Resultats de la cerca

Molt popular a partir del segle XI, es caracteritzà per la seva forma rimada i rítmica Sovint amb estructura estròfica, la música era de caràcter monòdic, però ben aviat començaren a compondre’s també versus polifònics Els principals centres de producció foren els monestirs de Sankt Gallen i de Sant Marçal de Llemotges El terme, però, pot ser utilitzat en diferents contextos amb significació diferent En els manuscrits aquitans sovint es confon amb les denominacions ritmus , carmen , planctus , hymnus o prosa En certa manera, el versus pot ser considerat com una mena de contrapunt sacre al…

Més tard s’hi afegí una altra veu inferior, el bassus o contratenor bassus

Aplicat de primer sense pauta, aproximativament, hom hi afegí aviat una línia de referència, primer pas cap a l’actual pentagrama

D’origen bíblic, era ja un himne matinal de la pregària jueva i fou aviat introduït a la litúrgia cristiana Més tard s VI hom hi afegí el versicle Benedictus qui venit in nomine Domini ‘Beneït el qui ve en nom del Senyor’

Organista de la cort d’Innsbruck 1479-1519 i de la catedral de Salzburg, des del 1524 fins a la mort Escriví obres per a l’orgue, lieder , motets llatins i les Harmoniae poetae 1539, trenta-cinc odes d’Horaci, a quatre veus Les publicà LSenfl, que n'hi afegí nou de pròpies

En la teoria de la música, el prefix ’hipo-' s’afegeix al nom dels modes autèntics per a referir-se als plagals, l’àmbit dels quals és una 4a J inferior respecte dels autèntics Així, els quatre modes autèntics del sistema medieval dòric, frigi, lidi i mixolidi es converteixen en els quatre plagals anomenats hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi Posteriorment, H Glareanus Dodecachordon , 1547 hi afegí els modes hipoeoli i hipojònic

Adscrit a la cort abbàssida de Bagdad, hagué de refugiar-se a Kairouan entre els aglibís per rivalitats amb el també músic Isḥāq al-Mawṣilī Fou cridat per la seva fama a la cort cordovesa en temps d’'Abd al-Raḥmān II, que li fou mecenes Importà a Al-Andalus el gust oriental, sobretot iraquià, i fou el creador de la música andalusina Afegí una cinquena corda al llaüt

Era proveït per contracte i retribuït En algunes seus, aviat s’hi afegí la direcció de la capella de la catedral com en el cas de J Brudieu, unint així a les seves funcions les del mestre de capella A Barcelona, unes ordinacions dels consellers fetes el 1477 a petició del capítol de la seu disposaven que el mestre de cant tingués cura de les escoles majors oficials, i també de la provisió de mestres i lectors, funcions que en altres ciutats a Ciutat de Mallorca almenys el 1545 eren exercides pel mestre d’escoles El càrrec perdurà fins a mitjan segle XIX

Condeixeble de J Cererols a l’Escolania, ingressà posteriorment al monestir i vestí l’hàbit de monjo al setembre del 1636 El 1641 s’afegí al grup de monjos que la Diputació del General, amb tots els honors, feu acompanyar fins a la frontera Juntament amb els seus companys, fundà el monestir anomenat El Montserratico, a Madrid Retornat a Montserrat, fou nomenat procurador de Saragossa Continuà la tradició baixonista montserratina, de la qual fou un artista cèlebre També guanyà fama com a compositor Collaborador de J Cererols, com a mestre de l’Escolania degué tenir per deixeble el…

Aclamació del poble a l’entrada de Jesús a Jerusalem, fou introduït en la litúrgia romana cap al segle VII, i s’afegí al sanctus i a l' hosanna probablement per influència galla Fins fa poc, en la missa anava separat del sanctus per la consagració, i musicalment sol rebre un tracte clarament diferenciat d’aquest Al Renaixement, fou una composició a menys veus que la resta de la missa, i durant el Barroc quasi sempre prengué la forma d’una ària Més endavant, els canvis de tempo o de caràcter foren els encarregats de diferenciar-lo del sanctus Els anglicans, que l’havien exclòs…