Resultats de la cerca

Pioner dels gimnasos catalans, fou fundat l’any 1860 per Joaquim Ramis Taix Oferia la possibilitat de practicar-hi exercicis higiènics i ortopèdics a homes i dones Disposava d’una sala de gimnàstica, i en un lloc destacat del local hi havia un cartell amb el reglament i un altre amb l’ordre dels exercicis del dia Inicialment, s’installà al soterrani del passatge d’en Colom, més endavant s’ubicà a la plaça Reial i al principi del segle XX al carrer de Provença Actualment desaparegut, quatre pintures que decoraven el gimnàs estan exposades al Museu i Centre d’Estudis de l’Esport Doctor Melcior…

En collaboració amb les federacions esportives catalanes, els diferents centres de tecnificació estan integrats per esportistes i personal tècnic, que poden confluir en un espai físic o en diversos punts fixos o itinerants, i disposen de mitjans materials S’estableixen dins la Xarxa Complementària que figura en el Pla director d’installacions i equipaments esportius de Catalunya PIEC Els centres de tecnificació esportiva són impulsats pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Programa d’Alt Rendiment de Catalunya ARC, el qual té per objectiu la promoció i planificació de l’esport…

Les faltes i els errors es penalitzen i poden arribar, fins i tot, a la desqualificació L’eslàlom s’encarrega de crear problemes de manera artificial girs, canvis de direcció, rampes, etc, que exigeixen a l’esportista coordinació, tècnica i rapidesa Es divideix en nou categories diferents en funció del grau de discapacitat dels esportistes quatre categories que diferencien l’especialitat masculina de la femenina i que utilitzen cadira de rodes manual D2, D3, D4 i D5, i una última categoria mixta D1 que agrupa els esportistes amb un nivell de discapacitat més gran que es desplacen en cadira de…

Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo  1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat  1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha  1988-2000, Joan Carles…

L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…

Fundat el 1952 i també conegut com CEU, fou promogut per Josep Barrachina per aglutinar els atletes de les diferents especialitats esportives que fins llavors competien independentment sota el nom de Club Universitari o Universitat de Barcelona Al llarg de la seva trajectòria, l’entitat ha acollit nombroses seccions, de les quals les d’atletisme i de rugbi encara estan en actiu 2021 La secció d’atletisme s’entrenava a Montjuïc i, tot i la inestabilitat dels primers anys, fou l’eix vertebrador del club durant la primera època La temporada 1957-58 rebé el suport de la Universitat de Barcelona…

La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’…

Així, mentre que el bàsquet amb cadira de rodes parteix d’un esport ordinari que ha sofert una sèrie de modificacions perquè les persones amb mobilitat reduïda el puguin practicar, en altres casos s’han creat esports de forma totalment específica i que preveuen característiques pròpies d’una discapacitat, com en el cas de la ceguesa i el golbol L’esport adaptat forma part d’un concepte més ampli, com és el de l’activitat física adaptada Per a facilitar la participació de les persones amb discapacitat, es modifiquen mitjans materials cadires de rodes, pròtesis, esquís, pilotes, etc, els espais…

Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…