Resultats de la cerca

Vida Collaborador d’Ignasi F Iquino, escriví força obres teatrals i comèdies musicals, sovint amb partitura de Ramon Farrés, pare del cineasta Després es convertí en un dels guionistes més habituals d’Iquino des que el 1941 adaptaren El difunto es un vivo F Prada aportà el seu domini de la comèdia d’embolics a les trames o diàlegs dels films d’Iquino Boda accidentada 1942, La culpa del otro 1942, Fin de curso 1943, El obstáculo 1945 i Quiéreme con música 1956 Sempre per a la seva empresa, redactà els guions d’ El terrible de Chicago 1967 i La viudita ye-yé 1968, tots dos de Joan…

De petit es traslladà a Ermua País Basc Ha interpretat films de Pedro Almodóvar Laberinto de pasiones , 1982  La flor de mi secreto , 1995, Vicenç Aranda El Lute camina o revienta , 1987, pel qual rebé el premi al millor actor del Festival de Sant Sebastià El amante bilingüe , 1993, i Intruso , 1993, Manuel Gómez Pereira Todos los hombres sois iguales , 1994, Alfonso Ungría África , 1996, Gerardo Herrero Territorio comanche , 1997, Koldo Azkarreta Rigor mortis , 1997, Beda Docampo Feijoó Buenos Aires me mata , 1998, Daniel Burman Esperando al mesías , 2000, Emilio Martínez Lázaro La…

Vida L’amistat amb Antonio Isasi-Isasmendi el conduí a una trajectòria cinematogràfica que inicià com a meritori de secretari de rodatge a El fugitivo de Amberes 1954, Miquel Iglesias i secretari de direcció a Emisora Films Collaborà en els curts rodats per Isasi abans que tots dos coescrivissin el llarg Relato policíaco 1954 Un any després també participà en la fundació de la productora Isasi PC, on exercí com a cap de producció abans que el 1968 fos designat director propietari de Diagonal Films Aquesta filial es destinà a produccions nacionals, mentre que Isasi es dedicava a les…

Vida Fill d’un farmacèutic, estudià aquesta disciplina i també dret abans de materialitzar la seva passió pel cinema El seu cunyat fou Miguel Ángel Puche, gerent de Voz de España i fill del realitzador Pedro Puche Després d’obtenir el títol d’operador de cabina, fou contractat com a ajudant de so als estudis Kinefon El 1957 fundà l’empresa Urania Films, però per poder produir es va vendre a terminis una sala d’exhibició que tenia a Terrassa per aquesta raó Sendas marcadas Huellas del destino , 1958, Joan Bosch fou un film d’episodis Soci del laboratori Cinematiraje Riera, aspirava a dirigir…

Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película  1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino 1946 Entremig…

Amb aquesta marca H Huet produí diversos films parlats en castellà, i en vista de la bona acollida que tingueren es decidí a obrir els seus propis estudis En fou director tècnic l’operador Jaume Piquer i Soler, que també feia de director de fotografia El 1936 disposaven d’un plató de 36 15 m amb un tràveling Michelin i un altre de molt més gran de vies, una càmera Super Parvo Debrie, equipament per al doblatge i play-back , so directe i mesclador el 1942 ja tenien tres càmeres Els primers títols que s’hi rodaren foren les produccions d’Huet dirigides per Raymond Chevalier Sesenta horas en el…

Vida El 1909 entrà a la companyia teatral de Rosario Pino i treballà també amb José Tallaví, Enric Borràs, María Guerrero i Carmen Díaz, fins que formà companyia pròpia amb la seva dona, l’actriu Matilde Muñoz Sampedro, amb qui es casà el 1918 El matrimoni inicià una de les sagues més famoses del cinema espanyol, encapçalada pels seus fills, l’actriu Pilar i el director Juan Antonio, i continuada pels nets, Mónica i Javier actors, María secretària de rodatge, Juan músic, Rafael productor i Miguel director Debutà en el cinema el 1940 en el darrer film que dirigí l’escriptor Enrique Jardiel…

Vida Fill d’un arqueòleg belga i de mare andalusa, residí a Barcelona des de la infantesa A partir del 1930 treballà en el sector de la perfumeria i collaborà en revistes com ara Cinema  1924-29 i Cine-Art  1933-35 Quan acabà els estudis superiors marxà a Bèlgica Finalitzada la guerra civil, retornà a Catalunya i escriví en revistes com ara Crítica  1944-50, Arcinema  1956-60 i Fotogramas  des del 1946, de la qual en fou redactor en cap 1950-58 i en la qual creà el popular Consultorio de Mr Belvedere La seva activitat com a guionista cinematogràfic començà amb Las tinieblas quedaron atrás…

Vida Estudià a l’Escola Municipal Superior de Música de Barcelona com a deixeble d’Enric Morera i Antoni Nicolau S’inicià professionalment tocant en orquestres de jazz com ara la Nic Fusly’s Band o la Nut Crakeers, amb les quals recorregué Europa Les tasques d’arranjador i compositor arraconaren les de pianista A Alemanya tingué el seu primer contacte cinematogràfic fent arranjaments per a la UFA Després fou contractat pels estudis de Joinville, prop de París, com a director musical De tornada a Barcelona fou nomenat director artístic de Parlophone, que produí Caramellas 1929, Josep Amich i…

Vida Fill d’actors, s’inicià en el teatre i el 1913 ingressà al grup de Francisco Morano, en el qual començà encarnant petits papers fins a arribar a protagonista El 1926 formà companyia pròpia, a la qual pertanyia també la seva futura dona, l’actriu i guionista Margarita Robles Menéndez Muros de Nalón, Astúries, 20 de maig de 1894 – Madrid, 11 de juliol de 1989, amb qui escriví el drama Inri 1933 La instauració del cinema sonor els portà als estudis que la Paramount tenia a Joinville, prop de París, per a doblar films nord-americans en castellà, i fou un dels pioners en aquest terreny…