Resultats de la cerca

Amb Andreu Vidal fundà 1866 el setmanari La España musical , on publicà treballs de crítica musical El 1862 publicà l’obra didàctica Colección de estudios para piano Compongué una simfonia, un quartet de cordes, dos Benedictus, un Pater Noster 1870, masurques elegíaques a la memòria de Chopin, etc Deixà incompleta una Historia científica del arte musical

Pertanyent a una nissaga de músics, el seu pare intentà promocionar-lo com a infant prodigi, però Friedrich començà els estudis de dret No obstant això, el 1784 es professionalitzà com a compositor i pianista a Copenhaguen El 1789 anà a Berlín, on fundà una impremta musical i edità el "Musikalisches Wochenblatt" 'Setmanari musical' El 1795, de nou a Copenhaguen, fou nomenat director de la capella reial Malgrat el fracàs de la seva primera òpera, Holger Danske 1789, fou un prolífic compositor dramàtic en la tradició del singspiel , influït per ChW Gluck, WA Mozart i pel seu…

Heretà de la seva família una impremta que engrandí i transformà en un important negoci de publicació i venda de música impresa El 1783 creà una biblioteca amb servei de préstec El 1787 inaugurà una sèrie de concerts per subscripció, els Concerts for Connoisseurs and Amateurs, en els quals s’interpretaren obres de JS Bach i ChW Gluck Per raons polítiques, Rellstab es veié obligat a posar fi a aquests concerts el 1806 Fou també un important crític musical Compongué música per a l’escena, música religiosa, orquestral i de cambra, així com nombrosos lieder També portà a terme una intensa…

Quan tenia dotze anys la seva família es traslladà a Clinton Nova York, i des de molt jove es dedicà a la música com a professor i director de cor Allà començà la seva important tasca de compilador d’himnes Musica Sacra , 1815 Del 1823 al 1832 visqué a Utica, on edità el setmanari religiós "Western Recorder", i formà part de la Händel & Haydn Society El 1832 es traslladà a Nova York per treballar de director de cor i collaborador de Lowell Manson als Normal Institutes Com a compositor es dedicà quasi exclusivament a la música sacra, i escriví uns 1 000 himnes, molts dels…

Fou crític regular de les revistes musicals "Allgemeine musikalische Zeitung" 'Revista musical general' -des del 1824- i "Vossische Zeitung" 1826, i el 1830 fundà el setmanari "Iris im Gebiete der Tonkunst" 'Iris en el món de l’art musical', publicat fins el 1841 Nacionalista musical, fou molt crític amb la presència de la música italiana a la cort prussiana i, en particular, amb Gaspare Spontini Entusiasta dels primers romàntics alemanys -L van Beethoven, CM von Weber, L Spohr o F Mendelssohn-, es mostrà contrari a les innovacions de R Schumann i F Chopin Algunes de les cançons…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives…

Fou la figura més important del nacionalisme musical i de l’òpera del principi del segle XIX a Polònia Estudià amb el seu pare, organista a Wloszakowice, i ben aviat guanyà anomenada com a director d’orquestra Esdevingué una de les figures centrals de l’activitat musical a Varsòvia, actiu en diferents societats musicals de tot Polònia Entre els anys 1824-40 fou el principal director de l’Òpera de Varsòvia, càrrec que li permeté representar nombroses òperes en polonès Des del 1819 fou mestre de la capella reial i el 1820 fundà la primera publicació musical periòdica polonesa, "Setmanari…

Nasqué el 1993 amb periodicitat bimensual, editada per Josep Pons i dirigida per Lluís Gendrau A partir del 1997 esdevingué mensual i es convertí en la publicació de referència de l’escena musical creada en català El 2005, l’activitat editorial de la revista s’inserí dins del Grup Enderrock , que s’obrí a continguts extramusicals, alhora que nasqué el web  Enderrockcat , que el 2011 es reformulà com a diari digital, renovat de nou el 2017 L’abril del 2008, la revista Enderrock  arribà al número 150 i celebrà els quinze anys al quiosc amb una edició especial i el gran concert +MUSI-K Q MAI,…

Vida i obra Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de Miquel Palau i Claveras  Fou llibreter i editor des del 1917 Emprà el pseudònim de José de Vilasalba Collaborà a la premsa barcelonina i s’especialitzà en temes cinematogràfics i musicals a La Nova Revista  1928, Joia  1928, D’Ací i d’Allà  1928-31, El Faro  1929-36, Escena  1930, Gaseta de les Arts  1930, Films Selectos  1930-37, Cinema Amateur  1932-36, Cine-Arte  1933-35, Sol Ixent  1934, Proyector  1935-36, Actualidades Paramount  1935-36, Cine-Star  1935-36 i Claror  1935-36, entre d’altres S’incorporà al setmanari…

Fill d’un catedràtic de llatí i germà de l’escriptor Miguel Labordeta, es llicencià en filosofia i lletres i exercí com a professor d’institut L’any 1968 inicià la seva activitat d’intèrpret i autor de cançons i el 1974 enregistrà el disc Cantar y callar , seguit d’altres, entre els quals Tiempo de espera 1975, Que no amanece por nada 1978, Cantata para un país 1979, Las cuatro estaciones 1981 Qué queda de ti, qué queda de mí 1984, Aguantando el temporal  1985,  Qué vamos a hacer 1987, Trilce 1989, Tú, yo y los demás 1991, Canciones de amor  1993, Paisajes 1991, 30 canciones en la mochila…