El primer aliment complementari que se sol introduir és la fruita, de la qual el principal valor nutritiu és l’aportació de vitamines que proporciona, especialment vitamina C. A partir dels tres mesos, l’infant ja pot prendre algun suc de fruita natural. Inicialment convé de donar-li només algunes culleradetes de suc dissolt en aigua, i si el tolera bé es pot anar augmentant la quantitat progressivament. Se sol començar amb suc de taronja i posteriorment s’hi van afegint d’altres cítrics.
A partir dels quatre o cinc mesos l’infant ja pot prendre puré de fruites en substitució d’una presa de llet. Es pot preparar amb qualsevol tipus de fruita, bé que introduint-les d’una en una. Es recomana solament d’evitar les que causen al·lèrgies més sovint, com les maduixes, els melons i els préssecs.
La fruita sempre s’ha de pelar completament, que quedi del tot neta, i se n’han de treure els ossos. És aconsellable de triturar la fruita amb una forquilla en lloc d’utilitzar una batedora perquè l’infant es vagi acostumant a una consistència semisòlida. Tanmateix, però, no se li poden donar trossos sencers de fruita fins als nou mesos. En qualsevol cas, cal preparar-ho just abans que l’infant la consumeixi perquè l’acció de la llum i l’aire pot deteriorar les vitamines.
No és recomanable afegir sucre a la fruita per a evitar d’acostumar l’infant als gustos massa dolços, i induir-lo així al consum excessiu de sucre, la qual cosa afavoreix l’obesitat i la càries. Tampoc cal barrejar-hi galetes, especialment abans de l’edat recomanada per a introduir els cereals.