Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
August Wilhelm Ambros
Música
Musicòleg, pianista i compositor austríac.
Es doctorà en dret a la Universitat de Praga i fou un estudiós de la música des d’una perspectiva històrica profundament hegeliana Era un gran admirador de F Mendelssohn i R Schumann, de la mateixa manera que de H Berlioz i F Liszt, especialment durant la seva joventut La seva condició de catòlic practicant i la seva relació amb Pius IX li van obrir les portes dels arxius papals per dur a terme unes investigacions finançades per l’Acadèmia Austríaca de les Ciències El 1869 començà a impartir classes d’història de la música a la Universitat de Praga, i el 1872 es traslladà amb la seva família…
Ambròs de Milà [sant]
Música
Bisbe de Milà, considerat un dels quatre grans pares occidentals de l’Església.
Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre versos…
cant ambrosià
Música
Cant litúrgic de la diòcesi de Milà que pren el nom de sant Ambròs (segle IV).
El seu origen és difícil de precisar Té elements del mateix sant Ambròs antífones, himnes i influències orientals dels segles V i VI, però l’origen més probable és el vell cant romà Els llibres de cant sense notació aparegueren al segle VIII, i els primers manuscrits amb notació musical són del segle XII, la qual cosa indica que el cant s’havia anat transmetent de forma oral A partir d’aquest moment comencen a aparèixer manuscrits amb notacions diastemàtiques que permeten la lectura dels cants Presenten una escriptura semblant a les del nord d’Itàlia, que aviat evolucionà cap a…
tedèum
Música
Cristianisme
Càntic en acció de gràcies a Déu per algun benefici rebut.
El nom prové dels dos primers mots de l’antic himne cristià Te Deum laudamus , que hom acostumava a cantar al final de l’ofici matutí Erròniament atribuït a sant Ambròs, sembla que en fou autor Nicetes de Remesiana, vers l’any 400 La melodia gregoriana tradicional és sòbria i majestuosa Des del s XVI molts músics han creat composicions per a acompanyar-ne la lletra Festa, Palestrina, Anerio, Purcell, Händel, Berlioz, Bruckner, Dvořák
Joan Balcells i Garcia

Joan Balcells i Garcia
© Fototeca.cat
Música
Compositor i director.
Professor de solfeig a l’Escola Municipal de Música de Barcelona des del 1912, dirigí l’Orfeó Gracienc 1903-39 Compongué música per al teatre líric La baldufa d’or , rondalla d’Ignasi Iglésias, i Els tres amors del marxant , llibret d’Ambròs Carrion, obres corals Voltant la senyera , himne de l’Orfeó Gracienc, Les ginesteres , Nocturn ,etc, música per a cor i cobla Ascensió , La blavor del mar , harmonitzacions de cançons populars i un bon nombre de sardanes Rosada , Dansa de fades, La captiva , Divagant , Una fontana , Festa de garbers , Jovenesa
Franz Ernst Christoph Leuckart
Música
Editor alemany.
El 1782 fundà amb un soci Johann Daniel Korn una editora per a la impressió de música, a la qual donà el seu nom el 1788 L’empresa passà successivament a la vídua fins el 1825, als dos fills i, el 1849, al net, Constantin Sander Breslau 1826 Leipzig 1905, el qual amplià el negoci amb una sucursal a Glatz 1864 i el 1870 traslladà la casa mare -que rebatejà amb el seu cognom- a Leipzig L’empresa ha anat passant de pares a fills, i el 1948 s’establí a Munic Durant els anys en què C Sander hi estigué al capdavant, publicà obres de Richard Strauss, Max Bruch, Max Reger i Hans Pfitzner, a més d’…
Agustí
Música
Filòsof i teòleg cristià, pare de l’Església llatina.
Fill de pare pagà i de mare cristiana santa Mònica, estudià a Cartago i més tard ensenyà retòrica a Milà Allí, els sermons de sant Ambròs precipitaren la seva conversió l’any 386 D’aquesta època data el principal escrit que dedicà a la música un tractat en forma de diàleg mestre-alumne, De Musica , que no acabà El tractat havia de constar de dues parts, una dedicada a la mètrica i l’altra a la melodia, però només redactà la primera En aquest escrit, com també en la famosa pàgina de les Confessions dedicada al cant X, 33, aflora un dels grans problemes musicals de l’Església com…
tedèum
Música
Cant de lloança i d’acció de gràcies a Déu de la litúrgia llatina, anomenat així pel seu primer vers, Te Deum laudamus: te Dominum confitemur ('Us lloem, oh Déu: us reconeixem com a Senyor').
La font més antiga en què apareix és l' Antifonari de Bangor ~690, obra que tradicions diverses atribueixen a sant Ambròs o a Nicetes de Remesiana ~335-441 En un principi formà part de l’ofici diví, però amb el temps fou cantat al final de la missa, en processons o, en general, en ocasions especialment solemnes que requerien un himne d’acció de gràcies El cant monòdic del tedèum ha estat caracteritzat per fórmules de recitació salmòdica En la polifonia del Renaixement es musicava en la forma d’un motet especialment elaborat G Binchois, R de Lassus En temps més recents s’han…
himne
Música
En el cristianisme, poema de lloança cantat en honor de Déu i, per extensió, de la Mare de Déu o dels sants.
A diferència dels salms i dels càntics, que són textos bíblics, els himnes són de composició eclesiàstica N’hi ha d’estròfics i d’altres en prosa poètica A aquests darrers corresponen els més antics que es conserven, com ara el Phôs hilarón 'Llum joiosa', himne vespertí del segle III, cantat en la litúrgia bizantina, o el Te Deum laudamus , amb què es clou l’ofici nocturn, i el Gloria in excelsis , antic himne matinal, tots dos del segle IV Entre els estròfics destaquen els madraše de sant Efrem segle IV, en llengua siríaca, i els kontakia de Romà el Melode segle VI, en grec Pel que sembla,…
antífona
Música
Cant litúrgic de l’Església cristiana associat bàsicament, per bé que no sempre, al cant dels salms (salmòdia antifonal).
Consisteix en una melodia senzilla i relativament breu que fa de tornada de cada verset del salm El text acostuma a ser bíblic El terme actual deriva del llatí antiphona , que alhora deriva del terme grec que designava l’interval d’octava En certes comunitats cristianes primitives passà a fer referència a un tipus de cant basat en l’alternança d’un cor de dones i un d’homes, normalment a l’octava Sant Ambròs, al segle IV, fou el responsable de la seva introducció a l’Església d’Occident El repertori d’antífones es basa en un nombre més aviat reduït de melodies originals a les…