Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
ovovivípar | ovovivípara
Biologia
Zoologia
Dit de l’animal ovípar en el qual l’ou roman a l’interior de l’aparell reproductor de la mare fins que l’embrió ateny el desenvolupament total i, fent obrir l’ou, surt a l’exterior juntament amb les restes de la closca.
L’ovoviviparisme, freqüent en alguns insectes, certs taurons, alguns saures i alguns ofidis, com els escurçons, pot tenir com a finalitat augmentar la protecció de l’embrió o bé, com s’esdevé en els escurçons, en els quals la formació de l’ou és a la fi de la tardor, evitar que la freda temperatura hivernal afecti l’embrió
Ilyās Abū Sabaka
Literatura
Escriptor libanès.
Autor realista, fou l’introductor de la literatura existencialista al seu país A més de la seva obra de traductor i assagista, publicà diversos volums de poesia Els escurçons del paradís 1938, Fins a l’eternitat 1945, Galwa’ 1945, etc
àglifs
Herpetologia
Grup de serps àglifes, constituït per les serps de la família dels boids i algunes de la família dels colúbrids.
Hom no les considera verinoses, almenys per a l’home, a causa de la incapacitat per a inocular el verí Presenten glàndules labials productores d’una saliva molt rica en enzims proteolítics que va impregnant la presa a mesura que se l’empassen, amb l’objectiu de facilitar-ne la digestió A Catalunya totes les serps ho són, exceptuant els escurçons Vipera aspis i Vipera latasti i la serp verda Malpolon monspessulanus
vipèrids
Herpetologia
Família de rèptils de l’ordre dels ofidis caracteritzats per la forma triangular del cap, eventualment proveït a la part superior de prominències semblants a espines o bé de petites banyes, i pel fet de tenir el tronc massís i deprimit, i la cua, prènsil, ben diferenciada de la resta del cos.
De dimensions entre 60 cm i 2 m, segons les espècies, té representants verinosos proteròglifs que injecten el verí mitjançant una o dues dents anteriors connectades a unes bosses de verí situades a la part posterior del cap La seva mossegada pot ésser molt perillosa, i àdhuc mortal Són ovovivípars o vivípars, i s’alimenten de petits vertebrats Són representants d’aquesta família els gèneres Cerastes, Crotalus les serps de cascavell i Vipera els escurçons les espècies que viuen als Països Catalans són Vaspis i Vlatastei Llur àrea de distribució comprèn Euràsia, Àfrica i Amèrica
solenòglif
Herpetologia
Dit dels rèptils escatosos del subordre dels ofidis, a la dentadura dels quals es distingeixen dues dents davanteres solcades per un canal comunicat amb una glàndula verinosa.
Aquestes dents, mòbils i erèctils en el moment de l’atac, permeten a l’animal de clavar-les a la víctima en atacar-la Un verí molt potent, neurotòxic i hemolític, i el gran angle d’obertura de la boca en el moment de mossegar fan d’aquestes serps uns animals perillosos per a les persones ja que la posició de les dents especialitzades en la injecció de verí facilita que es puguin clavar en qualsevol part del cos A més, els ofidis solenòglifs injecten el verí a pressió, talment com si les dents fossin agulles d’injecció hipodèrmiques En repòs, les dents estan plegades al sostre de la boca…
colobra
Herpetologia
Nom que hom dóna a qualsevol serp no verinosa, per diferenciar-les de les verinoses o escurçons.
Ricard Creus i Marzo
© Fototeca.cat
Literatura
Pintura
Poeta, narrador i pintor.
Estudià a Llotja i a Belles Arts A vint-i-dos anys prengué part en l’exposició del grup Postectura Fou fundador i professor de l’escola d’expressió L’Arc La seva obra, en vers i en prosa, és altament autobiogràfica i, des d’una pretesa senzillesa formal, conté una profunda reflexió sobre l’evolució moral de la humanitat al llarg del segle XX Collaborà en nombroses publicacions Cavall Fort , Reduccions , Avui o Tele-exprés , entre d’altres Juntament amb la seva esposa, la pintora i pedagoga Esther Boix , escriví Ús i funció formativa de l’expressió plàstica 1973, El segle de Picasso 1981,…
,
escurçó
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil ofidi de la família dels vipèrids, i en especial als dels gèneres Bitis, Causus, Cerastes
.
El gènere Bitis inclou unes 12 espècies de tot Àfrica i Aràbia tenen el cap molt ample, el musell obtús, els ulls petits amb pupilla vertical, les dents verinoses molt grosses fins a 5 cm i el tronc rodó massís i ample L’espècie més important és l' escurçó del Gabon B gabonica , que ateny 1,80 m de llargada i presenta el cos amb una característica coloració en mosaic habita a les sabanes africanes, on és molt temut pel seu verí, capaç de matar un home en pocs minuts Unes altres espècies importants són l' escurçó bufador Barietans , que viu en zones àrides i té vida nocturna, i Bnasicornis…
Collbató
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès al vessant meridional de la muntanya de Montserrat.
Situació i presentació Limita al N amb Monistrol de Montserrat del Bages, al sector E amb Esparreguera, al SW amb els Hostalets de Pierola i a l’W amb el Bruc, aquests dos últims termes de l’Anoia Collbató s’estén al vessant meridional de la muntanya de Montserrat, des de sota de Sant Jeroni, per les Basses de Sant Antoni, el pla dels Escurçons i el dels Ocells, just dessota la línia de carena, seguint el curs del torrent de Santa Maria continua després pel torrent de la Salut, per la font de les Canyes i el coll de Rubió, entre la roca del Corb 437 m i la serra de Rubió A migdia…