Resultats de la cerca

L’O 2 que es difon de l’aire a la sang és transportat des dels pulmons fins als teixits, on es forma el CO 2 , que segueix el camí invers L’O 2 es transporta fonamentalment en combinació amb l’hemoglobina, una molècula que es combina amb gran facilitat amb aquest element químic, cosa que li permet de transportar de 30 a 100 vegades més O 2 que no pas si el gas només estigués dissolt en la sang D’altra banda, el CO 2 es combina en la sang amb diverses substàncies i es transforma en altres substàncies químiques, de manera que la sang en pot transportar de 20 a 30 vegades més quantitat que si hi…

La càpsula de Bowman desemboca directament en el sistema de conductes que constitueix el túbul renal, de manera que la filtració glomerular formada en el corpuscle renal és abocada a aquest sistema, que la fa arribar a la pelvis renal Tanmateix, però, en el recorregut pels túbuls renals, els 180 l de filtració glomerular produïts diàriament són transformats solament en 1,5 o 2 l d’orina, que s’aboquen a la pelvis renal i posteriorment són evacuats a l’exterior Aquesta transformació de la filtració glomerular en l’orina definitiva es realitza mitjançant dos processos que tenen lloc al túbul…

En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures En els viatges de llarg…

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

Els ronyons intervenen també en la regulació de la formació d’hematies o glòbuls vermells de la sang, les cèllules transportadores de l’oxigen El ronyó intervé en aquest procés mitjançant la producció d’una substància anomenada eritrogenina o factor renal eritropoètic FRE Per mecanismes no ben coneguts, l’aparell juxtaglomerular del ronyó elabora aquesta substància quan la sang que circula per les seves artèries té una concentració escassa d’oxigen El FRE elaborat passa a la sang i actua sobre l’ eritropoetinogen , una substància elaborada pel fetge i que habitualment es troba en…

Un cop absorbits per les cèllules superficials de la mucosa intestinal, els glúcids, els lípids i els pròtids o fraccions proteiques, experimenten una sèrie de transformacions, perquè l’organisme les pugui aprofitar, que en general s’esdevenen dins de les cèllules de diversos teixits i que en conjunt poden ésser considerades com el metabolisme d’aquests nutrients El metabolisme dels nutrients, de la mateixa manera que totes les reaccions que es produeixen dins de l’organisme, està regulat bàsicament per les necessitats energètiques o de matèria de cada moment i mediatitzat per nombrosos…

Els traumatismes causen bàsicament tres tipus de lesions en l’aparell locomotor la fractura òssia, que és la ruptura, parcial o total, d’un o més ossos la luxació, que és el desplaçament d’un o més ossos de la seva posició normal en una articulació i l’esquinç, que és la distensió, la ruptura o la desinserció dels lligaments articulars En cas d’accident greu, abans d’ocupar-se de les lesions òsteo-articulars simples, cal atendre sempre les funcions vitals i els traumatismes greus o múltiples El primer símptoma que es presenta quan es produeix una lesió òsteo-articular és el dolor, que és…

Hom anomena digestió el procés fisiològic pel qual els nutrients continguts en els aliments són separats de la matèria no assimilable i fraccionats en unitats petites, aptes per a ésser absorbides per l’organisme L’ absorció dels nutrients és el procés fisiològic gràcies al qual les cèllules superficials de la mucosa del tub digestiu, especialment les de l’intestí prim, incorporen selectivament algunes de les substàncies nutritives contingudes en els aliments L’organisme humà està capacitat per a absorbir només alguns tipus de nutrients, concretament els monosacàrids, els àcids grassos i…

El plasma sanguini és un líquid transparent de color groguenc constituït bàsicament per aigua, amb diversos elements que s’hi troben dissolts El plasma conté, entre d’altres substàncies, sucres, ions com sodi, clor o potassi, minerals com ferro o calci, greixos i diverses substàncies proteiques Les proteïnes plasmàtiques són els principals components del líquid plasmàtic Aproximadament, n’hi ha 70 g o 80 g per litre de sang Les proteïnes intervenen en diversos processos bàsics per al funcionament orgànic com ara la coagulació de la sang, el transport de diverses susbtàncies o la defensa…

La pràctica d’exercicis físics ha estat considerada beneficiosa des de l’antiguitat, i el constant progrés dels coneixements científics no ha fet altra cosa que confirmar aquesta consideració, establint amb paràmetres moderns rigorosos les nombroses repercussions positives que comporta desenvolupar una activitat física moderada amb regularitat, un dels hàbits de vida més saludables Per contra, com avui insisteixen a destacar els principals organismes dedicats a la promoció de la salut, el sedentarisme, és a dir, l’hàbit de vida que es basa a desenvolupar una activitat física molt escassa o…