Resultats de la cerca

Era format per J Fuster, MA Oliver, X Romeu, J Soler, J Albanell, J Rendé, GJ Graells, O Pi de Cabanyes i, inicialment, B Mesquida, el qual, després, se’n separà Redactaren una cinquantena d’articles teòrics entre el desembre i l’abril del 1976 a la revista “Canigó”, amb una actitud radicalment nacionalista que partia de la idea, d’origen gramscià, de construir una literatura nacionalpopular Defensaren la superació del realisme històric anterior, però la seva literatura partia d’una base realista i comunicativa d’acord amb el moment històric que es vivia i amb la voluntat de…

Fou un autor pràcticament desconegut fins que Pin i Soler l’inclogué en l’antologia Sonets d’uns i altres 1904 i Jeroni Zanné l’introduí a Joventut En aquesta revista publicà poemes socials i sonets molt treballats que acostumen a construir-se al voltant d'una visió un paisatge conegut o exòtic, un personatge històric o literari, una escena, que, en ser descrita pel poeta, adquireix un sentit simbòlic en general força unívoc Estan influïts pels poetes del segle d’or castellà i pel romanticisme Alguns foren recollits en un fascicle no datat de Lectura Popular Passat el…

Començà a treballar molt jove, però fou un gran lector dels poetes catalans, sobretot de Jacint Verdaguer i Josep Carner, a partir dels quals va construir el seu propi estil Començà a publicar les seves poesies a El Faro de Llobregat amb el pseudònim Franc A partir de l’any 1932 rebé diversos premis a Manresa, Cornellà, el Prat, Sant Vicenç dels Horts i, sobretot, a la seva ciutat natal, on avui hi ha un certamen literari que porta el seu nom A banda de les publicacions en diaris, la major part de la seva obra peces teatrals, guions radiofònics, etc resten inèdites, encara que…

Professor al seminari de Prada i després rector a Estagell 1860, Sant Esteve 1863 i Banyuls 1871, on feu construir una església nova per a la qual demanà a l’escultor Oliba de fer la Mare de Déu que adorna l’altar major Per inaugurar aquesta obra organitzà un concurs literari 1888 que tingué una gran repercussió en les lletres catalanes del Rosselló Anteriorment ja havia tingut un paper principal, amb Justí Peprax, en la preparació de la primera trobada literària de Banyuls el 1883 Publicà dos reculls de poemes popularitzants de tema moral, religiós i polític, algun en forma…

Professor d’anàlisi del discurs en llengua catalana a la Universitat Pompeu Fabra,la seva tesi doctoral versà sobre la intervenció en la comunicació escrita en les organitzacions empresarials Ha divulgat habitualment sobre didàctica de la llengua i comunicació escrita, en revistes com “Guix Elements d’Acció educativa”, “Com”, “Escola catalana” i “Articles de didàctica de la llengua i de la literatura”, tema sobre el qual ha publicat també diversos manuals, com, entre d’altres, Descriure escriure Com s’aprèn a escriure 1987, 44 exercicis per a un curs d’expressió escrita amb M Luna i G Sanz,…

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…

Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…

Doctor en filologia clàssica, és professor de grec i llatí Collaborador en publicacions diverses entre les quals El 9 Nou , la Revista de Catalunya 1986-93, Els Marges 1991-93, Serra d’Or 1997-2001 i Ausa 1983-98, ha publicat les novelles La lliça bruta 2001, Massey Ferguson 35 2003, Terres de lloguer 2006, premis Josep Pin i Soler de narrativa 2005 i Joaquim Amat-Piniella, 2007, en les quals reflecteix les transformacions del món rural a l’època contemporània, tema que reprèn en La papallona negra , guardonat amb el premi Carlemany l’any 2008, així com anteriorment en les narracions breus…

Es doctorà amb un estudi sobre Joaquim Ruyra, sobre el qual ha publicat diversos llibres, Ruyra, inèdit 1991, Joaquim Ruyra, narrador 1992, Epistolari de Joaquim Ruyra 1995 i Biografia de Joaquim Ruyra 1995, premi d’assaig Quima Jaume i Ruyra l’home i la seva imatge 2010 També ha estat comissària de l’“Exposició Joaquim Ruyra” amb motiu de l’any Ruyra 2003 Ha publicat estudis sobre Prudenci Bertrana, Joaquim Folguera i Miquel Llor, sobre el qual escriví l’assaig Laura a la ciutat dels sants 1992 Però el seu treball destaca per la investigació sobre escriptores amb la voluntat de …

Fill d’ Antoni Palau i Dulcet  i germà de  Josep Palau i Claveras  Treballà de llibreter i també es dedicà al dibuix Atleta especialitzat en les curses de fons, debutà amb l’Ateneu Enciclopèdic Popular, estigué dos anys al Reial Club Deportiu Espanyol 1922-24 i finalitzà la seva carrera al Futbol Club Barcelona 1924-32 Participà en els Jocs Olímpics de París 1924, en les proves dels 5000 m i els 3000 m per equips Fou dos cops campió d’Espanya dels 5000 m 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 i tres campió de Catalunya dels 5000 m 1923, 1924, 1925 i una dels 1500 m 1925 Millorà en dues ocasions el…