Resultats de la cerca

Un cop més, l’actualitat a Ucraïna va girar al voltant del seu enfrontament amb Rússia, considerat l’enemic principal de Kíev després de l’annexió, el 2014, de la península de Crimea i de la ingerència del Kremlin en el conflicte del Donbass, el mateix any En aquesta regió oriental, els combats va disminuir notablement, però es va mantenir la situació d’emergència humanitària i no es preveu una solució del conflicte a curt termini El 25 de novembre, forces russes van retenir tres vaixells de la marina ucraïnesa al seu pas per l’estret de Kertx i van detenir 24 mariners amb aquest…

El 8 de juliol, Raimonds Vējonis, del Partit Verd, va ser designat president de Letònia pel Parlament en substitució d'Andris Bērziņš, que havia acomplert el seu mandat de quatre anys Letònia ha continuat manifestant la seva vocació europeista i atlantista, com també la seva forta sensibilitat envers qualsevol potencial amenaça a càrrec de Rússia Per això, el país va participar activament en activitats de l'OTAN i va organitzar la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea el primer semestre del 2015, amb un èxit reconegut Letònia també va manifestar de manera recurrent…

La guerra al voltant de Lugansk i Donetsk es va mantenir durant tot el 2017 a un ritme pausat encara que constant, amb petits enfrontaments que van provocar un degoteig de morts, a la vegada que les condicions de vida de la població local van continuar empitjorant Malgrat això, no hi va haver moviments al front, ni tampoc es va avançar en les converses entre el Govern ucraïnès i els rebels, ni amb les potències exteriors involucrades en el conflicte Sembla un conflicte de baixa intensitat però de llarga durada com els que Rússia ha fomentat en altres regions, especialment al…

L'11 d'octubre hi va haver eleccions presidencials a Bielorússia Com és habitual, el president Aleksandr Lukaixenko, en el poder des del 2004, va obtenir un fort suport el 83,5% dels vots Com a nota curiosa, l'opció "Contra tots els candidats" va obtenir més vots que qualsevol candidat opositor, el 6,3% L'OSCE, que havia desplegat observadors, va manifestar que encara queda molt de camí fins a arribar a una autèntica democratització del país Dos dies abans dels comicis es va anunciar que l'escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx, crítica amb Lukaixenko, havia obtingut el premi Nobel de…

El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa  Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…

El 6 de novembre de 2013 hi va haver eleccions presidencials al Tadjikistan D’una manera poc sorprenent, el president Emomali Rahmon va obtenir una victòria contundent amb el 83,1% dels vots davant del 5% del seu principal oponent, I Talbakov, del Partit Comunista La participació va ser, oficialment, del 86% L’OSCE va denunciar l’existència de tota mena d’irregularitats durant el procés electoral i d’una general manca de transparència Aquesta reelecció projecta Rahmon, que ostenta el càrrec des del 1994, fins a l’acabament de l’actual mandat, el 2020 El Tadjikistan va continuar essent un…

L’augment de la tensió al voltant de Nagorno-Karabakh va fer que Armènia recorregués al seu protector tradicional, Rússia En efecte, els contactes entre Moscou i Yerevan es van reproduir durant el 2011 es va signar un nou pacte defensiu entre tots dos països, i Armènia va acollir amb entusiasme el projecte d’unió duanera que va proposar el Kremlin al mes d’octubre Segons una enquesta, prop del 75% dels armenis van aprovar la política russa, cosa que fa que sigui el país més russòfil fora de la mateixa Rússia i d’alguns països de l’Àsia Central Al mateix temps que…

El 6 de maig es van celebrar eleccions a Armènia El Partit Republicà del president Serzh Sargsyan va obtenir el 44% dels vots i va augmentar la seva majoria de 64 a 69 escons sobre 131 El principal partit de l'oposició, Armènia Pròspera, va passar de 25 escons a 37, mentre que la resta de formacions van quedar amb representacions molt menors Els principals observadors internacionals van considerar les eleccions legítimes i essencialment democràtiques, però l'oposició va denunciar diverses irregularitats El 19 de juliol també hi va haver eleccions a la regió de Nagorno-Karabakh, ocupada de…

El 28 de novembre de 2010 es van celebrar a Moldàvia unes eleccions parlamentàries en les quals el Partit Comunista de Vladímir Voronin va obtenir 42 escons, 6 menys dels que tenia, mentre que l’anomenada Aliança per a la Integració Europea el Partit Liberal Democràtic de Vlad Filat i els seus aliats, el Partit Democràtic i el Partit Liberal van obtenir 59 parlamentaris, 6 més que abans Tot i que no van arribar als 61 diputats necessaris per a nomenar president, els europeistes van poder mantenir Vlad Filat com a primer ministre, mentre que el president del Parlament, Mihai Ghimpu, va…

El 4 de juny de 2017 hi va haver eleccions municipals a Letònia El resultat més remarcable és que Riga, la capital, va continuar sent governada, amb el 50% dels vots, pel partit Harmonia, que representa la minoria russòfona a Letònia Amb una previsió de creixement del 3,8% segons l’FMI, Letònia va continuar tenint una de les economies més dinàmiques d’Europa Aquestes dades van fer que el país hagi reforçat el compromís amb la Unió Europea, al mateix temps que continua manifestant els temors envers el poderós veí rus Per això, no va estranyar a ningú la contundència amb què, a l’estiu del 2017…