Resultats de la cerca
Es mostren 2174 resultats
Wilhelm Windelband
Filosofia
Filòsof neokantià alemany.
Capdavanter de l' escola de Baden , s’oposà al naturalisme de l’escola de Marburg, destacant el valor de les ciències històriques i pretenent de completar Kant amb l’elaboració d’una crítica del camp de la “cultura humana objectiva”, del qual fa veure tant el caràcter rigorós com el paper de fonamentació de la concepció general del món Recull elements de la concepció històrica de Hegel, i també de la teoria dels valors de Lotze, els quals tenen una validesa universal, que es va plasmant al llarg de la història A més d’obres sobre la història de la filosofia, és autor de Präludien 1884, Vom…
Jakob Wimpheling
Filosofia
Cristianisme
Teòleg i humanista alsacià.
Ensenyà retòrica i poètica a Heidelberg, i d’antuvi fou partidari de la reforma luterana, bé que aviat li negà el suport Entre les seves obres cal esmentar Isidoneus , Wegweiser für die deutsche Jugend ‘Guia per a la joventut alemanya’, 1497, Adolescentia 1500 i Epitome rerum germanicarum usque ad nostra tempora 1505
Alfred North Whitehead
Alfred North Whitehead
© Fototeca.cat
Filosofia
Matemàtiques
Filòsof i matemàtic anglès.
Estudià a Cambridge, i professà a diversos llocs d’Anglaterra 1911-24 i, als EUA, a Harvard 1924-47 El seu primer camp de reflexió fou el dels fonaments de la matemàtica, on seguí les idees de Peano, Cantor i Frege collaborà amb Bertrand Arthur William Russell en la redacció dels Principia Mathematica 3 volums, 1910-13 Iniciador del neorealisme anglès, concebia tot fet event com un organisme complex de “prehensions”, mot amb què significava tant l’aspecte subjectiu com l’objectiu de l’aprehensió elaboració constitutiva de l’objecte de coneixement Entre els seus propòsits hi havia el de…
William Whewell
Biologia
Filosofia
Filòsof i naturalista britànic.
Professor de mineralogia 1828-32 i de filosofia moral 1838-55 a Cambridge, modificà l’empirisme tradicional en destacar una activitat a priori de l’esperit en la reunió i conformació de les sensacions i considerà la ciència com un procés de creixement orgànic de la raó La seva obra principal, History of the Inductive Sciences 1837, tingué una gran influència en el neopositivisme del cercle de Viena
Otto Weininger
Filosofia
Psicologia
Filòsof i psicòleg austríac.
De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de font per als…
Valentin Weigel
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i místic alemany.
Luterà, influït per Paracels, Nicolau de Cusa i Eckhart, postulà l’existència d’un coneixement espiritual sobre Déu i el món, inspirat per Déu, però alhora fonamentat en la interioritat de l’home, reflex de la realitat tota Les seves obres, entre les quals es destaquen Γνώθι σεαυτόν Erkenne dich selber, dass der Mensch sei ein Mikrokosmus Γνώθι σεαυτόν Coneix-te a tu mateix, l’home és un microcosmos’, Vom Leben Christi ‘Sobre la vida de Crist’ i Dialogus de christianismo , foren publicades pòstumament, a partir de l’any 1615
occamisme
Filosofia
Corrent filosòfic variant de l’escolàstica, que derivà i prengué el nom de Guillem d'Occam, el qual es contraposa tant a l’escotisme com al tomisme
.
Extraordinàriament rigorós, incloïa pensadors molt influïts per Occam, però alhora força originals, preocupats per protegir el Déu cristià de tota racionalització humana, necessàriament impotent, i per conrear amb independència una lògica nominalista i un experimentalisme cosmològic que aportaren valuosos descobriments fisicomatemàtics Cal destacar, a Oxford i a Cambridge, AWoodham i RHolkot i, a París, Gde Rimini, Jde Mirecourt, Nde Mirecourt, JBuridan, Ade Saxe, Nd’Oresme i MD’Inghen
ocasionalisme
Filosofia
Doctrina filosòfica del segle XVII, d’arrel cartesiana, que cerca de resoldre el problema de la relació entre la substància pensant i l’extensa, tot postulant la intervenció de Déu per produir un moviment en el cos o en l’ànima cada vegada que en aquell o en aquesta se’n produeix un altre de corresponent.
Més radical que la doctrina de l' harmonia preestablerta , l’ocasionalisme estrictament dit NMalebranche, AGeulincx, Gde Courdenoy, JClauberg i, en una certa manera, Lde la Forge s’emparenta no sols amb Hume i els seus precursors Algatzell i Nicolau d’Autrecourt, en tant que oposats a la noció de causa, ans també, en relació amb el problema de l’acte moral, amb doctrines com la de la sygkatáthesis de l’estoïcisme l’home ha d’acceptar el destí, la del consentiment qasb d’al-As’arī l’home té la capacitat de fer seu…
objectivisme
Filosofia
Doctrina filosòfica segons la qual la realitat externa, els valors, etc, tenen una validesa objectiva i universal, independent del subjecte.
objecte
Filosofia
Allò que és o pot ésser conegut pels sentits o per l’enteniment.
Com a contraposat a subjecte, l'objecte pot ésser entès en un sentit realista la cosa existent amb independència que sigui coneguda, fenomenològic la cosa en tant que coneguda o cognoscible, idealista la cosa com a establerta i configurada per l'esperit o subjectivista la cosa que hom es representa o pensa, sense, però, que existeixi realment Així mateix, l'anomenada teoria de l’objecte sol distingir diversos tipus d'objecte els objectes reals físics o psíquics, els objectes ideals inespacials, intemporals i mancats d'interacció objectes matemàtics, relacions ideals, etc, l'objecte l'ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina