Resultats de la cerca

L’orina transportada pels urèters s’acumula progressivament en la bufeta urinària A mesura que augmenta el volum d’orina acumulat en la bufeta, s’incrementa la pressió que exerceix sobre les parets de l’òrgan, la qual cosa és detectada pels receptors nerviosos que hi ha a les parets vesicals Quan s’ateny un determinat nivell de pressió, que sol correspondre a un contingut d’uns 200 cc d’orina en la bufeta, es desencadenen una sèrie d’impulsos nerviosos que originaran el reflex de micció El reflex de micció consisteix en la contracció involuntària de la musculatura de la bufeta urinària, com a…

L’orina formada als ronyons és excretada a l’exterior de l’organisme a través de les vísceres buides que formen les vies urinàries Així, l’orina elaborada en cada ronyó passa a l’urèter respectiu ambdós urèters aboquen l’orina a la bufeta urinària, i a través de la uretra surt a l’exterior Una part de l’activitat de les vies urinàries es realitza de manera involuntària i inconscient, però en condicions normals l’evacuació final de l’orina és un procés conscient que es pot controlar voluntàriament La part inconscient i automàtica de l’excreció urinària correspon al transport de l’…

Els reflexos primitius tendeixen a desaparèixer, substituïts per moviments voluntaris però durant els primers mesos encara en conserva alguns Al mes d’edat, per exemple, quan se li tomba el cap, tendeix a estendre l’extremitat superior del mateix costat i a flectir-ne l’altra En aquesta edat, encara conserva el potent reflex de prensió i, si se li posa un dit al palmell de la mà, l’agafa amb força No obstant això, no és capaç d’agafar voluntàriament un objecte L’activitat en què és més evident l’adquisició de la capacitat d’efectuar moviments voluntaris és la manipulació Als tres mesos, ja…

La paràlisi facial és la pèrdua de la capacitat de moure voluntàriament els músculs de la cara deguda a una alteració del nervi facial o de les estructures de l’encèfal que el controlen De vegades la paràlisi facial és central, és a dir, provocada per alguna afecció de les estructures encefàliques superiors En aquests casos sol acompanyar la paràlisi de mig cos En altres presentacions, la paràlisi és perifèrica, és a dir deguda a una lesió del nervi facial mateix És recomanable d’evitar l’exposició excessiva de la cara al fred, com es pot donar per exemple quan hom viatja amb…

Durant el primer semestre de vida, l’infant no és capaç de desplaçar-se voluntàriament des del lloc on se l’ha deixat Als 6 mesos, alguns nens ja aconsegueixen de desplaçar-se una mica, arrossegant el cos amb l’ajut dels braços encara es tracta, però, de moviments molt desordenats i poc efectius L’infant no té, realment, cap motivació per a desplaçar-se fins als 7 mesos d’edat, quan ja és capaç de reconèixer els objectes que l’envolten, i d’agafar-los A partir d’aquesta edat, ja tendeix a desplaçar-se amb una intencionalitat, per bé que sovint els primers intents que realitza…

L’ esòfag és un conducte músculo-membranós d’uns 23 a 25 cm de llarg, la llum del qual fa entre 1,5 i 2 cm de diàmetre, i que s’estén des de la faringe, amb la qual connecta a nivell de la setena vèrtebra cervical, fins a l’estómac, on desemboca a nivell de l’onzena vèrtebra dorsal L’esòfag se situa al llarg del coll i la cavitat toràcica, per darrere de la laringe i la tràquea, i per davant dels grans vasos sanguinis i de la columna vertebral Posteriorment, entra a la cavitat abdominal a través de l’ anell , hiat o orifici esofàgic que presenta el diafragma, és a dir, el múscul que separa la…

Els trastorns psico-somàtics engloben un conjunt de símptomes, alteracions funcionals i malalties orgàniques, en la gènesi i la progressió de les quals hom ha observat una participació significativa de les característiques psicològiques i de l’entorn ambiental de la persona Aquest tipus de trastorns són molt habituals i, segons la intensitat o la durada que presenten, es poden classificar en manifestacions emocionals passatgeres, com els sospirs, les taquicàrdies emocionals o els accessos de singlot, trastorns funcionals més estables, com són la tos neuròtica, les palpitacions o els trastorns…

Les empreses comercialitzadores i productores del tabac, i els mateixos consumidors, han proposat diverses alternatives per tal de reduir o d’evitar els efectes nocius del tabac, sense deixar de fumar Tanmateix, cap dels procediments proposats pot evitar que la persona fumadora tingui un perill més gran d’emmalaltir que la no-fumadora En aquest sentit, hom considera que l’única manera eficaç d’impedir que el tabac perjudiqui la salut és evitar l’hàbit de fumar Els broquets i els filtres retenen només una proporció d’algunes de les substàncies contingudes en el fum del tabac, però no…

Hom anomena tics les contraccions musculars ràpides, repetitives i involuntàries que aparentment no tenen sentit i que en general afecten grups musculars de la cara, el cap i el coll Els tics més habituals són els de fer l’ullet, corrugar les celles, tòrcer els llavis, moviments laterals de cap i estirament del coll És característic que els tics s’intensifiquin davant situacions d’estrès, que s’atenuïn quan la persona es distreu i que desapareguin quan hom dorm Bé que se’n desconeix la causa, hom considera que hi ha alguna menà d’alteració neurofisiològica que encara no ha estat identificada…

Es denomina enuresi l’emissió involuntària d’orina que es produeix de forma reiterada a una edat en què normalment es controla la micció voluntàriament L’edat en què s’assoleix per complet el control voluntari de la micció és molt variable, però en general es considera que s’ha de produir, al més tard, dins del quart o cinquè any de vida Habitualment s’empra el terme enuresi, sense especificar, per a referir-se a l’ enuresi nocturna , és a dir, la que es presenta només durant el son nocturn, perquè és la més freqüent L’ encopresi consisteix en l’evacuació involuntària d’…