Resultats de la cerca

La major part dels metalls de transició formen carbonils metàllics en aquests els metalls presenten un estat d’oxidació molt baix, que moltes vegades és igual a zero i fins i tot en alguns casos és negatiu, estat que conferiria a l’àtom del metall una densitat electrònica excessiva si no fos que el lligand CO n'accepta una part en els orbitals vacants que posseeix l’enllaç resultant adquireix així un caràcter de doble enllaç Hi ha carbonils polinuclears, que contenen dos o més àtoms de metall, en els quals el lligand CO pot fer de pont entre aquests, unint-s’hi sempre per l’àtom de carboni,…

Els fluorurs són obtinguts tant a partir de l’àcid fluorhídric com del fluor elemental Els formats per elements metàllics el nombre d’oxidació dels quals és inferior o igual a 4, són de tipus salí els d’elements no metàllics i els metàllics de valència més alta són generalment composts volàtils Cal remarcar l’extrema reactivitat dels fluorurs volàtils en contacte amb l’aigua, segons les reaccions UF 6 + 2H 2 O →UO 2 F 2 + 4HF i SiF 4 + 2H 2 O metallúrgia i en la fosa del vidre, i també en l’obtenció de l’àcid fluorhídric Els hexafluorurs d’urani i de plutoni constitueixen una possible via d’…

Formen cianurs iònics els metalls alcalins i potser els alcalinoterris l’argent i altres metalls nobles formen cianurs covalents, molts d’ells amb cadenes illimitades en les quals alternen els grups cianur amb els àtoms de metall Formen cianurs complexos amb grups discrets M x + CN n + x - n molts metalls de transició i de posttransició són complexos, en general, de molta estabilitat com en els carbonils metàllics, l’enllaç coordinat hi té caràcter parcial de doble enllaç Els cianurs alcalins són metzinosos, per tal com en ésser ingerits desprenen àcid cianhídric

Són sòlids iònics que, relativament als altres carburs metàllics, es caracteritzen per la presència en llur xarxa cristallina de grups discrets C 2 2 - , i pel fet que donen acetilè en descompondre's per l’acció de l’aigua o dels àcids Només els metalls alcalins donen acetilurs monosubstituïts i disubstituïts, solubles, els primers, en l’amoníac líquid Dels altres metalls, donen acetilurs disubstituïts els alcalinoterris, el magnesi, el coure, l’argent, l’or i el mercuri Els metalls de les terres rares, el tori i l’urani donen carburs que, per acció de l’aigua, alliberen acetilè, però també…

Els agents segrestants són reactius quelants i troben aplicació en anàlisi química, tant qualitativa com quantitativa EDTA tetrasodi, oxina Pel que fa a la química orgànica, i en particular a la síntesi, s’han desenvolupat en els darrers anys diversos polièters macrocíclics, anomenats èters corona , així com una varietat d’estructures policícliques amb pont comú, anomenades criptands , els quals, en segrestar els ions metàllics, provoquen un gran augment en la basicitat i la nucleofília de tota una gran varietat de reactius iònics, així com la solubilització de substrats inorgànics en medis…

Els radis de van der Waals són una conseqüència de les forces intermoleculars d’atracció i repulsió forces de van der Waals i hom els pot considerar com una mesura de la distància mínima a la qual poden apropar-se dos àtoms sense establir un enllaç covalent La determinació experimental d’aquests radis és realitzada mitjançant la difracció de raigs X, i llur valor presenta una oscillació de ±0,05 Å, segons el compost en el qual han estat determinats Els valors numèrics dels radis de van der Waals s’aproximen als dels corresponents radis iònics dels mateixos elements, atès que els àtoms en…

És emprat en anàlisi complexomètrica En forma de la seva sal disòdica és emprat per a prevenir una pèrdua excessiva de calci per l’organisme hom l’empra també per a eliminar el calci, amb el qual forma un complex molt estable

Foren introduïts en l’anàlisi química per B Schwarzenbach vers el 1945 per a la valoració complexomètrica d’ions metàllics complexometria, i que tenen els àtoms de nitrogen amínic i els grups carboxil en posicions adequades per a saturar simultàniament totes les posicions de coordinació dels ions metàllics formant complexos amb diversos anells de quelat que són d’estabilitat molt elevada Les més importants són l’àcid etilendiaminotetraacètic, la seva sal disòdica, l’àcid ciclohexandiaminotetriacètic i el nitrilotriacètic complexones II, III, IV i I, respectivament Són emprades en l’anàlisi…

El comportament de l’EDTA i de les complexones, en general és àmpliament selectiu per tal de poder determinar específicament cada metall cal procedir a la regulació del pH de la solució i a la introducció d’agents complexants auxiliars Així, els ions metàllics tetravalents i trivalents, que formen els complexos més estables, són valorats en medi fortament àcid, mentre que els divalents ho han d’ésser en medi neutre o bàsic segons l’estabilitat de llurs complexos Els agents complexants auxiliars cianur, trietanolamina, 2,3-dimercaptopropanol, etc són emprats per a formar amb els ions…

Hom els obté, bé per escalfament directe de l’àcid corresponent amb l’òxid o hidròxid metàllic, bé per metàtesi a partir de la sal sòdica de l’àcid carboxílic i una sal, com pot ésser el clorur, del metall corresponent, treballant també a temperatura elevada Són exemples de sabons metàllics l’estearat i el palmitat d’alumini, el naftenat de cobalt i el naftenat de manganès Els sabons metàllics troben aplicació com a agents assecants de pintures i vernissos, en la protecció de plàstics halogenats, com a fungicides i com a greixos lubrificants