Resultats de la cerca

El 1779 ingressà al monestir d’El Escorial guiat del pare Antoni Soler, de qui fou deixeble en l’esmentat cenobi i a qui succeí en el càrrec a la seva mort, el 1783 Jaume Ferrer, conegut amb el nom de Santiago després de la professió dels vots, a més del seu exercici com a organista i mestre de capella s’encarregà també de l’arxiu del monestir El seu llegat compositiu abraça unes 200 obres, totes de caràcter religiós, la major part de les quals són litúrgiques

Es formà musicalment al monestir de Montserrat, on al gener del 1730 prengué l’hàbit de monjo Fou organista del cenobi benedictí quan n’era mestre de capella Benet Esteve i mentre Antoni Soler i Benet Julià hi rebien la seva formació musical El 2 d’abril de 1735, data de la inauguració de l’orgue del presbiteri -construït per Antoni Boscà el 1734-, és probable que acompanyés la Salve que Esteve havia escrit per a l’ocasió Segons B Saldoni, Benet Valls fou un excellent i apreciat organista

Després de l’etapa de formació en aquesta institució, al novembre del 1595 ingressà com a monjo al monestir Exercí de predicador i de lector al cenobi dependent de San Millán de la Cogolla Rioja A Montserrat fou lector de casos , vicari de la muntanya, mestre dels escolans, prior d’Olesa, mestre de novicis i confessor Contemporani de Joan Marc, Villalba compartí la direcció de l’Escolania amb Miquel Baretja Foren els dos primers monjos que exerciren aquest ofici, que fins llavors havia estat a càrrec d’un prevere, no monjo, del santuari Si n’hi hagué, la seva producció musical no…

La seva formació musical tingué lloc al monestir de Montserrat El 25 de març de 1630 professà com a monjo d’aquest cenobi, i BS Saldoni diu que fou " un dels homes més eminents en la música, les lletres, les arts i les ciències" Només consta que fou cantor major de l’esmentat monestir Altrament, gaudí de la confiança dels seus superiors, i ocupà el càrrec de mestre de novicis a les comunitats d’Oña, Santo Domingo de Silos i Cardeña Organitzà els arxius de la seu de Tarragona i del monestir de Ripoll i intervingué prop de Felip IV per a suplicar-li que s’aturessin els trasllats arbitraris dels…

Entrà, essent infant, en l’Escolania de Montserrat, on rebé la primera formació musical Probablement és el mateix Pere Roca que Jaume Martí i Marvà 1600-1678 lloà com a digne deixeble de Joan Marc 1582-1658 Al monestir prengué l’hàbit el 1627 i se li confiaren diversos càrrecs de responsabilitat, entre els quals el de majordom major, tant de Montserrat com del cenobi de Sant Benet de Bages D’aquest darrer també en fou abat Introduí algunes novetats en la litúrgia exequial No es conserven obres seves, tot i que hi ha la possibilitat que algunes composicions que han arribat amb el…

Fou fundat a mitjan segle X pel comte Fernán González i renovat per l’abat Domingo Manso, monjo de San Millán de la Cogolla m1073 Santo Domingo centrà les seves tasques en la litúrgia i el conreu de l’espiritualitat, tot impulsant l’activitat del seu escriptori D’aquest monestir procedeixen gran part dels manuscrits litúrgics del ritu hispanomossàrab que s’han conservat, entre els quals destaquen tres libri mistici del segle X British Library, Add Mss 30844-30846, un antifonari fragmentari del segle XI British Library, Add Ms 11695 i un himnari del mateix segle British Library, Add Ms 30851…

Els seus orígens es remunten al 612, any en què l’irlandès Gallus ~550-~627 fundà una ermita vora el riu Steinbach, prop de Zuric Aviat reuní al seu voltant una petita comunitat, que l’any 720 era regida per sant Otmar ~689-759, que fundà el monestir La casa seguí la regla irlandesa fins que l’any 760, en què passà a dependre del bisbat de Constança, adoptà la regla benedictina L’emperador dels francs Lluís el Piadós 814-840 transformà Sankt Gallen en una abadia reial independent En temps de l’abat Gozbert 816-836, el monestir inicià el període de prosperitat més gran, tant econòmica com…

En l’actualitat està composta per una cinquantena de nois procedents de tot Catalunya, que, juntament amb els estudis musicals, cursen els estudis de primària i secundària Inicialment els nois residien al monestir, fins que, amb l’objectiu de facilitar l’accés de nous alumnes, el 2005 l’Escolania posà fi al règim d’internat obligatori per als escolans Si bé l’ensenyament se centra de manera especial en el cant, l’Escolania fa funcions també de conservatori elemental o d’escola musical reconeguda, amb classes per a diferents instruments i ensenyament teòric i harmonia En aquest camp cal fer…

Música culta Durant l’Edat Mitjana, les catedrals Ginebra, Lausana, Basilea i els monestirs SaintMaurice, Romainmôtier, Engelberg foren els principals centres musicals El més significatiu fou, sens dubte, el monestir de Sankt Gallen, fundat per sant Otmar el 720 Músics, poetes i intellectuals protagonitzaren l’època més esplendorosa del cenobi, als segles IX i X, entre els quals sobresurten Hartmann m 864, Notker m 912 i Tuòtil m 915 A partir del segle XIII les catedrals suïsses anaren guanyant protagonisme, com les de Basilea, Friburg, Lausana i Zuric, en la qual se sap que es…