Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
dissociació
Química
Reacció per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no, com ara la reacció de clorur d’amoni, que dóna clorur d’hidrogen i amoníac, a la del iodur d’hidrogen, que dóna hidrogen i iode.
dissociació iònica
Química
Reacció d’equilibri entre una substància en solució i els seus ions.
Segons Svante Arrhenius 1887, les propietats especials de les solucions de tots els electròlits són explicades acceptant que s’hi dóna una fracció de l’electròlit dissociada en ions en equilibri amb la forma molecular no dissociada, equilibri que compleix les lleis generals de les reaccions reversibles Així, hom pot definir una constant de dissociació, determinada a partir del grau de dissociació fracció dissociada, el qual depèn de la concentració i que hom pot avaluar experimentalment a partir de mesures de la conductivitat elèctrica o dels valors de les propietats…
dissociació tèrmica
Química
Reacció de ruptura dels enllaços d’una molècula i alliberament dels àtoms constituents aconseguida a temperatures elevades, quan l’energia d’agitació tèrmica dels gasos arriba a superar les energies d’enllaç.
Així, a l’interior d’una flama o d’un arc elèctric les molècules es dissocien i els àtoms lliures són estables
fotòlisi
Química
Reacció fotoquímica que s’esdevé amb ruptura homolítica o dissociació d’un enllaç i que dóna dos radicals lliures, l’evolució posterior dels quals determina els productes finals de la reacció.
Per extensió, hom anomena fotòlisi tota fotoreacció, encara que el terme sigui mal emprat, segons el coneixement actual de les reaccions fotoquímiques La irradiació del clor molecular és un exemple clàssic de fotòlisi L’absorció d’un quàntum lluminós provoca la dissociació de la molècula en dos àtoms de clor radicals, que poden donar lloc a reaccions secundàries obscures posteriors Així, la irradiació de mescles de clor i d’hidrogen condueix, a través d’una reacció de radicals en cadena, a la formació de clorur d’hidrogen Mescles de clor i d’hidrocarburs produeixen mescles de…
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la…
hidròlisi
Química
Descomposició d’una substància química per l’acció de l’aigua.
Per hidròlisi, l’aigua reacciona amb els cations per a produir bases febles, i amb els anions per a donar àcids febles La sal d’un àcid feble i d’una base forta, la d’una base feble i d’un àcid fort i la d’un àcid i una base febles tenen tendència a hidrolitzar-se El grau d’hidròlisi és la relació entre el nombre de mols hidrolitzats i el nombre total de mols de sal En el cas de la reacció d’hidròlisi de l’ió acetat, CH 3 COO - + H 2 O ⇌CH e - COOH + OH - , la constant de dissociació és donada per l’equació K e essent la constant de dissociació de l’aigua i K a la…
Alexander Smith
Química
Químic nord-americà, d’origen escocès.
Membre de la National Academy of Sciences, influí molt en l’ensenyament de la química als EUA Estudià també la dissociació de diversos gasos a temperatures elevades
àcid carbònic
Química
Àcid que resulta de la combinació del diòxid de carboni amb l’aigua.
Es comporta com a àcid feble amb dues etapes de dissociació que corresponen a dues sèries de sals, els hidrogenocarbonats o carbonats àcids, com el bicarbonat de sodi NaHCO 3 i els carbonats neutres, com el carbonat de sodi Na 2 CO 3
àcid nítric
Química
Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.
Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L’àcid nítric…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan…