Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Alessandro Achillini
Filosofia
Metge i filòsof italià.
Conegut pels seus estudis d’anatomia, hom li ha atribuït el descobriment dels ossets de l’orella interna anomenats enclusa i martell És autor d' Humani corporis anatomia 1516 i Opera omnia 1545-68
imatge
Filosofia
Psicologia
Representació interna (és a dir, en l’àmbit del cognoscent) d’un objecte extern.
Homònim d' espècie , tradicionalment hom n'ha distingit dos tipus la imatge sensible anomenada també impresa , que respon a la representació que els sentits es fan de l’objecte singular, i la imatge intelligible també anomenada expressa , que correspon a la comprensió intellectual d’aquest objecte, com a universal segons Aristòtil, el tomisme, etc, i com a singular, per exemple, segons Suárez En Kant, d’altra banda, la imatge és un terme mitjà entre l’aprehensió sensible i el concepte intellectual i comporta una síntesi de les dades sensibles que prepara la intellecció de l’objecte
dades dels sentits
Filosofia
Qualitats o manifestacions sensibles percebudes pels sentits i irreductibles al propi subjecte, la comprensió de les quals en aquesta llur irreductibilitat és fonament del realisme gnoseològic i impedeix des de la mateixa arrel qualsevol idealisme.
La importància de les dades dels sentits és decisiva, per exemple, en Kant, el qual les interpreta tanmateix com a conjunt caòtic i indiferenciat que ha d’ésser ordenat per les corresponents formes a priori de la sensibilitat l’espai i el temps, pel que fa a la sensibilitat externa i a la interna, respectivament
experiència
Filosofia
Conjunt de coneixements, de vivències, etc, que el subjecte assoleix sobre la realitat externa o sobre ell mateix.
En el primer cas hom parla d' experiència sensible o externa , el valor de la qual és gairebé negat per l’idealisme, i d' experiència interna o psicològica em el segon cas, la qual comporta alhora una intuïció de la pròpia subjectivitat i una certa elaboració intellectual Mentre l’empririsme fonamenta tot coneixement en l’experiència sensible, el racionalisme li reconeix només una importància relativa, com a condició prèvia i ajut per al pensament pròpiament dit
txikung
Filosofia
Conjunt d’exercicis que formen part de l’escola del moviment del qi, d’inspiració meditativa, i adscrits a la medicina tradicional xinesa.
El seu objectiu és aconseguir la circulació o l’increment del qi La pràctica consisteix en uns moviments suaus i relaxats, combinats amb tècniques de respiració abdominal profunda i de concentració Els exercicis de txikung, permeten de conservar la salut, estimular la vitalitat i perllongar la longevitat N’existeixen cinc escoles la budista, la confuciana, la taoista, la terapèutica i la marcial Aquesta pràctica té més de dos mil anys d’existència, i en el text més antic de la medicina tradicional xinesa Huang Di Nei Jing Clàssic de la medicina interna de l’Emperador Groc ja hi…
Ḥasday Cresques
Filosofia
Medicina
Rabí, metge, filòsof i dirigent jueu.
De família principal de Barcelona, el 1367 ja era secretari de l’aljama Des del 1373, per la seva autoritat, els reis li encomanaren de resoldre plets entre jueus El 1387 obtingué de Joan I la llicència d’excomunicar tots els jueus transgressors de la llei mosaica i el 1390 fou nomenat familiar reial i jutge de totes les causes de malšinut El 1389 traslladà el domicili a Saragossa per tal d’exercir-hi com a rabí Durant els avalots de l’any 1391 —en què morí el seu únic fill— activà des de la cort la salvaguarda de les aljames i la restauració de les de Barcelona i València El 1396 redactà…
desig mimètic
Filosofia
Instrument fonamental de l’obra de R. Girard per a la desconstrucció que aquest autor fa de les concepcions romàntiques de la vida i de la literatura.
Per a Girard la noció de desig, tal com ha estat plantejada per la nostra tradició, és un mite que es fonamenta en l’exaltació del jo que caracteritza la cultura contemporània El desig humà és fonamentalment mimètic no és original, sinó que desitgem allò que algú altre desitja Per això Girard parla de la triangularitat del desig, perquè entre el subjecte i l’objecte s’interposa sempre algú altre el mediador a qui el subjecte imita, sovint de manera inconscient i involuntària Girard distingeix entre mediació externa, quan el subjecte i el mediador pertanyen a universos diferents, i mediació…
Heràclit
Filosofia
Filòsof grec, conegut també, posteriorment, com l’Obscur i el Ploraner.
Segons ell, el món no fou fet per cap home ni per cap déu és etern i té per principi el foc vivent, que és també lógos , del qual procedeixen totes les coses primerament la mar, i d’aquesta, la terra camí cap avall, de la qual torna a sortir l’aigua, que torna al foc camí cap amunt Tot flueix, doncs, en un procés cíclic, però el flux universal té una llei que pocs, només els savis, coneixen D’altra banda, el lógos , etern, no és simple, sinó contrarietat interna i secreta harmonia que engendra el moviment “la guerra és el pare de totes les coses” Caracteritzat per l’esforç…
representació
Filosofia
La imatge representada.
Segons el sentit que predomina en la percepció dels objectes hom parla de representacions òptiques , acústiques, etc així mateix, segons la forma que la representació adopta hom parla de representacions eidètiques i no eidètiques, conceptuals, afectives, volitives , etc Entre les diverses accepcions que la representació ha tingut al llarg de la història de la filosofia cal destacar, d’altra banda, els següents per a l’estoïcisme, és la presentació, directa o indirecta, de l’objecte a la ment en l’escolàstica és, o bé aquesta mateixa presentació —sensible o intellectual, i interna o externa— d…
Arthur Stanley Eddington
Astronomia
Filosofia
Matemàtiques
Matemàtic, astrofísic i filòsof britànic.
Estudià a la Universitat de Manchester i en el Trinity College de Cambridge L’any 1906 fou nomenat director assistent del Royal Observatory de Greenwich, i l’any 1913 esdevingué professor d’astronomia i filosofia experimental de la Universitat de Cambridge L’any 1914 fou nomenat director de l’observatori de la universitat, càrrec que mantingué fins a la seva mort De l’any 1921 al 1923 presidí la Royal Astronomical Society Entre els seus estudis més importants es destaquen unes investigacions teòriques sobre el moviment, l’estructura interna i l’evolució dels estels Investigà també teòricament…