Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Castell de Vila-rodona
Art romànic
Tot I que la primera referència explícita del castell és força tardana, el topònim Vila-rodona surt ja esmentat l’any 959 quan Domènec cedí a l’església de la Santa Creu i de Santa Eulàlia i al bisbe Guillem de Barcelona el lloc de Freixà per tal d’edificar-hi un castell, i Vilarodona amb les villes i vilars El terme de Vila-rodona fou un domini tradicional de l’església de Barcelona, com ho fou el terme i castell del Montmell, del qual depengué Inicialment la totalitat o bona part del terme actual de Vila-rodona No fou fins al final del segle XII que aparegué un castelli Crescentis , nom…
Sant Martí de Vilallonga de Ter
Art romànic
Situació Interior de l’església amb la capçalera al fons J Vigué L’església parroquial de Sant Martí de Vilallonga es troba a la plaça del poble Vilallonga de Ter es troba a 5 km de Camprodon, al peu de la carretera que uneix aquesta població amb Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG435872 MAB Història L’església de Sant Martí surt documentada per primera vegada l’any 1183, quan el senyor Arnau Descatllar cedí els drets que tenia o creia tenir sobre l’església de “ Sancti Martini Ville Longe ” al bisbe de Girona El lloc, però, existia ja d’antic, puix que entre les confirmacions de béns que el…
Sant Bartomeu de Dorve (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Església parroquial del nucli semiabandonat de Dorve, en precari estat de conservació, coronada a llevant per un absis amb decoració de tipus llombard ECSA - J A Adell L’església parroquial de Sant Bartomeu és a la part alta —al nord— del poble de Dorve, on només viu una família Aquest poble, que no disposa d’accés rodat, és situat a la part alta d’una vall secundària, a l’esquerra del riu Noguera Pallaresa, sobre l’embassament de la Torrassa Mapa 34-9182 Situació 31TCH482174 Per a anar-hi cal travessar aquest embassament per la Guingueta d’Àneu, i prendre un corriol, ben senyalitzat…
Sant Cebrià dels Alls (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, amb el mur de migdia, en el qual hi ha oberta la porta d’entrada F Baltà Amb el nom de Sant Cebrià dels Alls hom coneix l’església del poble del mateix nom, anomenat també Camós de les Gavarres, situat a llevant del puig d’Arques, el punt més alt de la serra de les Gavarres Mapa 334M781 Situació 31TEG013376 Per arribar-hi cal agafar el camí de Calonge, que surt de la carretera de Calonge a la Bisbal És un camí de terra en molt mal estat, a causa del despoblament, apte només per a vehicles tot terreny als darrers trams Des del Mas Sais,…
Ceràmica islàmica de Balaguer
Art romànic
La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella de taula d’època…
Mare de Déu de Rigatell (Areny de Noguera)
Art romànic
Situació Capella o santuari situada al nord de Betesa, en plena serra del Cis, ben conservada i amb culte ECSA - MÀ Font Aquesta capella de Betesa s’aixeca al N de la població, en plena serra del Cis, a la capçalera del barranc homònim Mapa 32-10 213 Situació 31TCG099925 S’arriba a l’ermita de Rigatell des d’un camí de ferradura que surt del mateix poble de Betesa en direcció nord Aquest itinerari, en alguns llocs emboscat, va travessant formacions de conglomerats Cal remuntar el camí fins passat el barranc de Rigatell i d’allí anar a buscar la borda de casa Francino, que es troba a pocs…
El mapa conceptual
Educació
Una altra manera de sintetitzar la informació Quan estudies, com passa en tot procés d’aprenentatge, no pots assimilar la informació d’una manera deslligada i mecànica Si el que vols és arribar a entendre bé els continguts de les matèries, has de conèixer procediments i tècniques que et permetin treballar la informació que vols aprendre Treballar la informació vol dir elaborarla adequadament per tal que es converteixi en coneixement i no solament en un conjunt fragmentari d’idees i conceptes apresos de memòria i sense sentit Aquestes tècniques d’estudi et permetran sintetitzar de forma…
Estratègies i consells per a fer bé els exàmens
Educació
Com s’han d’afrontar els exàmens Els exàmens són la manera més habitual que tenen els professors de comprovar si has complert els objectius de l’assignatura Però, a més dels exàmens, els professors poden fer altres tipus d’avaluacions com, per exemple, els treballs, el seguiment dels deures diaris, l’exposició a classe d’un tema, el treball en grup, etc Però cada tipus d’avaluació és diferent En aquest capítol, ens dedicarem específicament als exàmens Concretament, a una sèrie d’estratègies i consells útils, en major o menor grau, per a qualsevol tipus d’avaluació De segur que ja has fet…
La presa d’apunts
Educació
Captació i comprensió de la informació El primer pas perquè el teu temps d’estudi sigui de qualitat i puguis fer un bon aprenentatge, és captar amb claredat i comprendre la informació que reps a l’escola, tant si es presenta de manera oral com si és escrita explicacions, xerrades, taules rodones, lectures Per tal d’aconseguir aquesta fita, has de superar una de les dificultats més importants del teu treball diari, que és mantenir l’atenció mentre el professor explica el tema o mentre estudies Arribar a tenir un control de l’atenció et permetrà fer una primera retenció dels continguts que cal…
L'escriptori de Sant Cugat i els seus manuscrits (Sant Cugat del Vallès)
Art romànic
Introducció Els còdexs més antics provinents de l’escriptori de Sant Cugat són del segle X, però segurament l’activitat literària començà abans i va anar creixent durant els segles següents, com a conseqüència d’una prosperitat general força continuada que no es deturà fins al segle XVIII Amb l’aprovació de la llei d’extinció dels ordes religiosos, el 25 d’octubre de 1820 * , comença la desaparició definitiva de Sant Cugat com a comunitat monàstica activa i també comença aleshores el difícil camí de salvació del monestir com a monument, i de llurs béns mobles i immobles Des d’aquí ens…