Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
esmena de sòls
Agronomia
Tota aportació que hom fa al sòl amb la finalitat de millorar-ne les propietats físiques, químiques i biològiques.
Molt sovint els agricultors es troben amb sòls en els quals volen conrear, però que no són adients aleshores cal recórrer a l’esmena per tal de corregir-ne els defectes Hom practica les esmenes físiques en el cas que la textura del sòl no sigui l’adequada Hom també realitza esmenes químiques , dels sòls excessivament bàsics o dels sòls excessivament àcids i esmenes biològiques , a causa de problemes de toxicitat de productes utilitzats en el tractament del conreu i en el cas que hagin eliminat els microorganismes beneficiosos En el mercat existeixen un gran nombre de productes que són emprats…
Jacques Cambessedes
Botànica
Agronomia
Botànic i agrònom occità.
Aconsellat per Jacques Gay i Alexander von Humboldt explorà les Balears 1825 i publicà, com a fruit d’aquest viatge, Enumeratio Plantarum quas in insulis Balearibus que pot ésser considerat el primer assaig de flora de les Illes ensems que una aportació, notable per a l’època 1827, a la geografia botànica mediterrània
bonificació
Agronomia
Conjunt de millores tècniques aportades a un terreny agrícola improductiu o de dèbil producció.
Consisteix en la utilització òptima del potencial agrícola d’una zona, d’acord amb les necessitats alimentàries o industrials i d’acord, també, amb les condicions de vida de la població afectada Requereix una notable aportació de capital, a fi de finançar les grans obres necessàries per a intensificar la producció hom obté una rendibilitat directa aparentment baixa, amortitzable sempre a llarg termini Exemples importants de bonificació són els treballs, efectuats a Itàlia sota el règim feixista, de sanejament dels maresmes pontins, de la plana del Po i de la Basilicata a Holanda…
escolament cortical
Ecologia
Geologia
Escolament d’aigua de pluja que llisca pels troncs dels arbres, des de les capçades, abans d’arribar a terra.
L’escolament cortical només representa entre un 1% i un 15% de la precipitació anual, segons el tipus de bosc Aquest percentatge depèn molt de l’arquitectura de l’arbre dominant del bosc en estudi, de la grandària i la posició de la seva capçada i de les característiques de l’escorça Els arbres que tenen branques horitzontals o descendents, com les coníferes, generen poc escolament cortical, o gens Per contra, els arbres amb troncs rectes, escorces llises i branques ascendents, com algunes fagàcies, en generen molt Tots aquells factors que tendeixin a augmentar l’escorriment i les pèrdues per…
fem
Agronomia
Adob constituït pels excrements dels animals domèstics d’una explotació agrícola, barrejats amb llur jaç, després d’una fermentació més o menys completa.
La relació entre l’element sòlid i el líquid dels fems és de 3 a 1 La composició varia entre límits molt amplis, segons els animals de què procedeixen, llur alimentació, la mena de jaç, la proporció de palla i dels excrements, la fabricació i l’emmagatzematge dels fems, etc Els fems són la principal font d’humus del sòl en les explotacions agrícoles que tenen bestiar, però no és possible de compensar les deficiències d’un sòl solament amb l’aportació de fems Uns fems ben preparats tenen aproximadament un 0,5% de nitrogen, un 0,25% d’àcid fosfòric, un 0,5% de potassa i, a més, calci, magnesi,…
Salvador Reguant i Serra
Geologia
Geòleg, especialitzat en estratígrafia.
Cursà la carrera eclesiàstica al seminari de Vic 1943-53 i es llicencià en ciències geològiques 1967 Professor al seminari de Vic 1957-67, fou deixeble de C Virgili i es doctorà a la Universitat d’Oviedo amb una tesi sobre la geologia i l’estratigrafia de l’Eocè de la comarca d’Osona Collaborador científic del CSIC del 1963 al 1972, aquest any s'incorporà a la Universitat de Barcelona , on fou catedràtic d’estratigrafia i geologia històrica 1982, i hi ocupà també els càrrecs de degà de la Facultat de Geologia 1978-1984 i de president de la Divisió III de Ciències Experimentals i Matemàtiques…
deficiència
Agronomia
Manca, en els vegetals, de certs elements minerals que necessiten per a llur correcte desenvolupament.
Hom pot fer tres grups amb aquests elements el primer, format pels macroelements , com ara el nitrogen, el potassi i el fòsfor el segon, format pels elements intermedis , inclou el calci, el magnesi i el sofre i el tercer, el grup dels oligoelements , al qual pertanyen el ferro, el bor, el zinc, els manganès, el coure, etc L’aportació dels elements pertanyents al primer grup als conreus és feta de manera sistemàtica, puix que hom sap que els vegetals els necessiten en quantitats grosses En les condicions normals de conreu, les deficiències d’elements que s’esdevenen més sovint són les de…
Grup Alimentari Guissona
Alimentació
Agronomia
Grup agroalimentari.
Fou fundat el 1958 amb el nom d’Agropecuària de Guissona per un grup de professionals del sector agrari de la comarca de la Segarra, encapçalats pel veterinari Jaume Alsina Calvet, amb l’objectiu d’obtenir ingressos complementaris als incerts guanys de l’agricultura Amb els anys, anà tancant el cicle productiu complet, des de la cria d’aviram o bestiar fins a la seva transformació càrnia, a la construcció de granges o el subministrament de pinsos i l’assistència veterinària L’entitat esdevingué la societat mercantil Corporació Alimentària Guissona al desembre del 1999 amb l’aportació d’actius…
agricultura
Agronomia
Art de conrear la terra.
Enclou també les ciències, pràctiques i indústries que l’home utilitza per a obtenir, mitjançant l’explotació dels elements naturals, productes vegetals i animals de la màxima qualitat i del màxim rendiment possibles En l’actualitat, bé que deslligats intrínsecament de la producció, les operacions de mercat, els estudis socials, i la fabricació i obtenció de màquines i materials emprats en els camps, són involucrats dins aquest concepte Els productes agrícoles són, en primer lloc, la font bàsica d’aliments per a la nutrició humana carn, ous, farines, llet, fruites, verdures, formatges, etc En…
Agronomia 2013
Agronomia
Les emissions de CO 2 Un 56% dels gasos d’efecte hivernacle van correspondre a la desforestació i a incendis forestals © Fototecacat / EyeWire S’estima que les emissions de carboni en forma de diòxid de carboni C-CO 2 v a causa de canvis d’usos del sòl principalment desforestació i d’incendis forestals van ser l’any 2013 d’unes 0,8 ± 0,5 gigatones 10 9 tones, un 8% del total provocat per l’activitat humana Els darrers vint anys s’ha observat una clara tendència cap a la disminució d’aquestes emissions, tot i la incidència puntual d’incendis forestals com, per exemple, els de la temporada 1997…