Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
erlenmeyer

Erlenmeyer
© Fototeca.cat
Química
Matràs de forma cònica i fons pla, ideat per R. Emil Erlenmeyer.
A causa de la seva forma és molt estable i facilita que hom en pugui rascar les parets per desenganxar-ne els precipitats Una modificació és l' erlenmeyer amb broc lateral, anomenat també matràs de Kitasato
accelerant
Construcció i obres públiques
Química
Producte que accelera la presa i l’enduriment (desenvolupament de la resistència mecànica) del ciment i del formigó.
Diverses sals inorgàniques actuen con a accelerants, però la més correntment utilitzada és el clorur de calci A dosi òptima redueix d’uns dos terços el temps de presa i millora les resistències a la tracció i a la compressió Té, però, altres efectes, alguns dels quals són perjudicials per a certes aplicacions, la qual cosa fa que no sempre pugui ésser utilitzat
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i…
pintura anticorrosiva
Química
Pintura destinada a protegir les superfícies metàl·liques de la corrosió produïda per la intempèrie (pintura antirovell), l’aigua de mar, els productes químics, etc.
Atesa la magnitud de les destruccions causades per la corrosió, les pintures anticorrosives tenen gran improtància econòmica Llurs principals característiques són adherència excellent, impermeabilitat a l’aigua i als ions i aptitud a tapar perfectament els porus i anngractuositats del metall En general, per a obtenir bons resultats, cal aplicar-les sobre superfícies perfectament netes sorrejades, desoxidades, etc Els pigments i lligants utilitzats depenen del medi corrosiu contra el qual cal efectuar la protecció En les pintures destinades, per exemple, a la indústria química, cal que el…
àcid lipoic
Química
Derivat organosofrat de l’àcid octanoic, també denominat àcid α-lipoic, àcid alfa-lipoic i àcid tiòctic.
El carboni 6 és quiral, la qual cosa fa que hi pugui haver dos enantiòmers l’àcid R-+-lipoic i l’àcid S---lipoic A la natura només existeix l’enantiòmer R-+ A l’organisme es troba lliure en forma d’àcid lipoic i àcid dihidrolipoic, la forma reduïda, però una part significativa està unida a complexos enzimàtics mitocondrials, com ara el complex enzimàtic de la piruvat deshidrogenasa, el complex enzimàtic de l’alfa-cetoglutarat deshidrogenasa i tres complexos enzimàtics que intervenen en el catabolisme dels aminoàcids ramificats L’organisme el sintetitza i a la natura es troba a la…
elèctrode de quinhidrona
Química
Elèctrode basat en el sistema redox i constituït per la p-benzoquinona i la hidroquinona: .
Hom prepara l’elèctrode dissolent una quantitat de quinhidrona en el sistema a estudiar En aquestes condicions, el potencial adquirit per un elèctrode inatacable submergit en la dissolució és donat per l’expressió E = E° - RT/F ln a H + , sempre que hom pugui suposar que les activitats de la p- benzoquinona i de la hidroquinona són idèntiques L’elèctrode de quinhidrona es comporta aleshores com un elèctrode d’hidrogen, amb un valor de E° = -0,6994 + 0,00074 t , on t és una temperatura entre 0 i 37°C Com a conseqüència, l’elèctrode de quinhidrona troba l’aplicació en la…
butà
Química
Alcà present en el gas natural i en el petroli.
El producte, obtingut com a subproducte de la refinació del petroli o de la manufactura de benzines naturals, constituït pels seus dos isòmers n-butà CH 3 —CH 2 —CH 2 —CH 3 punt d’ebullició -0,5°C i isobutà CH 3 2 CHCH 3 punt d’ebullició -11,7°C, és incolor, molt inflamable, d’olor feble i d’un poder calorífic de 29 300 kcal/m 3 a 15,5°C Hom l’expèn a bastament, mesclat amb propà, en bombones de diverses capacitats i de fàcil transport, com a combustible d’usos domèstics i industrials, especialment als llocs mancats de forniment de gas ciutat També és emprat en motors d’explosió, per raó…
energia d’ionització
Física
Química
Energia necessària perquè un electró lligat a un àtom o a una molècula pugui escapar-se del sistema al qual pertany.
Hom la mesura en eV
sililació
Química
Denominació genèrica de diversos processos mitjançant els quals hom introdueix en l’estructura d’una molècula orgànica un radical trialquilsilil, generalment trimetilsilil (- Si(CH3)3).
La sililació pot ésser efectuada sobre qualsevol àtom que tingui, o pugui tenir en un sentit formal, un àtom d’hidrogen actiu lligat amb ell tal és el cas d’alcohols, fenols, àcids carboxílics, amines, imides, enolats, acetilens, etc Generalment, hom la porta a terme per reacció d’un derivat metàllic del compost a sililar amb l’agent sililant adient, o bé per acció d’aquest sobre el compost amb hidrogen actiu, en presència d’una base nitrogenada La sililació ha trobat una gran aplicació en anàlisi química pel fet que els composts sililats gaudeixen d’una volatilitat molt més gran…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…