En si mateixos, els viatges no representen un perill per a l’embaràs, però convé d’adaptar-se a les limitacions pròpies d’aquest estat i reduir al mínim les possibilitats d’un accident, que podria tenir conseqüències sobre el fetus. Així, sempre que sigui possible, cal procurar d’efectuar els desplaçaments en un medi urbà en les hores de menys aglomeracions, quan els riscs d’una caiguda o un accident són menors, i els índexs de contaminació ambiental no són tan elevats. A més, si ha d’emprar un transport públic, és més probable que en aquestes hores trobi seients lliures.
En els viatges de llarg recorregut, la dona embarassada pot utilitzar qualsevol mitjà de transport, llevat de vehicles de dues rodes, perquè són relativament perillosos. En qualsevol cas, cal procurar de no estar-se asseguda quieta molta estona seguida, ja que aquesta posició redueix la circulació de la zona pèlvica i les cames. Així, si viatja amb cotxe és convenient que faci una parada cada hora per tal de poder estirar les cames i caminar una mica. Si hom viatja amb tren o amb vaixell es poden efectuar petites passejades durant el viatge. En canvi, aquesta possibilitat no hi és si es viatja amb autobús o amb avió, i per això mateix no és gaire recomanable d’utilitzar aquests transports en viatges de llarga durada.
Si es viatja amb cotxe o amb avió, cal que la dona embarassada es col·loqui el cinturó de seguretat, perquè s’ha comprovat que redueix les possibilitats de lesions greus en el cas d’accident. Per a no comprimir el fetus, el cinturó s’ha de col·locar per sota o per sobre de la panxa, sense que estrenyi gaire. D’altra banda, no hi ha inconvenient que la dona embarassada condueixi, si evita la tensió i el cansament.
Per acabar, si es viatja amb avió és freqüent que durant les darreres setmanes d’embaràs les companyies aèries sol·licitin una autorització mèdica per assegurar que no hi ha perill que el part s’avanci i es produeixi a l’avió.