Resultats de la cerca

Utilitzà —per a les seves construccions d’habitatges i, sobretot, de grans magatzems Wertheim, Berlín, 1896— el ferro i el vidre, i creà les façanes articulades de cristall amb una concepció bàsicament funcional, la qual donà lloc a l’estil dels magatzems moderns, en els quals s’inspiraren posteriorment Horta i Frantz Jourdain Entre les seves construccions hom pot destacar el museu de Darmstadt i, a Dessau, el palau Cohn-Oppenheim

Formà part, i en fou teòric, del grup BBPR , que significà l’esforç més coherent i positiu envers els postulats de l’anomenada segona generació d’arquitectes moderns Al grup es deu la colònia helioterapèutica de Legnano 1937-38 i la Torre Velasca 1957, totes dues a Milà, així com l’edifici comercial Hispano Olivetti, a Barcelona 1960-64 Fou un dels membres més actius del CIAM 1951 i del CIAM 1959 Editor de la revista Domus , dirigí 1954-65 Casabella continuità , des d’on establí polèmiques d’àmbit internacional, com la del Neoliberty, el 1959

Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles 1892 Exercí alguns anys la secretaria a l’escola de Llotja Formà part de la primera junta directiva del FAD 1903 Fou arquitecte municipal de Sant Feliu de Guíxols i féu un pla general de reforma urbana 1897 i diversos edificis notables com l’asil Surís1904 A més realitzà el projecte del passeig de Guíxols, continuació del de la Mar, el qual compta amb els edificis més moderns i més interessants de la ciutat el Nou Casino La Constància Casino dels Nois, obra realitzada entre el 1888 i el 1898, declarada monument…

Es llicencià el 1953 a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, i fins el 1963 treballà amb  José Villagrán Aquest any fundà el seu propi despatx a Ciutat de Mèxic, i el 1985 n'obrí una seu a Los Angeles La influència de Luis Barragán és present en una obra que sintetitza elements moderns i tradicionals i que destaca per la presència del color, l’ús del mur com a element configurador i la voluntat d’integració en el paisatge Entre les seves realitzacions a Mèxic cal esmentar els hotels Camino Real de Ciutat de Mèxic 1968 i d’Itxapa 1981, la fàbrica Renault a Durango 1981, el…

El 1970 obtingué el títol d’arquitecte per l’Escola Tècnica Superior de Barcelona Fou cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local SPAL de la Diputació de Barcelona 1981-2008, organisme des del qual impulsà i dirigí nombroses actuacions de restauració monumental Sobre la base del restauro crítico , González renovà en l’àmbit espanyol la teoria de les intervencions en patrimoni cultural enunciant la restauració objectiva com un mètode de restauració monumental basat fonamentalment en un coneixement específic de l’objecte arquitectònic des d’una perspectiva multidisciplinari, i que anomenà…

Titulat a Barcelona el 1905 Autor de la casa dels Barquets i de la casa Girbau a Sant Feliu de Guíxols 1910 El 1912 obtingué una plaça a la secció d’art modern dels Museus de Barcelona, i el 1914 guanyà, amb Jaume Torres i Grau, el concurs per a la casa de correus de Barcelona, que no executà fins el 1927, dins un acusat historicisme Esdevingué arquitecte municipal de Barcelona, i arribà al càrrec d’arquitecte cap de la Comissió de Cultura Construí, a Barcelona, 1917-23 els grups escolars municipals Baixeras, Lluís Vives, Pere Vila, Ramon Llull, Milà i Fontanals i Lluïsa Cura, en els quals…

Fill d’una important família d’arquitectes de Berlín Deixeble de P Behrens, realitzà, amb Adolf Meyer, els tallers Fagus a Alfeld an der Leine 1911 i un pavelló industrial a l’exposició del Deutsches Werkbund de Colònia 1914 que, per la seva descomposició dels volums, per les seves superfícies clares i per l’ús dels materials, ha estat considerat la darrera obra del període d’exploració de l’arquitectura moderna Cridat a dirigir la Sächsische Hochschule für bildende Kunst i la Sächsische Kunstgewerbeschule, les refongué i creà el Bauhaus de Weimar 1919 i el dirigí fins el 1928 Amb el lema “…

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Hèlsinki i obrí un taller a Jyväskylä, Keski-Suomi El 1925 es casà amb la també arquitecte Aino Marsio, amb qui collaborà intensament Pertany a la denominada tercera generació d’arquitectes moderns, nascuda en el clima del funcionalisme i que intenta d’independitzar-se dels seus dogmes Sense teoritzar, aportà nous elements, una major modèstia pavelló de Finlàndia a l’exposició de París, 1936, més tecnologia biblioteca de Viipuri, 1927-35, més atenció a la vida de l’home sanatori de Paimio, Turku ja Pori, 1932, més compte en els detalls,…

Dins el patrimoni arquitectònic, hom inclou els edificis singulars o monumentals d’arquitectures històriques, coneguts en general com a “monuments”, les manifestacions històriques de formes de producció o transformació de béns arquitectura industrial, les formes d’agrupació i organització de l’hàbitat centres històrics i, en general, qualsevol mostra d’activitat humana de transformació i ordenació del territori Per bé que antigament s’havien donat casos aïllats de protecció a edificis pels seus valors singulars un dels més antics dels quals és l’Acròpolis d’Atenes, que gaudí de protecció per…

Àsia Museu d’art contemporani de Taizhou Xina, obra de l’equip de Xangai Atelier Deshaus © Atelier Deshaus El 2018 va ser un any especialment fèrtil per a la creació de nous equipaments culturals arreu del món És el cas de la localitat xinesa de Taizhou, que va recuperar un vell equipament industrial i el va transformar en museu d'art contemporani El projecte, de l’equip xangainès Atelier Deshaus, parteix de l’enginyosa articulació de tres condicions essencials en arquitectura la transparència, el recorregut i l'atmosfera La transparència sorgeix de la distribució de les sales d'exposició en…