Resultats de la cerca

Fou ajudant d’organista de Sebastián Aguilera de Heredia a la seu de Saragossa el 1620, i el succeí el 1627 Romangué en aquest càrrec fins a la seva mort, magrat que li fou ofert el trasllat a la capella reial de Madrid Algunes de les seves composicions foren publicades en l' Antología de organistas clásicos españoles , de F Pedrell, i en l' Antología de organistas españoles del siglo XVII , d’H Anglès Entre les seves obres cal fer esment de vuit tientos , dues batalles, himnes, salms i altres composicions per a orgue

Nebot de F Bertoni, del qual també fou alumne, treballà com a mestre de clavicèmbal a Venècia El 1772 es tornà cec i li fou atorgat el càrrec d’organista a l’església de Santa Giustina a Pàdua, que mantingué fins al seu trasllat a Brescia, el 1880 En aquesta ciutat no tingué un ofici fix i determinat, i dugué a terme activitats ben diverses Esporàdicament continuà l’activitat d’organista i impartí classes d’orgue, i entre els seus alumnes tingué A Calegari Turrini és autor d’un gran nombre de sonates per a clavicèmbal, les quals s’allunyen dels models freqüents a la seva època i…

Desenvolupà la major part de la seva trajectòria professional a Itàlia Des de l’any 1473 fins al moment de la seva mort fou membre de la capella ducal de Ferrara, amb una breu estada a Milà l’any 1474, al servei de Galeazzo Maria Sforza A Milà coincidí amb Josquin Des Prés i L Compère Amb molta probabilitat, Isabella d’Este fou la seva deixebla abans del seu casament amb Francesco Gonzaga i del seu consegüent trasllat a Màntua Mantingué contactes amb l’organista Paul Hofhaimer La major part de la seva música s’ha conservat manuscrita, sobretot en fons italians Un grup de…

Estudià a Kosmonos i a Jicín, a l’escola dels jesuïtes El trasllat de la família a Prússia, l’any 1742, li permeté ingressar a l’orquestra de la cort El 1750 fou nomenat mestre de capella del duc Frederic III de Saxònia-Gotha, al servei del qual restà fins el 1778, després que li fos concedit, el 1770, el títol de kapelldirector Durant la primera època a la cort de Gotha compongué nombroses cantates i música instrumental, i fou tant sols a partir del 1765 que es dedicà a l’òpera, gènere que li proporcionà fama i reconeixement Després de l’estrena de la seva única òpera italiana…

Tomàs Micieres Villaescusa de Ecla, Palència 1624 - Madrid 1667 fou mestre de capella i compositor Es formà amb Cristóbal de Isla, mestre de la catedral de Palència, a la capella de música de la qual Micieres ingressà com a nen cantor Ocupà diversos càrrecs musicals mestre de capella de la catedral de Lleó 1646-50, de Toledo 1650-62 i del convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1662-67 Bona part de la seva obra anà a parar a Salamanca, i esdevé difícil diferenciar-la de la del seu fill Tomás Micieres "el menor" o "el joven" Toledo 1655 - Salamanca 1718 Aquest, en ser sacerdot el seu pare,…

Agustí Salvans, que tenia una escola de música a Badalona, l’oferí a l’Ajuntament l’any 1894 amb l’esperança d’elevar el seu estatus i aconseguir la denominació d’escola municipal, que a l’època s’aplicava als centres de servei social dependents de l’administració local En canvi, Salvans hagué de reservar unes places per a alumnes sense mitjans econòmics i s’hagué de comprometre a no demanar cap mena de subvenció al consistori Després de la petició de Salvans, hi hagué un període de prova que es dilatà durant vint-i-un anys i no fou fins l’any 1915 que es creà l’Escola Municipal de Música i…

Tot i la mitificació realitzada des de la musicologia germànica, ningú no dubta a considerar la música de la cort de Mannheim com una de les produccions més destacades del segle XVIII El 1720 l’elector Carles Felip es traslladà a Mannheim en abandonar la ciutat de Heidelberg, però fou durant el regnat de Carles Teodor del Palatinat 1742-78 que es reuniren a la cort alguns dels més importants intèrprets i compositors europeus La seva orquestra fou admirada fins al punt de ser considerada la millor formació orquestral de l’època L’ús d’un tractament melòdic basat en temes arpegiats…

Els colonitzadors i missioners portuguesos hi introduïren instruments europeus, el cant pla i el sentit harmònic occidental La vida musical s’expandí en el cases d’òperes de les diferents ciutats, especialment a Minas Gerais El trasllat de la cort portuguesa al Brasil 1808 donà nova vida a l’òpera i a la música religiosa, en les quals incorporà músics notables Els primers compositors autòctons foren José Mauricio Nunes García 1767-1830 i Francisco Manuel da Silva Amb Antonio Carlos Gomes 1836-96, que compongué òperes italianitzants, apareix la primera figura de nom internacional…

Vida Estudià amb GJ Vogler i T Hampel S’inicià com a intèrpret en l’orquestra de la cort del Palatinat a Mannheim, que seguí en el seu trasllat a Munic el 1778, però ja en qualitat de director El 1798 fou nomenat kapellmeister , ocupació que mantingué la resta de la seva vida Malgrat les obligacions que aquests càrrecs li suposaven, obtingué el permís per a viatjar a Viena, on conegué WA Mozart i A Salieri, i a Itàlia, on dirigí en diverses ocasions les seves obres a Nàpols, Venècia i Milà Compongué òperes en tots els estils que confluïren plegats a les acaballes del segle XVIII…

La ciutat nasqué el 1606 sobre un petit poble de pescadors i durant el segle XVII tingué només una importància estratègica i militar Entre el 1720 i el 1778 fou capital i residència dels prínceps del Palatinat Les primeres notícies musicals es refereixen a les pràctiques corals a l’església de la ciutat i a la dels jesuïtes, i a la presència d’una capella musical a la cort del príncep Carles Felip 1742-1799, on eren mestres J von Wilderer i J Greber El 1742 obrí les seves portes el Schlosstheater amb l’òpera Meride , de CP Grua, llavors mestre de capella de la cort Durant els anys següents s’…