Resultats de la cerca
Es mostren 2797 resultats
Contes de la vora del foc
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980; ficció de 90 min., dirigida per Antoni Martí i Gich.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Produccions U de CUC Girona GUIÓ Carme Barberà, Jaume Jovells, Josep Massagué FOTOGRAFIA AMartí, Ivo Antonov color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Massagué MUNTATGE Joan Mallarach, AMartí, Quim Sota so MÚSICA Pere Josep Puértolas SO Dolors Fuster, Encarna Espinosa, Juan Sáez INTERPRETACIÓ FAlborch, CBarberà, Lisa Coca, Jaume Grau, Ferran Herrera, JJovells, Kim Llobet, Ferran Baile pirata, Laia Martí nena, Partaka, Xesc Barceló, Guillem d’Efak, Belén Quílez nena, Josep Maria Teixidor nen ESTRENA Barcelona, 16121980 preestrena, Girona, 30011983 Sinopsi Una…
La condesa María
Cinematografia
Pel·lícula del 1942; ficció de 76 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del jutjat,…
Condal Films
Cinematografia
Productora.
Creada a Barcelona al febrer del 1915 per Arturo Carballo i Bernard Prades, tingué l’adreça social al carrer d’Argüelles, unes oficines al carrer de València i per als rodatges utilitzaren les galeries de la productora Cabot Films El mateix any B Prades marxà a Excelsa Films Llavors, la Condal contractà Joan Maria Codina com a director artístic i Joan Solà i Mestres com a director tècnic, i rodaren tres títols de gran èxit D’una banda, La Pasionaria i Pacto de lágrimas , dos drames que serviren per al llançament com a actriu de cinema de la famosa ballarina Tórtola Valencia, que acabava d’…
El complot dels anells
Cinematografia
Pel·lícula del 1987-1988; ficció de 90 min., dirigida per Francesc Bellmunt i Moreno.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Fair-Play Produccions Maria Teresa Fontanet, Barcelona, Lauren Films Antoni Llorens, Barcelona ARGUMENT Assumpció Maresma novella escrita posteriorment a partir del guió GUIÓ FBellmunt, Ferran Torrent FOTOGRAFIA Javier GSalmones Agfacolor, Panavision AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Tomàs Morató, Llorenç Miquel, Lluís Llistosella, Francisco Prósper MUNTATGE Jordi Espresate MÚSICA Manel Camp, Joan Vives SO Jaume Meléndez, Tecni-3 INTERPRETACIÓ Stephen Brennan Mike O’Brian, Ariadna Gil Muriel Basora, Mònica Huguet Bàrbara Martí, Josep Maria Pou l’inspector en cap Joan…
Companys, procés a Catalunya
Cinematografia
Pel·lícula del 1978-1979; ficció de 130 min., dirigida per Josep Maria Forn i Costa.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Joan Antoni Pérez i Giner, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona, Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT Ferran Llagostera, Antoni Freixas, JMForn GUIÓ JMForn tècnic, AFreixas literari FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Segarra, Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Luis Iriondo Lluís Companys, Marta May Carme Ballester, Marta Angelat Àngela, Montserrat Carulla Ramona Companys, Xabier Elorriaga Fortuny, Pau Garsaball Miquel, Agustín González un membre…
Comitè de Cinema de la Generalitat Republicana
Cinematografia
Fou creat al final del 1932 i constituí un nou intent d’institucionalitzar la cultura catalana amb l’establiment d’unes bases sòlides que permetessin endegar una política cinematogràfica coherent amb la institució republicana en un moment de reconstrucció nacional.
S’organitzà una Comissió de Cinema encarregada d’estudiar un Pla d’estructuració i organització del cinema a Catalunya que establia les funcions, les competències i els plans d’actuació que hauria de dur a terme el Comitè, del qual s’assumiren les tasques relatives a l’aplicació del cinema a les escoles, el desenvolupament d’una producció pròpia, l’execució de la Censura, la creació d’una escola de cinema, el refermament del cinema amateur com a possible ambaixador d’un cinema autònom i les actuacions referents al cinema comercial La Comissió era formada per representants del Consell de…
Comediants
Cinematografia
Grup teatral.
Creat al novembre del 1971, es presentaren al públic amb l’espectable Non plus plis , sota la direcció collectiva de Joan Font Un dels seus objectius inicials era recuperar la tradició i el material prohibit pel franquisme, com el del Carnaval Els seus espectacles, sempre de caràcter festiu, són el fruit d’una creació coral i s’inspiren en les coses quotidianes que reivindiquen com a essencials El 1975 formaren una comuna oberta i batejaren la seva casa de Canet de Mar com La Vinya Els espectacles següents foren Moros i cristians 1975 Plou i fa sol 1976 Sol, solet 1979 disc i llibre el 1983,…
Columbia Films
Cinematografia
Distribuïdora nord-americana fundada el 1924 com a Columbia Pictures Corporation, i que nasqué com a resultat de la unió de productors agrupats a l’entorn de Jack i Harry Cohn.
Amb Joseph Brandt, aquests ja havien constituït el 1919 la CBC Sales Corporation Quan Brandt s’escindí el 1924, la companyia es transformà en Columbia, presidida per H Cohn fins a la seva mort el 1937 Els seus films foren introduïts a l’Estat espanyol per Cinematogràfica Verdaguer de Barcelona el 1928, però el 1930 passaren a ser una exclusiva de Príncipe Films, firma donostiarra que en cedí la concessió a Renacimiento Films de Madrid, representada a Barcelona per Modest Pascó i Vilalta Cap al 1932, el material de la Columbia fou representat per la United Artists Artistes Associats, fins que…
Colectivo Cine de Clase
Cinematografia
Col·lectiu constituït pel matrimoni format per Helena Lumbreras Giménez (Conca 1934 - Barcelona 1995) i Marià, Maro, Lisa Escaned (Albalat de Cinca, Osca 1945), catedràtic de filosofia.
Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…
Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya
Cinematografia
Associació que agrupa aquests professionals, vetlla pels seus interessos i els representa davant de l’Administració.
El 1984 una quinzena de cineastes es plantejaren la necessitat de crear una organització que reunís els directors de Catalunya, si bé no es formà fins el 1986 sota el nom d’Associació Professional de Directors de Cinema de Catalunya, coneguda popularment com a Collegi de Directors de Cinema de Catalunya Els seus objectius, en paraules del president de la junta gestora provisional Josep Joan Bigas Luna, eren "la defensa i consolidació de l’obra cinematogràfica catalana" Es federaren amb la Federació Europea de Realitzadors Audiovisuals FERA i el 1987 amb l’Associació de Directors i…