Resultats de la cerca

La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…

Estructuralment és una variant del ritu copte, però amb elements propis, sia en els texts, en els quals hi ha una notable influència siríaca, sia, sobretot, en la música i en les danses que acompanyen la celebració litúrgica

Joan Pau II fou el pontífex responsable d’obrir i de tancar les nombroses celebracions que es dugueren a terme per commemorar l’arribada del Gran Jubileu Entre alguns dels actes més significatius cal destacar l’encontre del Papa amb els nens i els joves en la inauguració del Jubileu, els pelegrinatges a Betlem, les bules i, de manera especial, l’encíclica Novo Millennio Ineunte , que marcà la tònica de la celebració per al Gran Jubileu A més a més, la carta apostòlica Tertio Millenio Adveniente 1994 fou la base de la preparació de la celebració En el moment de la seva clausura, al gener del…

Derivada del verb llatí mitto ‘enviar’, la paraula missa  significa ‘comiat’ Els romans la utilitzaven per a indicar l’acomiadament dels participants en una reunió o dels oients d’un tribunal, un cop acabada la sessió Aquest és el sentit de l’expressió Ite, missa est ‘Aneu-vos-en, és el comiat’ que el president de l’eucaristia cristiana o el ministre anomenat diaca empra immediatament abans del final de la celebració Per un curiós procés semàntic, iniciat al segle IV, el mot acabà significant el ritu eucarístic tot sencer, i no pas només l’acabament La forma com actualment la litúrgia romana…

La primera comunitat cristiana, de formació jueva, continuà assistint a la pregària de les sinagogues, però també i aviat exclusivament es reuní en cases particulars per a la celebració de l’eucaristia i per a d’altres actes A partir del s III ja són coneguts edificis destinats a les reunions cultuals, lligats encara als edificis privats el més cèlebre és el de Dura Europos, bé que no fou fins després de la pau de Constantí 313 que hom començà de bastir pertot edificis de culte Aquests responien, arquitectònicament, als edificis civils Dins l’imperi Romà, fou adoptada generalment la forma de…

Els aplecs, manifestacions populars de llarga tradició als Països Catalans, poden obeir a motivacions de tipus religiós com els celebrats a moltes ermites el dia de la celebració del sant a qui són dedicades, polític com els aplecs carlins del segle passat, i àdhuc del present, o com l’Aplec de Paret Delgada, a la Selva del Camp, que esdevingué una gran manifestació cívica i cultural, o com l’Aplec del Matagalls, al Montseny, etc, o simplement festius, bé que durant molts anys han anat lligats precisament a la idea d’un romiatge o d’una celebració religiosa val a dir que en…

La festa s’ha celebrat ininterrompudament des del 1678 la del 2012 és la 52 edició, i el seu origen se situa en una rogativa a la Mare de Déu de Vallivana per fer fora les epidèmies de la ciutat de Morella En 1672, la pesta assolava la comarca i la ciutat, i un grup de ciutadans decidiren fer una romeria a l’ermita de la Mare de Déu de Vallivana per tal de portar la imatge a la ciutat a proposta del prior Segons la llegenda, després de passejar la imatge pels carrers de Morella el 31 de desembre, els malalts recuperaren la salut El Consell de Morella acordà el 14 de maig de 1673 fer una…

El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…

Coneguda també com Festa de la Justícia Nova, és una celebració d’origen popular recuperada a partir del 1981 Durant la festa, un grup de persones, els Enfarinats, prenen el control del govern de la localitat, amb alcalde, secretari, jutge i agutzils propis En l’exercici del seu poder fictici, els Enfarinats apliquen al poble tot de lleis sense sentit, que hom transgredeix Els Enfarinats jutgen i condemnen els suposats delinqüents, persones i comerciants del poble, que en un primer terme han de pagar multes astronòmiques i després d’una negociació fictícia acaben essent quantitats simbòliques…

Principals càrrecs i dirigents N’han ocupat el càrrec de primer secretari Joan Reventós i Carner fins el 1983, Raimon Obiols i Germà 1983-96,  Narcís Serra i Serra 1996-2000,  Josep Montilla i Aguilera 2000-11, Pere Navarro i Morera  2011-14 i Miquel Iceta  2014-21 Des del 2021 ocupa el càrrec Salvador Illa La presidència del partit ha recaigut en Joan Reventós i Carner 1983-96, Raimon Obiols 1996-2000, Pasqual Maragall i Mira 2000-07 i Isidre Molas 2008-11 Després d’uns anys vacant, el càrrec passà el 2014 a Àngel Ros  i el 2021 a Miquel Iceta Fins els anys noranta el seu òrgan de premsa…