Resultats de la cerca

La majoria de biopolímers són biodegradables, impermeables, homogenis i resistents als agents químics Troben aplicació en camps molt diversos envasos per a begudes carbòniques polihidroxibutirat pous d’extracció de petroli implants, pròtesis, catèters uretrals i traqueals, etc

És incolor, amb una forta olor i un sabor balsàmic i ardent És soluble en l’alcohol, èter i cloroform Conegut també com a essència de ginebró , és emprat, en farmàcia, com a revulsiu, en friccions Hom l’utilitza també per aromatitzar algunes begudes, com la ginebra

Hom l’obté per tractament de solucions saturades de carbonat de sodi amb diòxid de carboni És emprat en la preparació de sals i begudes efervescents, com a llevat artificial, en medicina i com a component per a extintors És també conegut com a bicarbonat sòdic o, simplement, bicarbonat

Hom l’anomena també flegma És constituït per una mescla d’alcohol isopentílic de 2-metil-1-butanol, d’alcohol isobutílic i d’alcohol n -propílic, i de petites quantitats d’altres alcohols, èsters i aldehids Hom l’obté en la destillació fraccionada de l’alcohol etílic de fermentació, en els anomenats productes de cua Bull entre 122°C i 138°C i la seva olor és deguda a la presència de l’alcohol isoamílic Es troba en quantitat petita però significativa en begudes espirituoses

En particular es designa bicarbonat la sal sòdica NaHCO 3 És un sòlid cristallí o pulverulent blanc, inodor i de sabor lleugerament alcalí moderadament soluble en aigua i insoluble en alcohol S'utilitza en el tractament de l’aciditat gàstrica i la gastritis i per a lluitar contra l’acidosi També s’utilitza en la fabricació de composts de sodi, sals i begudes efervescents, com a extintor d’incendis, com a auxiliar en les indústries del cuir i el tèxtil, etc

Esterificat i en forma de sals és present en un gran nombre de productes naturals resines, bàlsams, etc, però hom l’obté per descarboxilació de l’àcid itàlic, en presència de catalitzadors, i per altres procediments L’àcid lliurei les seves sals sòdica, potàssica i càlcida s’empren com a additius alimentarisconservadors en begudes refrescants, alguns productes derivats de fruites, caramels, xiclets, conserves vegetals, greixos i altres aliments La seva activitat antimicrobiana es manifesta sobretot en el medi àcid Les sals i els èsters tenen molta aplicació en farmàcia, cosmètica…

Així, en el cas de les proteïnes, els mètodes corrents de desnaturalització són el tractament amb àcids, bases, dissolvents orgànics o raigs X, o bé la simple agitació mecànica Bé que els mecanismes de desnaturalització no hagin estat esbrinats del tot, hom suposa que hi ha un trencament en la cadena d’aminoàcids, i que la reordenació de llur seqüència produeix una cadena amb propietats fisiològiques distintes Hom també aconsegueix la desnaturalització afegint a la substància, o traient-ne, un component essencial En són exemples l’addició de piridina o d’alcohol metílic a l’alcohol etílic,…

És el més conegut i el més important, i a causa de la seva natura volàtil hom l’anomena esperit de vi o esperit La seva composició centesimal fou establerta per ALLavoisier 1781, i la fórmula fou desenvolupada per ALaurent 1846 Es presenta en forma de líquid incolor, inflamable, d’olor agradable i tast cremant Forma amb l’aigua un azeotrop de tensió de vapor màxima per una concentració del 95,57% en pes d’alcohol Les propietats de l’etanol són les pròpies dels membres de la seva sèrie L’alcohol etílic pot ésser obtingut a partir de l’acetilè, o bé, també, a través de l’aldehid acètic CH 3 -…

Històricament, la quinina fou emprada a l’Amèrica del Sud per al tractament del paludisme Fou introduïda a Europa pels castellans al s XVII i des d’aleshores hom intentà l’aclimatació de l’arbust del qual hom l’obté Aquesta aclimatació no fou aconseguida al continent europeu, però sí a l’illa de Java, a la fi del s XIX, i així aquest territori es convertí en el principal productor de l’alcaloide La quinina fou aïllada en estat pur per Pelletier i Caventou l’any 1820, la seva estructura fou elucidada per Rabe el 1931 i la seva síntesi total fou feta per RBWoodward i WEvon Doering l’any 1944…

D’acord amb això, pot existir en les formes següents àcid D+-tàrtric, àcid L--tàrtric i àcid mesotàrtric, així com en una forma racèmica, combinació de les dues primeres L’àcid D +- tàrtric ocorre a la natura en forma de tartrat d’hidrogen i potassi, en el suc del raïm, d’on s’allibera l’àcid per transformació en tartrat de calci i posterior acidificació amb àcid sulfúric diluït És un sòlid cristallí incolor, soluble en aigua i alcohol, que es fon a 171-173°C i presenta una rotació específica α 2 0 D = +12,7°H 2 O Entre les seves sals cal esmentar el tartrat de potassi i sodi i el tàrtar…