Resultats de la cerca

 Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers

Estudià a la Universitat de Cambridge, on desenvolupà la seva activitat de recerca i docent 1947-75Investigà l’estructura molecular tridimensional de l’hemoglobina i de les proteïnes mitjançant la tècnica de difracció dels raigs X L’any 1962 rebé el premi Nobel de química, juntament amb MFPerutz

D’acord amb la concentració inicial del silicat, pot presentar aspectes que van des del gel fins a la solució colloidal Estructuralment, és constituït per una xarxa polimèrica tridimensional desordenada de tetràedres de SiO 4 , en la qual una certa proporció d’àtoms d’oxigen es troben substituïts per grups hidroxil Hom el pot representar per la fórmula SiO 2 nH 2 O La diferència entre l’àcid silícic i el gel de sílice és, però, merament quantitativa

La nanoescuma se sintetitza escalfant carbó amb un làser a temperatures superiors als 10 000 K La seva estructura interna consisteix en uns cúmuls d’àtoms de carboni els àtoms estan situats als vèrtexs d’hexàgons i heptàgons i s’’enllacen entre si de forma similar als àtoms del grafit L’estructura global és similar a la d’un aerogel, lun el porós en què els porus són plens d’aire Per aquest motiu la nanoescuma té una densitat molt baixa, de l’ordre de 2 mg/cm 3 A diferència d’altres aerogels de carboni, la conductivitat elèctrica de la nanoescuma és relativament baixa, però tot i això té…

Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos…

Presenten les mateixes característiques matemàtiques que els orbitals atòmics Són de natura policèntrica i constitueixen en ells mateixos una interpretació de l’enllaç químic La descripció de l’estructura molecular mitjançant l’ús d’orbitals moleculars és coneguda com a teoria de l’enllaç dels orbitals moleculars , i consisteix a considerar inicialment la molècula com un conjunt de nuclis amb ordenació pròpia, determinar els diversos orbitals de nuclis i omplir els orbitals multicèntrics així obtinguts amb els electrons de la molècula, mitjançant un procediment anàleg al seguit per a establir…

El pes molecular pot variar de 10 000 a alguns milions Hom coneix un gran nombre de substàncies macromoleculars naturals, com la cellulosa, les proteïnes i els virus, i també els diamants i els silicats Poques macromolècules naturals han pogut ésser sintetitzades per contra, hom ha pogut sintetitzar nombroses matèries plàstiques, fibres tèxtils sintètiques i elastòmers, obtinguts per polimerització o policondensació de monòmers Les propietats fisicoquímiques de les macromolècules depenen de llur dimensió, de llur estructura i de les funcions químiques presents a la molècula Les substàncies…

El cautxú brut té els inconvenients d’esdevenir trencadís amb el fred i bla i enganxós amb la calor La vulcanització, que confereix al cautxú la insolubilitat en dissolvents orgànics, una gran resistència a la tracció i a l’abrasió i la conservació de la seva elasticitat independentment de la temperatura, és efectuada afegint-hi sofre en pols i tractant la mescla en autoclaus a temperatures de l’ordre de 140°C En el tractament, el cautxú, constituït per llargues macromolècules, adquireix, gràcies a les molècules de sofre que les uneixen transversalment, una estructura tridimensional…

Per explicar la tixotropia han sorgit diverses teories la de la solvatació proposa que al voltant de les partícules colloidals es formen capes gruixudes de molècules d’aigua, anomenades liosferes d’aquesta forma les partícules colloidals esdevenen tan grans que perden llibertat de moviment i el sistema es converteix en un gel Hom creu que en remenar el sistema colloidal, les liosferes es distribueixen parcialment i aquell esdevé líquid La teoria de la coagulació orientada suposa que les partícules colloidals que formen un sistema tixotròpic són anisòtropes o anisomètriques, o les dues coses…

El primer elastòmer conegut fou el cautxú natural A partir de l’inici del s XX hom començà d’emprar elastòmers sintètics obtinguts per polimerització del butadiè o del cloroprè o bé per copolimerització d’aquests amb uns altres composts