Resultats de la cerca

Autor d’un gran nombre de colloquis, sovint reeditats, en què descriu festes reials i religioses, del moment, modes i temes de discussió popular, a través de diversos personatges imaginaris Pepo de l’Horta, Pepo Canelles, Nelo i Quelo, Cento el Formal i Tito Bufalampolla, etc Sota una forma jocosa i desenfadada, els seus romanços exalcen la monarquia borbònica i les commemoracions oficials D’un to més teatral és la Junta secreta , impresa el 1788 També compongué dues peces dramàtiques bilingües amb motiu de la visita a València de Carles IV 1802 per ser representades a l’aire lliure Tot i que…

Vida i obra Estudià lletres a la Universitat de Barcelona Entre el 1926 i el 1928 dirigí la revista Lleida El 1928 es traslladà a París, on fou corresponsal de La Publicitat i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen 1930 El 1930 retornà a Lleida com a director del diari La Jornada El 1931 s’establí a Barcelona i collaborà sobretot a Mirador , La Rambla  i L’Horitzó Publicà, seguint el model psicològic, les novelles Volves grises 1932, Desordre 1936 i Destins 1938, i els contes Espills dormits 1932 Així mateix és autor d’assaigs polítics com Casanovas 1933 i La repressió contra els…

Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria  i director nominal de Lluc  1968-74 Collaborà a Brisas  i Baleares  1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…

Vida i obra S’inicià amb collaboracions a les revistes Joventut Catalana 1924-25,  Flames Noves  1926-27 i  La Dona Catalana 1926-29 Com a periodista establí un estil formal i directe en els seus articles per a descriure els canvis en els costums i les relacions socials que resultà innovador Fou redactora d’ Imatges  1930,  La Nau  1929-31, La Publicitat 1930-11,  La Rambla  1930-36, amb la secció “Film&Soda” 1930-32,  L’Opinió  1932-33, amb la “Pàgina Femenina” i  La Rambla de Catalunya  1936, entre d’altres Després de la Guerra Civil s’exilià a França amb el seu marit, i el 1945…

El 1948, en una edició privada de 171 exemplars, Marià Manent va publicar Montseny zodíac d’un paisatge , la primera mostra pública dels seus dietaris de guerra, que aplegava exclusivament fragments d’anotacions que corresponien a apunts en prosa poètica sobre el món de la natura Al cap de més d’un quart de segle, el 1974, pressionat per membres del seu entorn familiar i literari, Manent va optar al premi Josep Pla amb el text íntegre del dietari dels anys de la guerra civil Va guanyar el premi i el llibre sortí publicat al març del 1975, en plena època de preludi polític, social i cultural…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Vida i obra Fill natural d’un ric terratinent que no el reconegué mai, la seva infància i adolescència transcorregué al costat de la seva mare a casa d’uns oncles benestants De formació autodidàctica, de molt jove s’integrà en el cercle literari reusenc de J Aladern Es traslladà a Barcelona el 1901, on inicià estudis de farmàcia, que abandonà, i exercí diversos oficis, alhora que s’introduïa en el modernisme triomfant d’aquells anys, en el sector “negre” i anarquitzant El 1903 viatjà per França, d’on extragué una densa experiència, repetidament utilitzada a la seva obra Aquesta s’inicià amb…

Vida i obra Filla del director de cinema i periodista Magí Murià  i germana de l’escriptor  Josep Maria Murià Estudià a l’escola de monges Infant Jesús i posteriorment, entre el 1917 i el 1923, feu estudis mercantils a l’Institut de Cultura i Biblioteca per a la Dona Després de feines diverses, el 1933 aconseguí una plaça de funcionària a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic i amplià estudis a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Inicià la seva activitat com a escriptora a la revista La Dona Catalana , dirigida pel seu pare Entre el 1925 i el 1930 hi publicà poemes, proses literàries i contes A més del…

Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…