Resultats de la cerca

Fundat el 1814 a la impremta de Felip Guasp, a causa dels diversos canvis, generalment polítics, prengué diferents noms Diario Constitucional de Palma 1820, Diario Constitucional Político i Mercantil de Palma 1820-22, Diario Balear, antes Constitucional 1823-36, Diario Constitucional de Palma de Mallorca 1836-52, El Mallorquín 1856-61 Publicà el notable Almanaque de las Islas Baleares , a cura de Tomàs Aguiló 1866-96, i perdurà fins el 31 de desembre de 1918 De tendència conservadora, publicà resums de les sessions de les corts Fou el diari més llegit de Palma

Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo  1999 i   Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…

A la fi del novembre apareixia ja en edició de matí i de nit A la mort de Patxot, aquest fou subtituït per Marià Flotats Durant la seva llarga vida, el diari sofrí nombroses prohibicions i, conseqüentment, canvis de nom Així, del 10 d’agost de 1866 al setembre de 1868 es titulà El Principado , i d’aquesta data al 28 d’agost de 1871 tingué altra vegada el seu nom original Prohibit de nou, aparegué La Imprenta que per uns quants dies hagué de sortir refosa dins La Crónica de Cataluña , que es declarà ja diari republicà i desencadenà violentes campanyes ciutadanes contra les…

Rebé un gran impuls sota la direcció de John Walter, fill del fundador, que consolidà els trets característics del diari, i arribà al màxim desenvolupament sota la direcció del periodista John Delane, a la segona meitat del s XIX Diari independent, bé que conservador i respectuós amb les institucions i tradicions britàniques, es caracteritzà per un tractament assenyat de les notícies i fou un dels diaris més influents a la Gran Bretanya Fou capdavanter en la introducció dels avenços tecnològics utilització de la màquina de vapor, plegat automàtic, linotípia, rotativa i de noves tècniques…

Fou fundat per Joseph de La Croix, baró de La Bruère, i Pasqual Marín Entre els redactors inicials hi hagué Joaquim Fusell i Gil, Francesc Bahamonde i Sessé, Joan Baptista Escorigüela, Marc Antoni d’Orellana i Josep Marc i Borràs Incloïa notícies generals i articles científics, polítics i filosòfics Mostrà un gran interès per la llengua autòctona Escorigüela hi mantingué una important correspondència amb Manuel Joaquim Sanelo sobre aquesta qüestió Durant la guerra del Francès animà la defensa de la ciutat, fins que els bombardeigs ordenats per Suchet en feren suspendre la publicació 1812 la…

El 2020 els mitjans de comunicació van portar també mascareta i van patir l’efecte devastador del coronavirus La pandèmia va significar un reforç de la necessitat d’estar informats i va accelerar la transformació dels mitjans El mes de març va sacsejar com mai tots sectors de la societat Amb el confinament, es va disparar el consum de televisió Segons un informe de GECA, a Catalunya el consum mitjà de televisió per persona va passar en pocs dies de 255 minuts a fins a 307 minuts Segons un estudi posterior de la UPF, també es va constatar que l’audiència dels mitjans digitals en català s’havia…

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article, reproduït a L’…

Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges  — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital  El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936  — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la…

Fou fruit d’una inèdita mobilització popular, amb l’objectiu de crear un diari català, independent, democràtic i popular Sobre la base de les aportacions del grup fundador, aglutinat entorn de Josep Espar i Ticó, l’empresa Premsa Catalana SA assolí de comprometre-hi unes trenta mil persones com a comptepartícips i subscriptors Publicà el seu primer número el dia de Sant Jordi del 1976 S’acollí a l’edifici d’ El Noticiero Universal  i fou imprès als tallers d’Editorial Mencheta fins el 1981, que es traslladà a un local de propietat a l’edifici on hi havia El Correo Catalán El diari incorporà…

Els mitjans de comunicació emprats a la segona meitat del segle XX són la premsa , la  ràdio , la televisió  i, més recentment, les xarxes informàtiques de telecomunicacions, especialment internet Al seu torn, cadascun d’aquests mitjans s’ha diversificat segons la temàtica periodisme polític, esportiu, cultural, etc, el punt de vista adoptat o el format des del qual hom vulgui presentar la notícia Hom pot distingir dins de l’activitat periodística dues funcions la informativa, consistent a proporcionar descripcions factuals i objectives dels esdeveniments, i la interpretativa, que comprèn l’…