Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
José Vargas Tamayo
Literatura
Cristianisme
Escriptor i religiós jesuïta.
El 1907 ingressà a la Companya de Jesús i després fou destinat a Espanya, on fou ordenat de sacerdot Establert a Colòmbia, tingué diversos càrrecs dins l’orde com a mestre de novicis, rector de la Casa de Santa Rosa i rector del collegi Berchmans Cali En la darrera etapa de la seva vida exercí com a superior de la Residencia de Manzanillas i també fou director de la casa d’exercicis Cristo Rey També cal destacar la seva obra com a escriptor, camp en el qual fou autor de poesia i sobresortí com a antologista i traductor Publicà Las cien mejores poesías líricas colombianas 1919 i…
Miquel Monconill i Viladot
Cristianisme
Bisbe, frare caputxí, de nom de religió Gaspar del Pinell.
El 1907 ingressà a l’orde caputxí i fou ordenat de sacerdot el 1914 Destinat a Colòmbia, fou enviat a la missió del Caquetá Primer vicari apostòlic i bisbe titular de Cadosia 1930, el 1928 publicà un llibre de viatges del S de Colòmbia El govern d’aquest país el feu membre de la Comisión Internacional de Límites amb el Perú
Melcior de Tivissa
Cristianisme
Nom de religió del missioner caputxí Salvador Pinyol i Domènech.
El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa…
Joaquim Matilló i Vila
Arxiu familiar
Arqueologia
Cristianisme
Eclesiàstic i arquèoleg.
Ingressà a la congregació religiosa dels Germans de les Escoles Cristianes i es formà en el noviciat de Premià de Mar, on es es feia una preparació especial per als missioners El 1930 fou destinat a Colòmbia, on estudià antropologia i arqueologia a la Universidad del Atlántico, a Barranquilla, i, més tard, es dedicà a l’ensenyament Posteriorment, se'n anà a Panamà, i més tard a Nicaragua, on s’establí Com a especialista en art rupestre, cal remarcar les seves exploracions a Sierra Nevada de Santa Marta, a Colòmbia, i a les serralades de Managua a l’illa d’Ometepe, a…
Xavier de Barcelona
Cristianisme
Eclesiàstic caputxí.
Nom de religió del missioner Xavier Borrell i Roca Després de cursar estudis eclesiàstics als seminaris diocesans de Barcelona i Vic, professà a I'orde caputxí el 1933 i el mateix any rebé I'ordenació sacerdotal El 1934 fou destinat a les missiona d’Amèrica, a la missió del Caquetá Colómbia Hi exercí el seu treball a Mocoa i Puerto Asís Posteriorment, fou traslladat a La Chorrera, on fundà un internat indígena i des d’allà féu diverses expedicions missionals Fou capellà de la polèmica colònia penal Araracuara 1953-1954 Missioner emprenedor i explorador, el 1955 sortí de Leticia i, pel riu…
Marcel·lí de Castellví
Cristianisme
Nom de religió del missioner de l’orde caputxí i lingüista Joan Canyes i Santacana.
Era germà dels també caputxins Marc de Castellví , Marcellià de Vilafranca i Marçal de Castellví, i de Manuel Canyes, advocat assessor de l’Organització dels Estats Americans OEA Ingressà a l'orde l'any 1924 i cursà estudis eclesiàstics a la Universitat Gregoriana de Roma 1928-30 Malalt de tuberculosi, el destinaren a les missions caputxines de Colòmbia, on, el 1931 s'incorporà al Vicariat Apostòlic del Caquetà El 1932 fou ordenat de sacerdot a Sibundoy, on el 1933 fundà el Centro de Investigaciones Lingüísticas y Etnográficas de la Amazonia Colombiana CILEAC, que comprenia una…
Camilo Torres Restrepo
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i revolucionari colombià.
Ordenat de sacerdot 1954, estudià sociologia a Lovaina i fou professor a la Universitat de Bogotà i a l’escola superior d’administració pública En intentar de crear el Frente Unido del Pueblo Colombiano, d’oposició, es veié obligat a demanar la reducció a l’estat laical 1965 Fracassat el Frente, s’incorporà al moviment guerriller de l’Ejército de Liberación Nacional 1966 i morí en combat poc després És autor de diversos estudis sociològics
Martí Alsina i Sevarroja
Cristianisme
Religiós claretià.
Format en contacte amb els cofundadors de la congregació, hi exercí diversos càrrecs i, finalment, el de superior general el 1906, reelegit el 1912 Teballà en la difusió de la congregació a Colòmbia, Cuba, els EUA, Gran Bretanya, Àustria i París Es preocupà de la difusió del pensament cristià, i reorganitzà la Llibreria Religiosa de Barcelona El 1920 fundà a Roma la revista especialitzada “Commentarium pro religiosis”
Mateu Colom i Canals
Cristianisme
Eclesiàstic.
El 1895 ingressà a l’orde augustinià i fou ordenat de prevere el 1902 El 1904 passà a Colòmbia, on fou catedràtic de moral a la Universitat de Bogotà 1909 Secretari particular de monsenyor Ragonesi des del 1913, el 1921 fou bisbe auxiliar de Toledo i el 1922 titular d’Osca Des de l’adveniment de la República es retirà a Sóller Soci corresponent de l’Acadèmia d’Història de Bogotà, de l’Acadèmia de Ciències de Cadis i de l’Acadèmia de Belles Arts de Saragossa, és autor de nombrosos estudis religiosos
Josep Benavent
Cristianisme
Eclesiàstic jesuïta, lingüista i educador.
El 1733 ingressà a l’orde de la Companyia de Jesús i dos anys més tard fou destinat a Amèrica i s’establí a Colòmbia El 1741 hi rebé l’ordenació sacerdotal En manifestar el desig d’anar a missions, el 1748 ja s’havia establert a La Urbana, on féu la seva tasca pastoral i social entre els indígenes otomacos i cabres Dedicat també a la docència, el 1756, a Bogotà, era professor de Sagrada Escriptura a la Universitat Javeriana A la capital neogranadina el sorprengué l’expulsió dels jesuïtes 1767, peró no pogué ser expulsat amb els seus companys, arran d’una malaltia