Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Adhesivitat dels microorganismes. Afinitat tissular
Patologia humana
L’ adhesivitat correspon a la capacitat dels microorganismes d’adossar-se i implantar-se en les superfícies de les cèllules o teixits d’altres organismes L’adhesivitat constitueix el mecanisme més important de què disposen els gèrmens en les fases inicials de la infecció, quan s’implanten en la superfície de les mucoses o de la pell de l’organisme humà Això no obstant, també és essencial perquè les colònies de bacteris es puguin establir, eventualment, als teixits interns Tots els agents infecciosos disposen de mecanismes o estructures que els permeten d’adherir-se, en general, a les…
Estructura dels protozous
Patologia humana
L’estructura dels protozous és senzilla perquè consten únicament d’una cèllula eucariota, és a dir que té un nucli veritable o fins i tot més d’un, que igualment es troba envoltat per una membrana nuclear El citoplasma d’aquesta cèllula és semblant al de les cèllules dels organismes superiors, ja que conté diverses estructures com mitocòndries o ribosomes, que li permeten de processar i obtenir energia dels elements que el protozou incorpora del medi extern El citoplasma, igualment, es troba envoltat per una membrana citoplasmàtica, que, al seu torn, és envoltada per una fina membrana…
Articulacions
Anatomia humana
Una articulació és la unió de dos ossos, o més, entre si La major part de les articulacions es componen d’un conjunt de teixits més o menys tous, a més dels ossos que s’hi uneixen La funció de les articulacions és de proporcionar un grau variable de mobilitat i estabilitat entre els diversos segments esquelètics que s’uneixen a través d’elles Com que les funcions de les diverses articulacions són diferents, hi ha també diversos tipus d’estructures articulars Tipus d’articulacions Una manera clàssica de diferenciar els diversos tipus d’articulacions es basa en el grau de moviment que permeten…
Síndrome febril
Patologia humana
És anomenat síndrome febril un conjunt de manifestacions caracteritzades per hipertèrmia o febre , és a dir un augment anormal de la temperatura corporal, que se sol acompanyar d’altres símptomes i signes com ara malestar general, augment de la freqüència cardíaca, envermelliment cutani, mal de cap, dolor i debilitat muscular, i dolors articulars Aquestes manifestacions, que en general es presenten en forma de brots de més o menys durada, solen anar precedides d’esgarrifances i pallidesa de la pell i, en arribar al punt màxim, s’acompanyen de sudació La temperatura corporal és el resultat de…
Digestió i absorció dels pròtids
Els nutrients proteics són ingerits majoritàriament en forma de proteïnes Tanmateix, molts aliments contenen petites proporcions de polipèptids lliures La digestió de les proteïnes comença amb la masticació i l’acció trituradora de la cavitat gàstrica que, en fraccionar el conjunt dels aliments, augmenta la superfície d’exposició d’aquests nutrients Per això, una adequada masticació facilita la digestió i l’absorció de les proteïnes contingudes en els aliments La digestió química de les proteïnes comença a l’estómac, mitjançant l’acció del suc gàstric El suc gàstric està format bàsicament per…
Capacitat d’invasió dels microorganismes
Patologia humana
Hom anomena capacitat d’invasió la capacitat que tenen els agents infecciosos de contrarestar les barreres o defenses que oposa l’organisme humà a la seva propagació Algunes espècies de microorganismes no són especialment invasives, de manera que per a penetrar en l’organisme humà o difondre’s pels seus teixits interns cal que les barreres o defenses del cos fallin o es trobin disminuïdes Aquest és el cas, per exemple, de la majoria de les espècies de microorganismes que conformen la flora intestinal i la cutaneomucosa, que, en condicions normals, sobreviuen i es reprodueixen en les…
Estatura i aparell locomotor en la vellesa
Igualment, s’aprecien modificacions en l’alçada, que són conseqüència dels canvis generats per l’edat en l’aparell locomotor A causa de diversos factors que incideixen en el teixit ossi, la talla disminueix en la vellesa, fins a 10 cm o fins i tot més en relació a l’altura màxima atesa en l’edat adulta L’origen d’aquesta disminució de l’estatura es basa fonamentalment en els canvis que experimenta el metabolisme del teixit ossi que, encara que no ho sembli, manté una activitat constant En la persona jove i en l’adult, el teixit ossi es renova de manera permanent, de manera que, alhora que hi…
Abscés ano-rectal
Patologia humana
Definició És anomenada abscés ano-rectal una lesió infecciosa caracteritzada per la formació d’una cavitat anormal als teixits pròxims al conducte anal o al recte —és a dir, la darrera porció de l’intestí gros—, l’interior del qual s’omple de secrecions purulentes, que es troba separada dels teixits sans propers per una capa de teixit més compacte La majoria dels abscessos ano-rectals es manifesten amb molèsties locals com ara dolor, envermelliment i inflamació de la zona Tanmateix, però, en alguns casos només es presenten símptomes de tipus general com febre i decandiment Els abscessos ano-…
Astigmatisme
Patologia humana
Definició L’ astigmatisme és un defecte de la refracció ocular degut a una alteració de la curvatura de la còrnia —el disc transparent que ocupa la part anterior del globus ocular— que impedeix que tots els raigs lumínics siguin enfocats correctament en un mateix pla de la retina i ocasiona una visió distorsionada de les imatges Causes i tipus En condicions normals, la còrnia és semisfèrica, és a dir que la curvatura de tots els seus meridians és gairebé la mateixa Això li permet de desviar els raigs lumínics de manera que es concentren en un mateix pla En l’astigmatisme, la curvatura dels…
Artrosi
Patologia humana
Definició L’ artrosi és una malaltia crònica de les articulacions caracteritzada per la degeneració progressiva del cartílag articular A diferència d’altres afeccions articulars, aquesta no presenta alteracions inflamatòries El cartílag articular és un teixit elàstic i resistent, d’uns 2 mm de gruix, que cobreix els extrems ossis que integren l’articulació La funció del cartílag articular és de protegir aquests extrems ossis del desgast que comporta el fregament degut als moviments Així, esmorteeix, transmet i distribueix les forces que graviten sobre l’articulació En l’artrosi, el cartílag…