Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Miquel Duran i Saurina

Miquel Duran i Saurina
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Sociologia
Edició
Publicista, poeta i impressor, de família pagesa humil.
Vida i obra De formació autodidàctica, fou una figura destacada del moviment catòlic i regionalista illenc Fundà a Inca el Cercle d’Obrers Catòlics 1900 Des de l’any 1922 actuà en un regionalisme catòlic, proper a la Lliga Fundà, dirigí o collaborà a Es Ca d’Inca 1900-04, El Hogar , La Bona Causa 1904-05, Ca Nostra 1907-29, L a Veu d’Inca 1915-19, L’Ignorància segona època, 1918-19 i Mallorca Dominical Fou també regidor de l’Ajuntament d’Inca 1920-23 i promotor o membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca, del Centre Autonomista i de Nostra Parla, entre altres entitats El 1905…
,
Honorat Valant
Literatura catalana
Escriptor.
De família humil, el 1785 es traslladà a París, on fou professor de literatura i participà activament en la Revolució Després dirigí a Perpinyà el Liceu de la Joventut i fundà l’Ateneu de la Llengua Francesa D’entre les seves obres hom pot destacar De la garantie sociale considérée dans son opposition avec la peine de mort 1796, Lettres académiques 1811-12, Cri du peuple français, etc També és autor de diverses poesies
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Valter e Griselda
Literatura catalana
Nom amb què és coneguda la traducció que Bernat Metge feu (segurament el 1388 i que dedicà a Isabel de Guimerà) del Griseldis, epístola llatina de Petrarca, que alhora és traducció de la darrera novel·la del Decameró.
La llegenda la humil Griselda sofreix pacientment les cruels proves que li imposa el seu marit per a comprovar la seva fidelitat, ja coneguda abans de Boccaccio, arribà, però, a tot Europa mitjançant aquesta versió de Petrarca, i la seva fortuna posterior fou considerable en diferents països i en diferents èpoques L’interès de la traducció de Bernat Metge, també en forma epistolar, rau sobretot en l’excellència de la prosa i en el fet de ser un dels primers elogis en llengua vulgar del Petrarca humanista Bibliografia Butinyà Jiménez, J 2002 Del “Griselda” català al castellà…
,
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…
,
Lluís-Antoni Navarro i Cucarella
Literatura catalana
Narrador.
Vida i obra Conegut literàriament com a Toni Cucarella, començà publicant un recull de poemes, Concert en no major 1982, però s’ha dedicat després a la narrativa És autor de les novelles Cool fresc 1987 i Bogart & Bogart 1993, entre d’altres, i dels reculls de relats Crònica de fets gloriosos 1982, La lluna vista des de la Terra a través de la tele 1990 i L’última paraula 1998 Amb Els camps dels vençuts 2001, reconstrueix la vida de la seva generació sota el franquisme i amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts 2003, premi Andròmina 2003 i Crítica dels Escriptors Valencians 2004…
Blanqueta
Literatura catalana
Protagonista de L’orfeneta de Menargues, d’Antoni de Bofarull.
De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…
Curial
Literatura catalana
Protagonista masculí de la novel·la cavalleresca del segle XV Curial e Güelfa.
Es tracta d’un heroi que encarna totes les qualitats del cortesà ideal del seu temps, sense perdre, però, la dimensió humana Curial és perfecte com a cavaller, però té defectes com a home li agraden els plaers i les riqueses, i aquestes inclinacions afectaran la seva existència, entesa com a història d’una ascensió social D’origen humil i d’extraordinària bellesa, s’enamora de Güelfa, la germana del marquès de Montferrat, el seu senyor, i gràcies a la seva protecció esdevé un prestigiós cavaller digne de l’amor de la seva dama El camí d’ascensió social a través de la cavalleria duu Curial a…
Samsó
Literatura catalana
Personatge principal de La fam, de Joan Oliver.
Presentat inicialment com un perdulari guiat pels instints principalment el que dona el títol a l’obra, la seva complexitat es va perfilant a mesura que avança, fins al moment en què es fa digne del seu nom bíblic i acaba essent, ell també, un salvador del poble, bo i acabdillant la revolució Només llavors el personatge es deslliura de la seva condició habitual i pren un to èpic i abrandat, tan impropi del seu caràcter, cosa que podria fer pensar en un canvi Però a partir d’aquí Samsó experimenta un retorn a la seva condició original, i es constata que el despertar d’aquella heroïcitat era…
Ramon Picó i Campamar

Ramon Pico i Campamar
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Escriptor.
Vida i obra De família humil, a onze anys passà a viure a Barcelona, on, excepte entre el 1869 i el 1871, ja residí sempre Treballà com a administratiu fins que el 1883, gràcies a unes gestions de Jacint Verdaguer, entrà a treballar com a secretari particular d’Eusebi Güell i Bacigalupi Tingué una destacada actuació catalanista fou un dels fundadors 1868 i president 1873 de La Jove Catalunya, prengué part activa en la creació de l’Acadèmia de la Llengua Catalana 1881, fou soci de la Lliga de Catalunya 1888 i de la Unió Catalanista 1891, redactor de les Bases de Manresa i soci de la Lliga…
,