Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edat mitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el mateix autor feu a El arte…

Fill de l’escriptor Jordi Sarsanedas i Vives , es llicencià en ciències polítiques a la Universitat d’Oxford Ha collaborat a Serra d’Or , a Set Dies i l’ Avui El 1978 fou nomenat cap del Servei d’Informació i Promoció de la Joventut del Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat provisional de Catalunya Posteriorment treballà a Difusora International, empresa vinculada a l’editorial Seix Barral L’any 1983 s’incorporà a les Emissores de la Generalitat, d’on fou cap de programes especials i director de relacions internacionals, i dirigí el projecte i la posada en marxa de Catalunya…

Una endreça «A madamo Mistral», en occità i en la mateixa estrofa que la Mirèio mistraliana, identifica l’autor com un «romeu» en camí «vers la pàtria de la divina poesia», portador d’un «reliquiari» que estotja la memòria lírica d’una joventut agitada Segueixen, a manera de suites , tresseccions que evoquen episodis successius de labiografia del poeta La primera, “Morta” coneguda en part des del 1874, en què fou premiada als Jocs Florals de Barcelona, un aplec de 41 poemes escrits a propòsit del traspàs de l’estimada, és testimoni del dolor i la desolació continguts del poeta la segona, “…

Està dedicat a la personalitat de la societat catalana i a l’anàlisi de la influència de les conviccions populars en les collectivitats humanes Mitjançant un rigorós exercici de comprensió històrica, el filòsof fomenta la reflexió cívica i el rebuig a la immoderació, a l’aïllament i a les temptacions de la supèrbia L’obra assenyala quatre trets significatius de la fesomia catalana la continuïtat, el seny, la mesura i la ironia i s’articula al voltant d’un suggeridor símil amb la sardana en la qual el poble s’obre i es tanca conduït per la melodia Ferrater i Móra, conscient d’aquesta…

Cosí de Pablo Ruiz Picasso, s’establí a Catalunya cap al 1895, on aviat s’adaptà a la vida catalana i esdevingué un catalanista radical El 1903 es llicencià en medicina i el 1905 es doctorà en psiquiatria a Bolonya Collaborà a El Poble Català , Papitu , etc Les seves manifestacions intellectuals són complexes i ambigües a causa de la coexistència d’ascendents força heterogenis Així, en contrast amb les connotacions noucentistes dels assaigs continguts a Del poeta civil i el cavaller 1908, publicà dos reculls de narracions d’esperit modernista com Contes d’un filòsof…

Desenvolupament enciclopèdic Subtitulat Història d’un destí 1893-1914 , l’obra acumula tota una colla d’idees i reflexions sobre la condició humana sotmesa a l’omnipotència del destí, fins al punt que esdevé una autèntica autobiografia moral El fet que només arribi al 1914, quan l’autor tot just tenia vint-i-set anys, s’explica per dues raons La primera, d’ordre personal el moment en què el destí o l’atzar li capgiraren la vida abocant-lo al periodisme i la segona, d’ordre collectiu l’inici de la Primera Guerra Mundial, que Gaziel fa coincidir amb la fi d’un món, el de la burgesia liberal que…

Estudià a Barcelona a l’Escola de Bibliotecàries 1918-21 i assistí als Estudis Universitaris Catalans Exercí de bibliotecària a Terrassa 1923-43, on fou conservadora del Museu Soler i Palet i on publicà Reseña histórica de los archivos y bibliotecas del Ayuntamiento de Tarrasa 1942 L’any 1935 guanyà un concurs d’arxius convocat per la diputació de Barcelona Creà la biblioteca escolar de l’Escola d’Economia i la de la presó del partit judicial L’any 1921 inicià les collaboracions a la premsa mallorquina Almanac de les Lletres , Sóller , Majòrica i catalana La Revista , El Día Gràfico , El…

La trama i els personatges tenen el model en Un enemic del poble de Henrik Ibsen Planteja el xoc entre un grup social atàvic i un líder intellectual, que fracassa davant els interessos de la minoria S’hi explica la problemàtica d’un poble on els cacics exploten l’immobilisme i la superstició dels habitants per mantenir el seu estatus econòmic i social Durant una forta sequera, el Foraster —un enginyer— introdueix raons científiques per a utilitzar l’aigua que la creença popular manté sense canalitzar Ho fa ajudat de Cecília És ella qui vertebra l’obra en condensar una doble revolta la…

Desenvolupament enciclopèdic De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d’intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals Escrit entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia 1 l’experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l’espai i el temps escènics, acompanyada d’…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…