Resultats de la cerca

Format a l’escola del productor RCorman, la seva trajectòria professional féu un salt qualitatiu en fer-se càrrec de la realització de Terminator 1984 Continuà amb superproduccions com Alien 1986, The Abyss 1989, Terminator 2 The Judgement Day 1991 o True Lies 1994, la qual cosa li permeté afrontar l’ambiciós projecte de Titanic 1997, pellícula que obtingué 11 Oscar Un dels directors més adeptes dels efectes especials, a banda de Aliens of the Deep , posteriorment realitzà les superproduccions en tres dimensions Ghosts of the Abyss 2003 i Avatar 2009, amb la qual guanyà dos…

Estudià pintura a la Universitat de Virgínia El 1968 anà a Hollywood per a iniciar una carrera d’actor, però un any més tard ingressà com a aprenent al Departament de maquillatge dels Estudis Walt Disney, on es formà fins el 1972 Aquest any debutà en el telefilm Gargoyles Posteriorment, els seus maquillatges i efectes especials el convertiren en un referent del cinema fantàstic i de ciència ficció de Hollywood Obtingué tres Òscar als efectes especials al llarg de la seva trajectòria Aliens 1986 i Terminator 2 Judgment Day 1993 de James Cameron, i Jurassic Park 1994, de Steven…

Vida Durant la dècada del 1930 treballà a la companyia escènica de Ricardo Calvo, i el 1936, de gira per Barcelona, realitzà amb èxit una prova de veu als estudis Metro-Goldwyn-Mayer, i fou contractat En aquesta casa, inicià una etapa com a actor de doblatge, dirigit per Alejandro Ulloa i Gonçal Delgràs, que es veié interrompuda pel tancament dels estudis durant la guerra civil Llavors fou locutor d’informes bèllics a la ràdio republicana i després de la guerra reemprengué la seva tasca als MGM, on guanyà prestigi doblant intèrprets com Herbert Marshall, Ronald Colman, Charles Boyer, John…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Prozesa Joan Antoni Pérez i Giner, Barcelona, La Llanterna Films Barcelona, Teide JMForn, Barcelona ARGUMENT Ferran Llagostera, Antoni Freixas, JMForn GUIÓ JMForn tècnic, AFreixas literari FOTOGRAFIA Cecilio Paniagua Eastmancolor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Josep Maria Segarra, Josep Maria Espada MUNTATGE Emili Rodríguez Osés MÚSICA Manuel Valls i Gorina INTERPRETACIÓ Luis Iriondo Lluís Companys, Marta May Carme Ballester, Marta Angelat Àngela, Montserrat Carulla Ramona Companys, Xabier Elorriaga Fortuny, Pau Garsaball Miquel, Agustín González un membre…

Fill de família modesta, començà comprant rotlles de pellícules a metres, que més o menys ben empalmats anà llogant pels pobles en bicicleta A divuit anys inicià l’adquisició de films enters, d’on nasqué el Programa Arajol, una petita distribuïdora que amb el temps es convertí en Exclusivas Arajol c/Aragó, que aviat obrí oficines a Madrid, València i Bilbao Durant la guerra civil, un comitè de treballadors es feu càrrec del negoci Després d’aquesta, i amb la collaboració d’Enrique de Castro, Josep Piñot i Josep Tendas i Riera, es dedicà a contratipar curts de Charles Chaplin, Larry Semon i…

Vida Professor mercantil El 1947 debutà com a guionista, contractat per l’Emisora Films d’Ignasi F Iquino, tasca que desenvolupà parallelament a la seva trajectòria com a director, tant en films propis com aliens El ángel gris 1947 i El tambor del Bruch 1947-48, ambdós d’Iquino Apartado de Correos 1001 1950, Juli Salvador Tarde de toros 1955, Ladislao Vajda, La ferida lluminosa La herida luminosa , 1956, Tulio Demicheli i Pacto de silencio 1963, Antonio Román El 1955 dirigí el seu primer film, Nunca es demasiado tarde , un apreciable policíac, al qual seguí La cárcel de cristal…

Vida Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i professor de piano, publicà articles de tema cinematogràfic en les revistes Ínsula  i Nuestro Cine Autor del recull de poesia Juventud y sentimiento 1953, de l’obra teatral La clara en el huevo ajeno 1959 i finalista del premi Nadal amb la novella La coraza , inicià la seva activitat cinematogràfica com a director dels curts documentals Contrastes 1961 Centauros 1962 El toro Vida y muerte 1962 i Copa Davis 1965 1965 El 1963 fundà la productora Tibidabo Films, sota la qual ha dirigit la major part de la seva filmografia, a més de donar…

Vida Fill del pintor Sigfredo Pastor i de l’actriu de teatre i cinema Dora Armisén En la seva etapa d’estudiant collaborà a la premsa d’esquerra com ara Democracia , 18 de Marzo  i Compañero El 1972 fundà una entitat cultural i no lucrativa, Cine Infantil Escolar CINE, i rodà curts que foren projectats arreu d’Argentina i a l’exterior El cine de la abuela Uga , Tito el elefantito , El astillero , Inspiración , El circo , Filmación de cómo filmamos un film i El concierto Amb l’arribada de la dictadura militar argentina el 1976, s’exilià i el 1978 arribà a Barcelona, on fundà l’Estudio…

Vida Fill d’un metge militar, el 1895 viatjà a París, on es casà amb l’actriu Julienne Mathieu i entrà en contacte amb la incipient indústria cinematogràfica, especialment en el camp de l’acoloriment El 1901 s’installà a Barcelona, com a delegat de la Pathé Frères potser també de la Star Films de Méliès i muntà un taller d’acoloriment de pellícules de la companyia francesa amb un sistema d’invenció pròpia També s’inicià en la realització de films, molts dels quals foren incorporats al catàleg Pathé Treballà el gènere documental en Ascension du Mont Serrat 1901 i Barcelone, parc au crepuscle…

D’origen purament burgès i amb només una visible aplicació científica, el cinematògraf és un clar fill esgarriat de la fotografia científica de Nicéphore Niepce o Louis-Jacques Mandé Daguerre i dels experiments òptics i de les variacions in motion de Joseph Plateau, Émile Reynaud, Edward Muybridge o Étienne-Jules Marey Tots ells, amb curioses invencions de curiosos noms zoòtrop, praxinoscopi, o el cronofotògraf, vulgarment conegut com el fusell fotogràfic i tots també, anteriors als reconeguts invents d’Edison i Louis i Auguste Lumière Quant a l’esport, pràctica innata a l’ésser…