Resultats de la cerca

Comentà el Clàssic dels canvis Yijing i el Laozi i donà un nou impuls a l’especulació metafísica S'ocupà dels problemes de l’u i el múltiple, el visible i l’invisible, i les relacions entre signe i idea Són importants les seves aportacions al lèxic filòsofic xinès, com la del mot li pròpiament, la ‘vena del jade’, que significa el principi racional que determina la natura de cada cosa

Fou jutge de l’aljama de Còrdova 1138-49 És autor de diverses poesies religioses i profanes, una de les quals, epigramàtica, composta en commemoració del matrimoni d’Abraham ben Meir ibn ‘Ezra, i d’un tractat de lògica, d’inspiració neoplatònica, titulat ' Olam Qaṭan ‘Microcosmos’ en la seva versió hebrea, molt posterior

Antic monjo budista, reduí el complex sistema neoconfucià de Zhu Xi 1130-1200 a una simple moral sintetitzada en la fórmula “la devoció a l’interior, la rectitud a l’exterior” i el conjuminà amb els principis religiosos xintoistes El seu pensament serví de base al posterior nacionalisme i al culte de l’emperador

Concebuda sempre la realitat com a unitat radical tant en el sentit de la physis dels presocràtics com en el de l' eínai o esse de la filosofia posterior, el problema metafísic més original ha estat el de la coordinació i l’harmonització de la pluralitat respecte a aquesta unitat radical, primera i darrera, de tot el que és real es tracta d’un problema al qual intenta de respondre típicament l’ενκαìπᾶν, l’"u i tot” de Xenòfanes, que és a la base de tot monisme —sigui panteístic o no— i àdhuc de la mateixa comprensió judeocristiana del món, la qual, tot afirmant la…

Estudià retòrica a Túrios Magna Grècia, però el 412 tornà a Atenes, on romangué fins que, mort el seu germà pel consell dels Trenta , hagué de refugiar-se a Mègara Restablerta la democràcia a la ciutat, es lliurà, com a logògraf, a la redacció de discursos, en els quals atacà els tirans i exigí llur càstig, i alhora intentà de recuperar el seu patrimoni perdut sota la fèrula dels oligarques Contra Eratòstenes , Contra Agorat També defensà els plets dels seus diversos clients Aquesta activitat el consagrà definitivament, perquè els seus discursos —traduïts al català per Joan Petit 1929 i…

La creació, com a tal, s’oposa a tota concepció d’una matèria o qualsevol realitat original, o d’uns elements primigenis, existents des de sempre per ells mateixos per exemple, la matèria eterna, o caos, i els elements o principis originaris, de què parlava la filosofia grega no exclou, però, la possibilitat d’una existència del món des de sempre ab aeterno , posat que aquesta no sigui fonamentada en ella mateixa Dins una ineludible ambigüitat sobre l’abast i el significat mateixos del terme, la idea de creació és present entre els pobles primitius qualsevol realitat tenia el seu origen en…

La concepció estoica del món com a sotmès a un ordre seminal —en virtut del qual hom pot parlar d’un cert determinisme o fatalisme, bé que de caràcter orgànic i no simplement mecanicista—, reassumida per Plotí —per al qual, a diferència dels estoics, les coses esdevingudes són diferents del que eren com a raons seminals—, perdurà també, corresponentment modificada, en el pensament filosoficoteològic del cristianisme medieval, com és palès sobretot en Agustí d’Hipona Per a aquest, tanmateix, el sentit de les raons seminals no correspon a una interpretació dinàmica i evolucionista del món Déu…

Hom hi distingeix la consciència antecedent i la conseqüent , segons que sigui prèvia o posterior a l’acte moral, la consciència vertadera i l' errònia , segons que el judici moral estigui d’acord o no amb la norma que hom creu objectiva, la consciència certa i la probable , segons que hom exclogui o no la possibilitat d’error, la consciència laxa i l' escrupolosa , segons que hom tendeixi a considerar com a moralment bo el que no ho és o com a dolent el que tampoc no ho és, i la consciència dubtosa i la perplexa , segons que hom dubti de la licitud d’un acte dubte o hagi d’…

Estudià filosofia analítica i ciències socials a les universitats angleses d’Essex i d’Oxford Al llarg de la seva trajectòria docent i investigadora passà per diverses universitats angleses i dels Estats Units After Virtue , la seva obra més representativa, narra el naixement, la decadència i la desaparició de la tradició de les virtuts Per a l’autor només queden simulacres de moralitat L’única convicció moral unànime compartida actualment és que no hi ha conviccions últimes objectivament fonamentades en criteris racionals que vagin més enllà de les preferències subjectives de cadascú És una…

Després de cursar estudis de filologia clàssica i filosofia realitzà tasques com a professor a les universitats de Tübingen 1958-64, Heidelberg —on fou catedràtic 1966-75— i Lliure de Berlín 1980-92 Retirat l’any 1992, fou professor visitant de la Universitat Catòlica de Xile 1992-96 i de la Universitat Carolina de Praga 1997-98 La seva formació europea el portà a realitzar una tesi doctoral sobre Aristòtil Més tard s’interessà per la filosofia analítica, fet que el dugué a considerar els problemes tradicionals de la filosofia com a problemes de la comprensió dels seus modes d’expressió S’…