Resultats de la cerca
Es mostren 82 resultats
Gaston Bachelard
Filosofia
Història
Filòsof francès.
Professor d’història i de filosofia de les ciències a Dijon i després a la Sorbona, es dedicà sobretot a l’epistemologia, a la filosofia de les ciències i a la psicoanàlisi en general El reconeixement de la complexitat de les teories científiques l’obligà a refusar les simplificacions introduïdes per les interpretacions racionalistes Afirmà l’existència d’un nou esperit científic, que s’oposa tant al predomini antic i medieval de la imatge com a l’esquema geomètric modern, i realitzà l’intent d’eixamplar el marc i l’estructura de la raó Enfront de la pretensió de sabers absoluts…
protoalisi
Meteorologia
Vent que, a la regió equatorial, determinat per la força de Coriolis i paral·lel a les isòbares i, per tant, sensiblement paral·lel a l’equador, bufa de llevant, en lloc de bufar directament dels tròpics a l’equador segons el meridià, tal com hauria de bufar.
Això és degut al fet que els nuclis anticiclònics subtropicals que constitueixen màxims absoluts de pressió determinen que la pressió atmosfèrica augmenti de l’equador fins aproximadament 30° de latitud de cada hemisferi i de manera que aquest augment és tant més reduït com més gran és l’elevació sobre el sòl El protoalisi assoleix gairebé els 10 km d’altura en el mateix equador, i altures tant més petites com més augmenta la latitud, fins al tròpic, i per sobre d’ell regnen corrents d’aire de ponent A la regió equatorial, entre 1 i 2,5 km d’altura es produeix una forta inversió…
addició
Matemàtiques
Operació consistent a fer correspondre a cada parell d’elements d’un determinat conjunt un altre element del mateix conjunt, anomenat suma.
La definició específica d’addició varia segons els elements als quals hom la vulgui aplicar Entre nombres naturals, el resultat de l’addició, és a dir, la suma, és el nombre natural que representa el conjunt que és reunió de dos conjunts sense elements comuns que representin els addends Si A té dos elements, A = {a,b}, i B té tres elements, B = {c,d,e}, la reunió A∪B = {a,b,c,d,e} té cinc elements, 2 + 3 = 5 Entre nombres reals, el resultat de l’addició és obtingut sumant o restant els valors absoluts dels addends segons que aquests siguin del mateix signe o de signe contrari El…
lul·lisme
Filosofia
Sistema filosòfic de Ramon Llull.
Inscrit en el corrent del platonisme cristià i influït pels autors llatins del segle XII —sant Anselm, Ricard de Sant Víctor i Joan de Salisbury— i pel pensament oriental —Algatzell i la càbala, sobretot—, el lullisme mostra una estructura original, inigualada al seu temps A l’origen de l' Art general lulliana hi ha una finalitat apologètica, al servei de la qual hi ha el mecanisme lògic cal convertir els homes mitjançant la destresa a convertir proposicions Com que la veritat és una, l' Art ha d’ésser un mètode racional de demostració de les veritats de la fe cristiana per això parteix d’un…
fons d’inversió lliure
Economia
Fons d’inversió altament especulatiu que pren posicions molt arriscades amb volums elevats d’endeutament.
L’objectiu fonamental d’aquests fons és maximitzar-ne els rendiments absoluts, més que no pas els relatius, és a dir, obtenir el màxim de diners en el termini més curt possible, no pas millorar un determinat índex o referència, com fan molts altres fons d’inversió Per això utilitzen opcions, posicions curtes, futurs o el palanquejament, estratègies d’arbitratge i d’altres tècniques que no estan autoritzades per als fons d’inversió convencionals Del 1998 al 2008, experimentaren una forta expansió d’uns 3 000 passaren a més de 10 000, amb actius en gestió que augmentaren de més de…
A
© Fototeca.cat
Filosofia
Figura lul·liana circular, amb una A al centre, envoltada de les dignitats o principis absoluts, que simbolitzen categories fonamentals amb diverses lletres.
La posició central de la A fa referència a l’"ens en tant que ens” i al fet que el conjunt de les dignitats, per tal com són atributs essencials de Déu, són convertibles en la divinitat lullisme
potamologia
Geologia
Ciència que estudia els rius.
Té dues branques fonamentals la hidrologia i la dinàmica fluvials La hidrologia s’ocupa de determinar el cabal dels rius, precisar-ne el règim i interpretar-lo en funció dels seus factors La dinàmica , en canvi, estudia les forces que les aigües fluvials exerceixen sobre el llit dels rius, la qual cosa ens porta a la ciència dels aprofitaments dels rius La hidrologia fluvial, a més d’ocupar-se de la mesura dels cabals absoluts —en mn— i relatius —en l/s/km 2 —, precisa altres elements del règim, com és ara les variacions estacionals, els cabals extrems estiatges i riuades i els…
cultes afroamericans
Antropologia cultural
Conjunt de sistemes religiosos o grups organitzats afroamericans.
A més dels afrobrasilers i afrocubans, el més conegut és el vodú Malgrat les diferències d’ambient històric i cultural de les diverses contrades, hi ha trets comuns, que confirmen l’existència d’una cultura bàsica a l’Àfrica occidental Cal esmentar ritus de possessió comunicació amb les deïtats a través de mèdiums contacte directe amb el món sobrenatural l’Ésser Suprem com a déu “ociós” les deïtats serveixen de “camins” vers Déu i estructura monoteista característica, que abasta un sistema politeista Llur concepte bàsic és material i orientat vers aquest món, amb fins utilitaris i específics…
raó
Filosofia
Fonament, sentit, justificació darrers i racionals de totes i cadascuna de les coses, de la realitat total.
Expressió de l’intent de reduir l’univers a unitat coherent i intelligible, la proclama d’una raó del món es troba ja a l’inici mateix de la filosofia occidental, bé que aquesta raó és denominada diversament sigui com a logos, o com a noûs , o idea, etc, i passa així mateix al món cristià com a proclama del diví anomenat, en aquest sentit, intellecte arquetípic, providència, etc Amb la progressiva secularització que la modernitat comporta, l’afirmació de la raó esdevé com més va més explícita una raó, d’altra banda, que no és en el fons sinó hipòstasi —i, sovint, quasi personificació— de la…
Maria Vasco i Gallardo
© FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialitzada en marxa atlètica.
Començà el 1985 al Club Atletisme Viladecans sota el guiatge de Manolo Díaz, fou campiona de Catalunya de totes les categories d’edat, campiona d’Espanya cadet i jú-nior i subcampiona d’Europa sub-23 1997 El 1995 debutà en els Campionats del Món absoluts, dels quals disputà vuit edicions fins el 2011 El 1996 es proclamà campiona d’Espanya de marxa en ruta i participà en la prova dels 20 km dels Jocs Olímpics d’Atlanta En els Jocs Olímpics de Sydney 2000 guanyà la medalla de bronze en els 20 km marxa i esdevingué la primera atleta catalana que pujà en un podi olímpic També disputà…
,