Resultats de la cerca

Les vitamines són substàncies d’estructura química molt variable que l’organisme necessita incorporar en quantitats molt petites per a poder mantenir el seu metabolisme i que a l’igual dels altres nutrients estan contingudes en els aliments Les vitamines no tenen una funció plàstica o energètica, perquè no passen a formar part de les estructures de l’organisme ni sofreixen combustió Tanmateix, són considerades nutrients per llur paper regulador en gran quantitat de processos metabòlics per mitjà dels quals l’organisme pot transformar i aprofitar els altres nutrients…

Inicialment, les vitamines s’anomenaren per diverses lletres, en ordre alfabètic, a mesura que s’anaven identificant Actualment aquests noms es mantenen, però amb una mateixa lletra s’anomenen sovint diverses vitamines, en aquest cas s’afegeix un subíndex per tal de diferenciar-les entre elles Segons que sigui el medi en què se solubilitzen, hi ha dos grans tipus de vitamines les hidrosolubles, que es dissolen en medis aquosos, i les liposolubles, que es dissolen en medis grassos Les vitamines hidrosolubles , entre les quals s’inclouen les…

S’anomena hipovitaminosi o carència vitamínica el conjunt de trastorns que sofreix l’organisme com a conseqüència del dèficit d’alguna vitamina En el nostre medi, les hipovitaminosis derivades d’una aportació nutritiva deficient en persones sanes són molt poc freqüents ja que, mitjançant una alimentació mínimament variada que inclogui quantitats suficients dels grups d’aliments bàsics, es cobreixen satisfactòriament tots els requisits vitamínics orgànics Part del contingut vitamínic dels aliments es pot perdre per mitjà de la cocció a altes temperatures o de l’exposició a l’aire o a la llum…

Hom anomena necessitats de nutrients reguladors els requeriments diaris de vitamines, minerals, aigua i electròlits que té l’organisme per a mantenir el seu metabolisme a nivells adequats En les taules corresponents es relacionen els requeriments diaris de les principals vitamines, minerals i electròlits les necessitats d’aigua ja s’han esmentat anteriorment Requeriments diaris de les principals vitamines en adults vitamina aportació diària recomanada B 1 o tiamina 0,40 milligrams per cada 1000 Kcal B 2 o riboflavina 0,55 milligrams per cada 1000 Kcal B…

Els ous són aliments la qualitat nutritiva dels quals és similar a la de la carn i el peix En el nostre medi, l’ou de gallina, o simplement ou, és el que més es fa servir per a l’alimentació humana La closca de l’ou destinada a protegir l’embrió de gallina no és comestible La clara , transparent i gelatinosa, és rica en proteïnes d’alt valor biològic, vitamina B 2 i electròlits El rovell , de coloració groguenca, també és ric en proteïnes d’alt valor biològic, però conté a més vitamines A i E, complex vitamínic B, alguns minerals, especialment ferro i fòsfor, i lípids La…

El primer aliment complementari que se sol introduir és la fruita, de la qual el principal valor nutritiu és l’aportació de vitamines que proporciona, especialment vitamina C A partir dels tres mesos, l’infant ja pot prendre algun suc de fruita natural Inicialment convé de donar-li només algunes culleradetes de suc dissolt en aigua, i si el tolera bé es pot anar augmentant la quantitat progressivament Se sol començar amb suc de taronja i posteriorment s’hi van afegint d’altres cítrics A partir dels quatre o cinc mesos l’infant ja pot prendre puré de fruites en substitució d’una…

Per a facilitar la confecció d’un pla d’alimentació que respecti les consideracions teòriques esmentades abans, és convenient de classificar els aliments, segons llurs característiques nutritives més rellevants, en una sèrie de grups D’aquesta manera, a grans trets, en lloc de tenir en compte els innombrables aliments de manera particular, hom pot presumir que si cada dia es consumeix una determinada quantitat d’aliments que pertanyen a cada un d’aquests grups, queda garantida una aportació nutritiva completa i equilibrada La principal utilitat de basar-se en uns pocs grups d’aliments amb…

Els nutrients o substàncies nutritives que requereix l’ésser humà per a mantenir les seves funcions poden diferenciar-se en diversos grups hidrats de carboni, greixos o lípids, proteïnes, vitamines, minerals, aigua i electròlits Cada un d’aquests grups de nutrients presenta unes característiques particulars en relació a la seva estructura química, els aliments en els quals es troba en major concentració, la seva digestió i absorció per part de l’organisme, les seves principals funcions i, finalment, el seu metabolisme, és a dir, les transformacions que experimenta a partir del…

Els sucres i altres aliments dolços es caracteritzen per llur potencial energètic i per llur escàs contingut d’altres tipus de nutrients, per la qual cosa es consideren com a aliments complementaris El sucre , que s’obté de la canya de sucre o de la bleda-rave, està format gairebé en un 100% per glúcids simples, sobretot sacarosa El sucre morè , menys refinat, té unes mínimes proporcions de fibra vegetal i de sals minerals La mel és una secreció viscosa i molt dolça, elaborada per les abelles, que s’utilitza en general com a edulcorant, per exemple substituint el sucre La qualitat nutritiva…

Són anomenats peixos diferents animals marins o d’aigua dolça comestibles, que són trets de l’aigua amb el fi de servir d’aliment La qualitat nutritiva dels peixos és, a grans trets, similar a la de la carn, tot i que hi ha algunes diferències notables La diferència més important és que el greix del peix conté, en general, quantitats més baixes de colesterol i d’àcids grassos saturats i, en canvi, proporcions més altes d’àcids grassos insaturats D’altra banda, hom fa una distinció dels diferents peixos segons que sigui llur contingut en substàncies grasses Així, es diferencia el peix gras o…