Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director cinematogràfic.
Des del 1934 collaborà en la realització de diversos films El seu primer llargmetratge fou Se le fue el novio 1945 Dirigí Apartado de correos 1001 1950, film d’acció de notable realisme que no tingué tanmateix continuïtat en la seva obra posterior Duda 1951, Lo que nunca muere 1954 i una llarga sèrie de films de consum
Salvador Castelló
Cinematografia
Director, fotògraf i productor.
Vida Director tècnic de la Falcó Films fundada el 1915, hi dirigí El fantasma negro 1915 La fuerza del mal 1915 Pero yo te vengaré 1915, i Aventuras del noi de Tona 1917, totes amb M Catalán, i tot sol, El alcalde de Chilindrina 1918 També treballà per a la Barcinógrafo sota la direcció de Magí Murià en El beso de la muerte i Alma torturada 1916 Per a la Mundial Films, fundada el 1917 i dirigida artísticament per Josep Massó i Ventós, feu La verdad 1917 L’any 1918 la Dessy Films li encarregà d’acabar El golfo 1917-18, de Josep de Togores Creà el seu propi laboratori, Castelló y Donoso, S en C…
Joan Dotras i Vila
Cinematografia
Compositor.
Vida Rebé les primeres nocions musicals del seu pare Alfons Dotras, professor de viola, i les amplià amb Lluís Millet, Enric Morera i Joan Baptista Pellicer La seva intervenció en el cinema s’inicià el 1927, a les acaballes del període mut, com a adaptador i director musical del cine Lido fins el 1932 Fou director musical de la CINAES i director de l’orquestra del teatre Tívoli Abans i durant la guerra civil escriví els seus primers quatre films, d’ El paraíso recobrado 1935, Xavier Güell a Manolenka 1939, Pedro Puche La seva activitat com a compositor emmudí fins el 1948, quan escriví la…
Tórtola Valencia
Cinematografia
Ballarina, actriu i coreògrafa.
Vida Quan tenia tres anys, la seva família es traslladà a Londres, on el 1908 debutà com a ballarina al Gaiety Theatre També actuà al Wintergarden de Berlín, al Folies Bergère de París i arreu d’Europa, tot coordinant les seves pròpies coreografies influïdes per la dansa africana, la de la serp o l’àrab El 1915 es presentà amb Raquel Meller a Sevilla, Madrid i Barcelona, on preparà la coreografia de Lakmé al Liceu, el mateix any en què realitzà la seva única incursió en el cinema contractada per la Condal Films, com a protagonista de Pacto de lágrimas i La Pasionaria , ambdós de Joan Maria…
La Dolores
Cinematografia
Pel·lícula del 1908; ficció de 12 min., dirigida per Enric Giménez i Lloberas [dir. art.], Fructuós Gelabert i Badiella [dir. tèc.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama, Barcelona ARGUMENT La peça homònima 1892 de Josep Feliu i Codina GUIÓ EGiménez, FGelabert MUNTATGE I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Melcior, Mercedes Marsal Dolores, Sr Gallart Llàtzer, Joaquim Carrasco, Vicenç Sirvent, Josep Vives, Ferran Bozzo ESTRENA Madrid, 1911 Sinopsi Després de quedar-se orfe, Dolores fuig a Calataiud víctima de comentaris difamatoris Llàtzer, enamorat de la noia, sempre està disposat a defensar-la Apareix en escena Melcior, un…
Juli Salvador i Valls
Cinematografia
Director i guionista.
Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador, fou redactor en cap de la revista "Película" 1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino 1946 Entremig…
Isabel de Pomés i López
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla de l’actor i director Fèlix de Pomés, s’inicià com a actriu infantil en el teatre i debutà en el cinema a La malquerida 1940, José Luis López Rubio Després el seu pare li donà dos papers importants en els dos únics films que dirigí Pilar Guerra i La madre guapa , tots dos del 1941, que la convertiren en una estrella popular del cinema espanyol de la dècada del 1940 gràcies a la dolcesa i la sensibilitat de les seves interpretacions Destacà especialment en la comèdia La bona acollida popular i de la crítica que tingué Huella de luz 1942, Rafael Gil, en què actuà, li permeté…
Emília Guiu i Estivella
Cinematografia
Actriu.
Vida Filla del mestre de música Pasqual Guiu, després de la guerra civil passà pel camp de concentració francès d’Argelers de Mar, i finalment es reuní amb el seu pare a Marsella Amb la seva família s’installà a Mèxic el 1942 Allí debutà com a extra el 1943 en Resurrección Gilberto Martínez Solares, any en què intervingué en 15 títols més, entre els quals destaca La vida inútil de Pito Pérez Miquel Contreras Torres, en què exhibí el seu primer nu, que també fou un dels primers del cinema mexicà modern A continuació ingressà en l’Academia Cinematográfica de Celestino Gorostiza i aviat s’inicià…
Laly Soldevila
Cinematografia
S’inicià als escenaris catalans, estudià a l’Institut del Teatre, formà part del Teatro Español Universitario i es perfeccionà a la Universitat de les Nacions de París.
Vida El 1957 es traslladà a Madrid com a professional del teatre, i debutà amb La Celestina En cinema es donà a conèixer en Tres de la Cruz Roja 1961, Fernando Palacios Només pels seus tres únics papers protagonistes, No somos de piedra 1967, Por qué te engaña tu marido 1968, tots dos de Manuel Summers, i Vivan los novios 1969, Luis G Berlanga, ja ocupa un lloc a la història del cinema espanyol Però les formes de producció i les circumstàncies feren que la seva carrera es limités a papers secundaris, tot i aconseguir grans recreacions en Oscuros sueños de agosto 1967, Miguel Picazo El…
Rafael Navarro García
Cinematografia
Actor i director de doblatge.
Vida Format artísticament a Barcelona, el 1931 s’inicià al grup teatral Los Amigos del Arte El 1935 fou contractat pels estudis de doblatge Acústica, després de superar una prova de veu per doblar Gustav Fröhlich a Barcarola Barcarole , 1935, Gerhard Lamprecht Aviat esdevingué, a més, director de doblatge Dos anys més tard debutà al cinema en directe a Barrios bajos Pedro Puche Durant la dècada del 1940, els seus papers teatrals prengueren més entitat, i treballà com a primer actor a la companyia d’Irene Sáenz de Heredia, i al Teatro de la Comedia, amb èxits com ara Los habitantes de la casa…