Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Les dents
Anatomia humana
Les dents o peces dentals , són unes estructures de consistència dura i d’alguns centímetres de llargada que s’insereixen als ossos maxillars superior i inferior, més concretament en uns buits que descriu el teixit ossi amb aquest objectiu i que són anomenats alvèols dentals Hom diferencia en les dents dues porcions la corona dentària , és a dir, la zona de la dent que sobresurt de les genives i en constitueix la part visible, i l’ arrel dentària , la part de la dent que es troba inserida a l’alvèol dentari corresponent El punt d’unió entre la corona i l’arrel és anomenat coll dentari…
Fruita com aliment complementari de l’infant
El primer aliment complementari que se sol introduir és la fruita, de la qual el principal valor nutritiu és l’aportació de vitamines que proporciona, especialment vitamina C A partir dels tres mesos, l’infant ja pot prendre algun suc de fruita natural Inicialment convé de donar-li només algunes culleradetes de suc dissolt en aigua, i si el tolera bé es pot anar augmentant la quantitat progressivament Se sol començar amb suc de taronja i posteriorment s’hi van afegint d’altres cítrics A partir dels quatre o cinc mesos l’infant ja pot prendre puré de fruites en substitució d’una…
Betzoar
Patologia humana
És anomenada betzoar la presència d’un cos estrany a l’interior de la cavitat gàstrica El terme betzoar, pel que sembla, procedeix d’Orient Mitjà i correspon al nom d’un tipus de cabra que té per costum de llepar-se el pelatge i ingerir-ne els pèls aquests pèls es van acumulant progressivament a l’estómac i formen un cos estrany Els betzoars humans poden estar formats per diversos tipus de substàncies indigeribles, les quals, per raons desconegudes, romanen a l’interior de l’estómac Els més freqüents es componen de cabells, fibres vegetals o ungles La presència d’aquests cossos estranys a l’…
Alimentació de l’infant a partir dels sis mesos
En arribar als sis mesos d’edat l’infant ja pot anar prenent cada dia un puré de fruita i unes farinetes de cereals, a més de tres preses de llet A partir d’aquesta edat ja podrà prendre altres tipus d’aliments Així, una de les preses de llet pot ésser substituïda per un puré de verdura El puré es pot basar inicialment en patates i pastanagues, i de manera progressiva s’hi poden anar afegint d’altres verdures, com les mongetes tendres o els porros A aquesta edat cal evitar la verdura que pugui causar molts gasos, com la col, el bròquil o les bledes Per a conservar al màxim les vitamines i els…
L’estómac
Anatomia humana
L’ estómac és una dilatació del tub digestiu, completament situat a l’interior de la cavitat abdominal, i que té forma de lletra jota majúscula per dalt connecta amb l’esòfag i per sota amb el duodè o primera porció de l’intestí prim La grandària de l’estómac és d’uns 18 cm de llargada i 7 d’amplada, quan es troba buit, i de 25 cm de llargada i 12 d’amplada, quan és ple Aquest òrgan ocupa la regió central i l’esquerra de la part superior de la cavitat abdominal, i s’estén des del diafragma fins a l’altura del llombrígol Les funcions principals que li corresponen són d’emmagatzemar els…
Funció de la cavitat bucal, la laringe i l’esòfag
Fisiologia humana
Els aliments que entren a la cavitat bucal experimenten el doble procés de masticació i insalivació, al llarg del qual són triturats, barrejats, humectats i exposats a una primera fase de digestió La funció digestiva de la cavitat bucal acaba quan els aliments ingerits, esdevinguts ja el bol alimentari, una massa semilíquida, són empassats, és a dir, impulsats cap a la faringe i l’esófag, i introduïts a l’estómac La masticació La masticació és un moviment cíclic d’aproximació i d’allunyament entre la mandíbula superior i la inferior, amb el qual es tanca i s’obre la dentadura La masticació s’…
Alimentació sana en la vellesa
Els requeriments nutritius en la vellesa són, a grans trets, similars als de la vida adulta, tot i que hi ha algunes diferències remarcables Tanmateix, per diverses raons, entre les quals es poden incloure hàbits alimentaris incorrectes, dificultat per a mastegar els aliments sòlids o diverses malalties agudes o cròniques concomitants, molts ancians fan una alimentació incompleta, desequilibrada o poc variada i, per consegüent, poden sofrir diversos trastorns derivats d’una alimentació inadequada L’única diferència ostensible en els requeriments nutritius de l’ancià, en relació…
Funció i activitat de l’estómac
Fisiologia humana
Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres Al contrari, quan, al cap d’un període que oscilla entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i…
Litiasi urinària
Patologia humana
Definició La litiasi urinària o urolitiasi és un trastorn, bastant freqüent, caracteritzat per la formació de càlculs, és a dir, concrecions sòlides —popularment anomenades pedres —, a l’interior de les vies urinàries Els càlculs, que poden ésser formats per substàncies diferents, segons la grandària i la localització que presenten poden obstruir les vies urinàries i provocar un dolor agut característic, anomenat còlic nefrític, i també ocasionar alteracions de la funció renal, que en alguns casos greus poden ésser permanents Freqüència, edat i sexe La litiasi urinària ha estat sempre una…