Resultats de la cerca

Definició És anomenat hèrnia diafragmàtica el pas d’òrgans abdominals a l’interior de la cavitat toràcica, a través d’una obertura anormal al diafragma, que és el múscul que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Causes, tipus i manifestacions Les hèrnies diafragmàtiques es produeixen en establir-se un defecte anatòmic en el diafragma que posa en comunicació directa la cavitat toràcica i l’abdominal Aquesta via de comunicació pot consistir en un orifici anòmal, localitzat en una part del diafragma tancada completament en condicions normals, o bé en una dilatació d’un dels orificis naturals…

Gairebé totes les cèllules i els altres elements constitutius de l’aparell locomotor procedeixen d’un teixit embrionari anomenat mesènquima El mesènquima embrionari es compon d’unes cèllules indiferenciades, amb capacitat d’esdevenir cèllules especialitzades en l’elaboració de diverses substàncies que formaran la matriu de diversos teixits Del mesènquima embrionari, en deriva el teixit conjuntiu , que forma part de nombroses vísceres i estructures orgàniques, entre les quals hi ha les que són components de l’aparell locomotor El teixit ossi, el cartilaginós, el muscular, el…

És anomenat cavitat abdominal l’espai delimitat pel múscul diafragma per dalt, per la pelvis per sota i per les parets anterior, posterior i laterals de l’abdomen La cavitat abdominal inclou la majoria d’òrgans i de vísceres digestives la melsa, els ronyons i les glàndules suprarenals els vasos sanguinis, els nervis i les estructures limfàtiques dels teixits abdominals o que es dirigeixen als membres inferiors o en tornen, i una sèrie d’òrgans laminars i lligaments que subjecten els elements anteriorment esmentats Entre aquests òrgans, el més important és l’anomenat peritoneu El…

El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la concavitat de…

L’aparell urinari es compon d’una sèrie d’estructures adaptades a la filtració de la sang —principalment per a regular-ne la composició, com també la pressió amb què circula per l’aparell càrdio-vascular—, a partir de l’elaboració i l’evacuació de l’orina Tant des del punt de vista anatòmic com fisiològic, l’aparell urinari es divideix fonamentalment en dues parts els ronyons, dos òrgans simètrics on es filtra la sang i s’elabora l’orina, i les vies urinàries, un conjunt de vísceres buides que recullen l’orina dels ronyons, l’emmagatzemen i la condueixen a l’exterior

En condicions normals, a l’abdomen només es perceben espontàniament tres sensacions molestes la que desperta la gana i la necessitat de defecar i orinar Així, doncs, el dolor abdominal , un dels símptomes més freqüents del total d’alteracions orgàniques, sempre expressa l’existència d’un trastorn, per bé que en molts casos aquest sigui banal, com per exemple el clàssic dolor que ocasiona una inflamació aguda i sense importància dels intestins La sensació de dolor a l’abdomen és transmesa a l’escorça cerebral a partir de nombroses terminacions nervioses que es distribueixen especialment al…

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

És anomenat esplenomegàlia un signe caracteritzat per un augment del volum de la melsa, òrgan que es troba situat al costat esquerre de la cavitat abdominal L’esplenomegàlia es pot produir a conseqüència de malalties molt diverses que afecten diferents sistemes orgànics En el cas de l’aparell digestiu es pot produir en diversos trastorns com ara tumors hepàtics o cirrosi, en els quals s’incrementa de manera persistent la pressió interna de la vena porta, és a dir, la vena que transporta la sang procedent de la melsa, els intestins i d’altres vísceres digestives i que desemboca al…

És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen aquest líquid és anomenat líquid peritoneal La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’…

L’aterosclerosi és un trastorn molt freqüent que es caracteritza per un enduriment i engruiximent progressius de les artèries, deguts a l’aparició i el creixement d’unes plaques sobre la paret interna de les artèries, dites plaques d’ateroma i es componen bàsicament de diverses substàncies grasses com ara colesterol, teixit muscular, fibres elàstiques i restes cellulars Per bé que es desconeixen les causes d’aquesta malaltia, hom sap perfectament que diverses afeccions, hàbits i circumstàncies, coneguts com a factors de risc de l’aterosclerosi, n’afavoreixen l’aparició i l’evolució posterior…