Resultats de la cerca

El 1563 professà a l’orde de Sant Domènec, a València, i hi obtingué el grau de mestre el 1592 És autor de Primera parte de la historia del bienventurado padre fray Luis Bertran compuesta en octava rima 1584, que dedicà a l’arquebisbe Juan de Ribera

Canonge de la seu de Girona 1666, és autor de Segunda parte de las fiestas que hizo Barcelona por haber llamado Carlos II a Juan de Austria para primer ministro de su gobierno 1677 Coneguda la data de la seva mort, no pot ser seva l’obra Manifestación en que se publican muchos y relevantes servicios con que ha servido a sus señores reyes la excelentísima ciudad de Barcelona, singularmente en el sitio horroroso que acaba de padecer este presente año de 1697 Barcelona 1697 reed 1794, que li fou atribuïda

Biografia Començà el noviciat a Sabadell el 16 d’abril de 1827 i hi professà el 25 de maig de 1828 A Mataró cursà filosofia sota el mestratge del pare Vicenç Tió, que impartia una filosofia que incloïa les matemàtiques i seguia el text d’Andrés de Guevara y Basoazábal, a més d’usar diferents instruments L’any següent el pare Antoni hi defensà unes tesis i continuà amb l’estudi de la teologia i també es dedicà a les matemàtiques Fou nomenat professor de filosofia, i el 1831 nou dels seus alumnes defensaren unes conclusions El 1833 es traslladà al collegi de Sant Antoni de Barcelona com a…

Vida i obra Nom amb què és conegut Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà Fill de Josep de Cerdà i Güell i d’Antònia de Cerdà i Llampilles, de qui prengué el cognom, fou professor d’humanitats, retòrica i filosofia al collegi de Betlem de Barcelona Entrà a la Companyia de Jesús el 1748 s’hagué d’exiliar conjuntament amb els seus companys de religió La seva obra principal són els sis volums vindicatius publicats a Gènova del Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola contro le pregiudicate opinioni di alcuni moderni scrittori italiani Dissertazioni del signor abate D Saverio Lampillas…

Biografia Després de cursar les primeres lletres als escolapis de la seva ciutat, entrà a l’Escola Pia i vestí la sotana a Moià el primer de novembre de 1906 i hi professà el 9 d’agost de 1908 Estudià la carrera eclesiàstica a Iratxe i Terrassa Fou ordenat de sacerdot el 14 de desembre de 1914 Des d’aquest any s’encarregà de la classe de pàrvuls al collegi Calassanci de Barcelona Hi veié la necessitat d’estudiar psicologia infantil i de treballar per al desenvolupament harmònic del cos i la ment de l’infant Foren autors preferits Claparède, Decroly i més tard Maria Montessori, quan aquesta…

Vida i obra Descendent d’una família de mercaders eslaus o germànics installats a València al segle XV, es dedicà a la carrera eclesiàstica amb la finalitat d’ascendir socialment, tal com indiquen el seu viatge a Itàlia —el 1540 anà a Roma, on aconseguí càrrecs per designació pontifícia protonotari i predicador apostòlic—, o les dedicatòries dels seus llibres als arquebisbes de València Fou beneficiat de la seu valenciana des del 1528 i capellà de l’arquebisbe Erhard de la Marche, a qui dedicà el tractat Caerimoniae ad Missam València 1527 i un Iudicium in confessiones sacerdotum 1532  Des…

Vida i obra Després de passar la infantesa a Mallorca, on la seva família s’havia refugiat de la invasió napoleònica, tornà a la Península per estudiar filosofia escolàstica i fer dret a la Universitat de Barcelona Des del 1819, amb els pseudònims Aniceto , Cyntio , Fels ,  Inarco Cortejano i Lampillo , collaborà al Diario de Barcelona , del qual fou un quant temps redactor únic 1831-38, mantenint la publicació dins d’un estricte conservadorisme catòlic i una tímida obertura literària També collaborà al Boletín Oficial de la Provincia de Cataluña  i a El Guardia Nacional  Dirigí el diari La…

Biografia Començà els estudis al seminari de Vic, però demanà entrar a l’Escola Pia i vestí la sotana escolàpia a Moià el 14 d’octubre de 1827 allí mateix professà el 7 de desembre de 1828 Acabats els estudis eclesiàstics i uns anys de dedicació a l’escola, el 1835 es refugià a Itàlia fugint de les lleis de supressió i secularització de Mendizábal Treballà als escolapis de Rieti 1836-44 com a director d’interns i professor de llatí de grec També fou preceptor d’aquesta segona matèria dels fills del cònsol anglès El 1844 tornà a Catalunya a petició del pare Calassanç Casanovas i quedà com a…

Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…

Vida i obra Era fill de Joan Amat de Palou i Salvam, i Teresa Pont i Auguirot, dos representants de la petita noblesa catalana, i germà de l’economista, pintor i comerciant Jaume Amat de Palou La seva nissaga comptà amb avantpassats com el diputat Miquel Joan Amat de Palou o Joan Amat, el seu avi, que impedí que Sabadell fos saquejada durant la guerra de Successió i altres membres amb gran tradició eclesiàstica com Joan Torres i Oliva, antic preceptor dels Colonna el carmelità descalç fra Josep de Sant Tomàs d’Aquino Francesc Amat, ardiaca de Xerès a Sevilla Pere Cererols, abat del monestir…