Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
cicle del nitrogen

Cicle del nitrogen
© Josep Lluís Ferrer
Bioquímica
Procés de fixació del nitrogen de l’aire i la seva transformació en matèria orgànica per l’acció de determinats microorganismes.
La conversió del nitrogen atmosfèric en amoníac deixa aquest element disponible per a la síntesi de proteïnes vegetals i animals aquest procés condiciona la productivitat biològica de les zones fèrtils de l’escorça terrestre i és un element important per a corregir el dèficit proteic en l’alimentació i també el problema de la fam Altres etapes del cicle són la nitrificació conversió de l’amoníac del sòl en nitrits i nitrats, l’amonificació retorn del nitrogen al sòl en forma d’amoníac després de la descomposició de la matèria orgànica i la desnitrificació restitució del nitrogen…
urea
Bioquímica
Amida de l’àcid carbònic, de fórmula (NH 2
) 2
C=O.
És el principal metabòlit de les proteïnes, i és excretat per l’orina a raó de 30 grams per dia en els individus humans adults Des d’un punt de vista històric, té una gran importància, puix que la seva síntesi, efectuada per FWöhler l’any 1828 per escalfament del cianat amònic quan ja era coneguda la natura metabòlica de la urea, representà l’inici del descrèdit de la teoria de la força vital i marcà l’inici de la recerca sistemàtica en el camp de la síntesi orgànica La urea es presenta en forma de cristalls blancs, gairebé inodors i de gust salí, solubles en aigua, alcohol i…
exopolímer
Bioquímica
Biopolímer que es diposita en la superfície externa de la cèl·lula que el produeix.
N'hi ha de natura orgànica polisacàrids, lípids i de natura inorgànica —els més freqüents dels quals són els formats per SiO 2 i per carbonat càlcic, que constitueixen l’exoesquelet de molts protists—
putrescina
Bioquímica
Diamina molt tòxica, d’olor desagradable, que es forma en la putrefacció de les proteïnes per descarboxilació de l’ornitina (ptomaïna).
És un sòlid cristallí, soluble en l’aigua, que es fon a 28°C i bull a 159°C Presenta caràcter fortament bàsic i és emprada en síntesi orgànica Forma un dihidroclorur que per escalfament es converteix en pirrolidina
àcid úric
Bioquímica
Producte final del metabolisme de la purina en l’home i en altres vertebrats.
És un sòlid cristallí, incolor i inodor, insoluble en aigua, alcohol i èter i soluble en els àlcalis i el glicerol, que es descompon abans de fondre's Hom l’obté del guano, del qual constitueix fins el 25% Es comporta com un àcid dibàsic feble, i és emprat en síntesi orgànica
purina

fototeca.cat
©
Bioquímica
Compost heterocíclic d’estructura bicíclica consistent en un anell de pirimidina unit per un costat a un d’imidazole, l’esquelet del qual intervé en l’estructura d’un gran nombre de composts naturals d’interès biològic.
És un sòlid cristallí incolor, soluble en l’aigua, l’alcohol i el toluè i poc soluble en l’èter es fon a 217°C Hom l’obté a partir de l’àcid úric i és emprat en síntesi orgànica i en recerca biològica Pot existir en dues formes tautòmeres És aromàtica, presenta caràcter bàsic i forma sals amb els àcids
xantina
Bioquímica
Base púrica que ocorre en l’extret de te, a l’orina, la sang i els teixits hepàtics.
Es presenta en forma de cristalls groguencs, solubles en els àlcalis i en l’aigua calenta, que es descomponen a 150°C Presenta caràcter dèbilment bàsic, i pot existir en dues formes tautomèriques, una de les quals és totalment aromàtica Hom la pot obtenir per tractament amb àcid nitrós de la guanina, i és emprada en síntesi orgànica i en medicina Entre els seus derivats metilats són importants la cafeïna, la teobromina i la teofillina
Derek Harold Richard Barton
Bioquímica
Químic orgànic anglès.
Estudià a la Universitat de Londres, d’on fou també professor en 1945-59 i en 1970-78 Fou el pioner en l’estudi de la rotació molecular i l’estructura de molècules orgàniques complexes El 1969 compartí el premi Nobel de química amb O Hassel pels seus treballs, que ajudaren a establir l’anàlisi conformacional com una branca essencial de la química orgànica És autor d’un procediment que duu el seu nom per a sintetitzar aldosterona
Ferran Calvet i Prats
Bioquímica
Bioquímic.
Doctorat en ciències a Barcelona, amplià estudis a Oxford on es doctorà el 1929 amb FD Chataway, a Munic amb H Wieland i a Edimburg amb G Barger Fou catedràtic de química orgànica a la Universitat de Santiago de Compostella des del 1930 fins al 1936, que es traslladà a Estocolm, on H von Euler-Chelpin l’inicià en la investigació bioquímica, que continuà a la Universitat de Nova York Introduí, amb caràcter independent, els estudis de bioquímica a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona 1947-50 i en creà la càtedra 1962, de la qual fou titular Publicà nombrosos…
aminoàcid

Els vint aminoàcids de les proteïnes i l’estructura d’un aminoàcid
© fototeca.cat
Bioquímica
Substància orgànica que té almenys una funció àcid carboxílic i una funció amina.
La posició relativa d’aquests dos grups ve indicada per les lletres α, β, γ,, i ϖ si els grups són als dos caps de la cadena Els aminoàcids són sòlids cristallins, en general poc solubles en aigua i en solvents orgànics, i tenen propietats amfòteres En solució existeixen en forma de sals internes formen ions mixtos per migració d’un protó del grup —COOH al grup —NH₂ Al laboratori són preparats per mètodes molt diversos entre els quals un dels més generals és la síntesi de Strecker Llurs propietats químiques combinen les dels àcids carboxílics i les de les amines, i per tant formen sals amb…