Exercici físic

La pràctica d’exercicis físics ha estat considerada beneficiosa des de l’antiguitat, i el constant progrés dels coneixements científics no ha fet altra cosa que confirmar aquesta consideració, establint amb paràmetres moderns rigorosos les nombroses repercussions positives que comporta desenvolupar una activitat física moderada amb regularitat, un dels hàbits de vida més saludables. Per contra, com avui insisteixen a destacar els principals organismes dedicats a la promoció de la salut, el sedentarisme, és a dir, l’hàbit de vida que es basa a desenvolupar una activitat física molt escassa o nul·la, comporta nombrosos efectes negatius sobre la salut. Entre d’altres factors, el sedentarisme afavoreix l’aparició o el desenvolupament d’afeccions molt diverses, algunes de les quals són capaces de deteriorar notòriament la qualitat de vida i d’altres es troben entre les principals causes de mortalitat.

Pel que fa a la concepció de l’activitat física, però, les societats modernes s’enfronten lamentablement a una contradicció evident, ja que han anat tendint a considerar el fet de no necessitar esforços físics com a índex de confort. Efectivament, les societats desenvolupades han arribat a mitificar la importància del confort, fins al punt que s’han anat creant nombrosos procediments i una infinitat d’accessoris que tendeixen a evitar qualsevol tipus d’esforç físic. D’aquesta manera, el que podria ésser considerat un avenç es transforma en perjudici. És cert, per exemple, que els desplaçaments s’han fet cada vegada més senzills i còmodes gràcies a l’adveniment de mitjans de transport a l’abast de tothom, i això és efectivament un benefici. Però de vegades estem tan acostumats a evitar els esforços que, encara que no el necessitem, encara que sapiguem que moure’ns una mica no està mai de més, preferim fer servir un ascensor o un enginy mecànic en comptes de pujar per una escala. De fet, molta gent surt de casa utilitzant l’ascensor, immediatament puja al cotxe o a un altre mitjà de transport que el porta a la feina sense necessitat de caminar, allà passa la jornada davant d’una taula o desenvolupant qualsevol altra activitat que no requereix treball físic, torna a casa també sense fer esforços i, un cop a casa, s’acomoda en una butaca per veure la televisió mentre es relaxa; i així un dia, i un altre, i un altre.

La pràctica d’exercicis físics té innombrables beneficis positius per a la salut, en el sentit més ampli del concepte, i aquesta afirmació és vàlida en referència a individus de totes les edats, ja que tothom pot obtenir-ne avantatges. Només com a exemple de llurs beneficis, una adequada activitat física afavoreix en els nens el desenvolupament harmònic del cos; en els adults permet mantenir un estat físic òptim; i en els ancians possibilita conservar la resistència, l’agilitat i l’elasticitat, factors que els són tan necessaris per a mantenir una adequada qualitat de vida. Proporciona, a més, beneficis psicològics, perquè, en fer-se en companyia, permet compartir moments de lleure i d’expansió i perquè la realització d’exercicis és en si mateixa una fórmula excel·lent de combatre l’estrès derivat de l’agitada vida actual. Ja els antics romans ho reconeixien, com ens ho demostra la famosa frase, mens sana in corpore sano.

Però si bé cada cop s’insisteix més en els beneficis que proporciona la pràctica d’activitats físiques, gran part de la població es conforma a ésser espectadora dels esdeveniments esportius, de tota mena, sense adonar-se que l’important és fer exercicis, i no només veure com els fan els altres. Potser per l’espectacularitat dels atletes i dels esportistes en general, hom pensa que un individu corrent no està capacitat per a desenvolupar regularment una activitat esportiva; res més lluny de la realitat: tothom en pot fer, sempre que la pràctica física que triï s’adigui als seus gustos i possibilitats, i tots trauran profit de fer-ne.

En aquest capítol destacarem els aspectes més importants de totes aquestes qüestions, tant dels vessants teòrics com dels pràctics. Per començar, s’expliquen els mecanismes d’adaptació de l’organisme a l’exercici físic, i se’n detallen els beneficis que produeix, així com les conseqüències negatives de mantenir una inactivitat física quotidiana. També es comenten els controls mèdics que són necessaris per a garantir que la pràctica d’una activitat física regular no comporti perills i que, ans al contrari, s’adapti a les possibilitats o a les necessitats de cadascú. A continuació, es tracten els aspectes pràctics, indicant els fonaments d’un pla d’exercitació i s’expliquen també, mitjançant comentaris i il·lustracions, algunes maneres adequades de realitzar-lo. Es descriuen, així mateix, els trastorns que es produeixen amb més freqüència en la pràctica esportiva, per bé que des d’un punt de vista particularment preventiu.