Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una…
fenolftaleïna

La fenolftaleïna en forma de lactona (incolora) vira cap a la fenolftaleïna en forma quinoïdea (vermella) en presència d’àlcalis; el procés invers es realitza en presència d’àcids
©
Química
Substància del grup de les ftaleïnes, obtinguda per condensació del fenol amb anhídrid ftàlic.
És molt emprada com a indicador de neutralització El seu interval de viratge és entre uns pH 8 incolora, forma lactona i 9,6 rosada, forma quinoide També és emprada en medicina, com a laxant, i en la indústria de colorants, com a intermediari
llumí

Llumí
© Yuriy Chaban | Dreamstime.com
Química
Petita tija de fusta, de paper o d’una altra matèria combustible, que porta en un cap una mixtura inflamable per fregament sobre una superfície rugosa.
La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i aquest, a causa de la seva…
acetilè

Propietats físiques de l’acetilè
©
Química
Etí, CH≡CH, el més simple dels hidrocarburs insaturats a triple enllaç, cap de la sèrie dita acetilènica
.
Gas incolor d’olor etèria quan és pur obtingut a partir del carbur de calci i no purificat té la desagradable olor característica de la fosfina, tòxic només a concentracions molt elevades 20% o més Molt inflamable, crema amb flama molt brillant i fuliginosa de temperatura molt alta amb oxigen ateny més de 3 000 C i dóna amb l’aire mescles molt explosives Altrament endotèrmic, és termodinàmicament inestable a la temperatura ambient i pot explotar d’una manera espontània quan hom el comprimeix a més de dues atmosferes Lleugerament soluble en aigua, és bastant soluble en àcid acètic glacial, en…
poliisoprè
Química
Polímer constituït per unions cap-cua entre molècules d’isoprè.
Des d’un punt de vista estereoquímic pot existir en diverses formes, les més importants de les quals són les estereospecífiques cis -1,4-poliisoprè i trans -1,4-poliisoprè La forma cis és el principal constituent del cautxú natural i pot ésser obtinguda a partir de l’isoprè mitjançant l’ús de catalitzadors estereospecífics del tipus Ziegler-Natta el polímer és conegut com a cautxú sintètic La forma trans és el principal constituent de la gutaperxa i pot ésser també obtinguda de l’isoprè amb catalitzadors estereospecífics Mentre que la forma cis és elàstica, la forma trans és rígida per l’…
acíclic | acíclica
Química
Dit dels composts químics on no existeix cap cadena tancada d’àtoms.
polibutadiè
Química
Polímer de l’1,3-butadiè constituït per unions cap-cua de les molècules del monòmer.
Pot ésser obtingut per una gran varietat de mètodes, però els més importants industrialment són els que es basen en catalitzadors de coordinació i els que empren catalitzadors alquilants Els primers condueixen a polímers cis i els segons a formes en què existeixen unions cis i trans Les propietats d’ambdós tipus difereixen en el fet que el cis presenta tendència a la cristallització i una major resistència a la tensió, mentre que el cis-trans gaudeix de millors propietats mecàniques a temperatures baixes El polibutadiè presenta algunes de les propietats del cautxú natural i és emprat…
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos grups…
retorta
Tres retortes diferents
© Fototeca.cat
Química
Matràs de vidre, gres o metall, de fons rodó, de coll llarg, afuat i corbat cap avall.
Fou emprat ja des del temps de l’alquímia com a matràs de destillació
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina