En condicions normals, a l’abdomen només es perceben espontàniament tres sensacions molestes: la que desperta la gana i la necessitat de defecar i orinar. Així, doncs, el dolor abdominal, un dels símptomes més freqüents del total d’alteracions orgàniques, sempre expressa l’existència d’un trastorn, per bé que en molts casos aquest sigui banal, com per exemple el clàssic dolor que ocasiona una inflamació aguda i sense importància dels intestins.
La sensació de dolor a l’abdomen és transmesa a l’escorça cerebral a partir de nombroses terminacions nervioses que es distribueixen especialment al peritoneu, a les parets de les vísceres buides i les càpsules que envolten els òrgans abdominals massissos, com el fetge. Els mecanismes que més sovint es troben implicats en la gènesi del dolor abdominal són la inflamació i la infecció dels teixits; la tracció del peritoneu o les estructures lligades a aquest; la distensió de les vísceres buides o de les càpsules de les vísceres massisses; la dificultat o l’obstrucció al trànsit al tub digestiu; l’erosió o l’esquinçament de les mucoses; la isquèmia o el defecte d’irrigació sanguínia d’un teixit, i la compressió dels mateixos nervis encarregats de transmetre el dolor. Per tant, nombroses i diverses afeccions abdominals poden causar dolor en la zona.
La localització del dolor abdominal és molt variable. En molts casos, el dolor es percep en la mateixa zona en què es troba el trastorn que l’origina. Així, per exemple, el dolor de l’úlcera pèptica se sol percebre en la regió superior de l’abdomen, on es troben l’estómac i el duodè, o el dolor del còlic biliar sol ésser percebut al costat dret de l’abdomen, on se situen les vies biliars. Tanmateix, però, en molts casos el dolor abdominal s’irradia cap a zones més o menys allunyades del lloc d’origen, com s’esdevé per exemple en molts casos de còlic biliar en què el dolor es percep també a l’esquena, o fins i tot s’origina directament en un altre punt de l’abdomen, com passa en molts casos d’apendicitis, en què el dolor es localitza inicialment en la part superior de l’abdomen. Igualment, alguns trastorns toràcics, com per exemple l’infart de miocardi o la pneumònia, poden ocasionar un dolor que és percebut en diverses regions de l’abdomen.
La intensitat del dolor abdominal també és molt variable. De vegades es tracta de molèsties lleus o d’un dolor moderat. D’altres, en canvi, d’un dolor molt intens, que fins i tot impedeix de realitzar qualsevol moviment amb el tronc. Alguns trastorns aguts de la cavitat abdominal, molts dels quals requereixen atenció mèdica o fins i tot quirúrgica urgent, es manifesten amb el que s’anomena abdomen agut. Aquesta manifestació consisteix en un dolor molt agut i intens en algun punt més o menys circumscrit de l’abdomen, que s’incrementa quan s’hi efectua la més petita pressió, i en una contractura involuntària de la musculatura de la paret anterior de l’abdomen, destinada a protegir de forma reflexa la zona lesionada. Els trastorns que més sovint ocasionen abdomen agut són: apendicitis, peritonitis, colecistitis, perforació d’una úlcera pèptica, obstrucció intestinal i processos infecciosos dels genitals femenins interns.
El dolor provocat per la distensió sobtada d’una víscera buida, o còlic, és un tipus de dolor molt especial, que es caracteritza perquè es presenta de manera sobtada i pel fet que s’intensifica i s’atenua per moments. Nombrosos trastorns de la cavitat abdominal poden originar un dolor de tipus còlic, com ara els processos inflamatoris intestinals, que originen còlics intestinals; l’obstrucció d’un urèter, que origina un còlic nefrític, o l’obstrucció de les vies biliars, que origina un còlic biliar.
El dolor abdominal crònic se sol establir gradualment i acostuma a evolucionar alternant períodes d’exacerbació amb períodes de calma relativa. Aquest és el cas, per exemple, de l’úlcera pèptica, en què el dolor apareix i desapareix en forma cíclica algunes vegades cada dia, o bé el de la pancreatitis crònica, que s’agreuja i s’atenua per temporades.