Resultats de la cerca

No és unitari, car hi ha almenys sis nuclis identificables a partir de criteris ètnics i geografics l’esquimal i nord-occidental, el de Califòrnia-Yuma, el de la Gran Conca, el d’Athabasca, el de les Grans Planes i Nou Mèxic i el de la costa est Tots tenen, però, trets comuns la importància dels elements rítmics i la limitació dels instruments els de corda són gairebé desconeguts es destaquen alguns tipus de flautes, tambors, xerric-xerracs i xiulets És freqüent l’ús de l’escala pentatònica El confinament dels indis ha tendit a unificar llur música

Els exemples més comuns són el doset, el treset, el siset, etc A la partitura, s’indica amb una xifra -sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal a sota o a sobre del grup- que determina la nova divisió La figura que representa cada una d’aquestes noves divisions és, en general, la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell L’ús d’aquesta notació no es generalitzà fins al segle XIX, però amb anterioritat existien nombrosos exemples d’interpretació irregular de grups amb notació regular El cas més freqüent és l’acomodament de ritmes binaris a…

Fou coneguda també com a ottava rima Els tipus més comuns de strambotto , formats per versos endecasíllabs, són l' strambotto o ottava siciliana o napolitana AB AB AB AB, utilitzada al segle XVII per les arie siciliane siciliana l' ottava toscana AB AB AB CC, emprada en les composicions musicals dels segles XV i XVI, i la sestina toscana AB AB CC Tot i que al final del segle XV esdevingué una de les formes adoptades per la frottola , es mantingué com a forma musical per ella mateixa durant cent anys més Usualment s’escrivia per a una sola veu amb acompanyament, amb preludi i…

Quant als cants, el propi de la missa comprèn l' introit , el gradual , l' alleluia , substituït pel tractus en temps quaresmal, l' ofertori i la comunió El propi del temps inclou els textos i les melodies propis de cadascun dels diumenges i de les festes mòbils de l’any litúrgic El propi dels sants conté els textos i les melodies propis de les festes dels sants fixades en el calendari litúrgic Els dies dels sants poden tenir diverses categories de celebració solemnitat, festa, memòria, que es fa palesa per la riquesa del repertori conservat Juntament amb el comú dels sants…

A partir del 1726 feu les seves primeres aparicions en públic a Venècia Entre el 1728 i el 1730 cantà òpera italiana a Breslau, on escriví àries per al pastitx Merope 1728 Tornà a Venècia el 1732, residí a Bolonya l’any 1735, i el 1739 estigué al servei del duc de Mòdena, presumiblement com a mestre de capella A partir del 1743 s’establí a Alemanya, concretament a Hamburg, i no hi ha constància que tornés a Itàlia La seva última aparició a escena coneguda data de l’any 1746, representant la seva pròpia obra Temistocle Moltes de les seves òperes s’han perdut Les cantates mostren trets…

Les fileres no tenen represes represa Joc solista per excellència, aparegué als Països Baixos al segle XVI i s’expandí poc després per tot Europa donant origen a diverses formacions en funció del teclat on pertany, el lloc que hi ocupa, el nombre de fileres i els harmònics que posseeix, la fonamental de la qual parteix, la talla dels tubs que la formen i l’escola o la tradició orguenera que la genera Els seus noms més comuns són corneta magna normalment enlairada sobre el salmer, corneta real, corneta d’eco tancada dins l’arca d’ecos, corneta clara, corneta a la francesa comença en el sol2…

Els laosians són l’ètnia principal del país, i la resta de la població és constituïda per les minories xinesa i annamita i els aborígens indoxinesos, situats a les zones muntanyoses La música dels laosians és exclusivament de tradició oral i és possible definir-ne les característiques principals fent referència a l’afinació del principal instrument utilitzat, l’orgue de boca kaen o khène , un instrument força freqüent en aquesta part d’Àsia L’octava és formada per set graus, separats per tons sencers i semitons, amb els quals s’obtenen dues escales pentatòniques anomenades lam i an nangsü La…

Els inicis comuns amb la música danesa fan que hom no pugui parlar d’una música sueca fins a l’època de la Reforma i l’adopció del luteranisme Els primers compositors foren Ferdinand Zellbell el Vell 1689-1765, Johan Helmich Roman 1694-1758 i Ferdinand Zellbell el Jove 1719-80 L’escola autòctona fou iniciada per Franz Berwald 1796-1868, autor de música simfònica i dramàtica, el qual succeïren Yvar Hallström 1826-1901, August Soderman 1832-76, Andreas Hallén 1846-1925, Emil Sjögren 1835-1918 i Wilhelm Peterson Berger 1867-1942, tots ells influïts pel Romanticisme alemany Altres…

Vida Inicià la seva formació a Torgau i la continuà, en 1582-84, a la Universitat de Frankfurt, on estudià teologia i filosofia En aquesta darrera ciutat ocupà, a partir del 1587, la plaça d’organista a l’església de Santa Maria El 1595 es desplaçà a Wolfenbüttel, primer com a organista i, a partir del 1604, com a mestre de capella de la cort del duc Heinrich Julius de Brunswick-Wolfenbüttel Quan aquest morí, l’any 1613, Praetorius restà associat a la cort sota la protecció del seu successor, però hi residí només esporàdicament Passà bona part del temps a Dresden, on tingué ocasió de conèixer…

L’any 1949 la revista "Billboard", que presentava les llistes de les vendes discogràfiques, substituí la segregacionista denominació race records pel terme rhythm’n’blues per a referir-se a la música feta per afroamericans i destinada a ser distribuïda a les comunitats negres Les diverses formes que s’hi agruparen tenien com a trets comuns el caràcter ballable, el repertori amb composicions basades en el blues , el ritme molt marcat i evolucionat del bugui-bugui i l’extraversió i expressivitat de les interpretacions vocals i instrumentals Representant estils molt diversos, destacaren Louis…