Resultats de la cerca

Aristòtil utilitzà l’expressió “art analítica” per a referir-se al procés de reducció als primers principis Fou Descartes qui introduí l’anàlisi com a mètode de recerca en filosofia, entenent l’anàlisi com a procés de reducció de les proposicions complexes i fosques a les més simples que puguin ésser intuïdes com a veritats En geometria geometria analítica s’acomplia aquest mètode en reduir una corba a una funció algèbrica que expressés el seguit de punts determinats pels eixos de coordenades Kant entengué la lògica general com una anàlisi que descompon els elements formals de l’…

La seva tesi doctoral, publicada en quatre articles en 1963-64 sota el títol Proofs and Refutations reeditats en forma de llibre el 1976, marca l’inici d’una metodologia d’anàlisi de la història de la ciència que, bé que originalment pretenia l’aplicació de les idees popperianes a la història de la matemàtica, revela un dinamisme intern de l’acte de la creació científica ben diferent de la recerca lineal de la no-contradicció lògica Aquesta metodologia, que aprofundeix en el seu article History of Science and its Rational Reconstructions 1972 l’assimila a altres autors…

L’introductor fou Nietzsche, el qual en feu el seu mode de pensar característic i el diferencià de la història la genealogia és “la història efectiva”, mentre que la història és fonamentalment metafísica, perquè es construeix des d’un punt de vista suprahistòric i pressuposa una veritat eterna i unes identitats inalterables Tampoc no recolza sobre cap constància i el seu fruit no és mai una identitat original, ans la discòrdia de les coses, el disbarat La preocupació genealògica caracteritza també el pensament de Martin Heidegger es mostra en la seva preocupació pels primers fonaments der…

Deixeble, collaborador i amic d’Aristòtil, el qual succeí en la direcció del Liceu 322 aC, hom li ha atribuït a vegades d’haver manipulat l’obra aristotèlica, de la transmissió de la qual és en veritat responsable En la seva extensa obra, de la qual resta una petita part, s’ocupa de temes molt variats lògica, retòrica, física, meteorologia, zoologia, etc En la línia de recerca científica aristotèlica s’inscriuen les dues obres de botànica, Recerca sobre les plantes 9 llibres i Sobre les causes de les plantes 6 llibres Teofrast hi mostra una gran tendència empírica i…

Membre de la família dels Làscaris, anà a Itàlia i fou protegit dels Mèdici, que li encarregaren la recerca de manuscrits També estigué al servei de Lluís XII de França, i assistí a la fundació del Collegi Grec de Roma Edità nombrosos autors, amb un rigor extraordinari, i publicà diversos escolis

Fou l’objecte de la recerca i de la reflexió cientificofilosòfica dels presocràtics, preocupats per comprendre el món, en la seva unitat, a partir d’un únic principi en grec arché o realitat fonamental, identificada amb els quatre elements element 1 o amb la realitat indefinida l' àpeiron d’Anaximandre aigua, aire, foc, àpeiron , de la combinació de diversos elements, o substàncies primigènies Empèdocles, pluralistes, etc

D’acord amb el sistema de pensament de l’època, centrat entorn del raonament sillogístic, Llull, per a assolir el seu propòsit, hagué de resoldre la doble qüestió seguënt primer, donat un subjecte, trobar tots els predicats possibles, i viceversa, donat un predicat, trobar tots els subjectes possibles i segon, trobar el terme mitjà que permeti de reunir dos judicis en un sillogisme Amb aquest fi Llull començà assignant als nou conceptes de cada sèrie d’elements de l’art lulliana principis absoluts i relatius, regles, subjectes, virtuts i vicis una lletra de l’alfabet, de la B a…

Hom considera eclèctics els autors de l’Acadèmia platònica, els peripatètics, Ciceró i molts pensadors de la patrística Darrerament hom ha donat especialment el nom d’eclecticisme a la filosofia de Victor Cousin Són també trets característics de qualsevol eclecticisme l’oposició al dogmatisme i al radicalisme i la recerca d’un criteri de veritat que permeti l’harmonia entre posicions aparentment contradictòries Això el diferencia del sincretisme i l’allibera de la connotació despectiva que aquest comporta

És considerat un dels fundadors del budisme mahāyāna En un dels seus escrits atacà el sistema de castes i sostingué que hom era brāhmaṇ per saviesa i no pas per naixença Escriví una biografia poètica de Buda, Buddhācharita , i una epopeia lírica del gènere kāvya, Saundarānanda ‘La bella beatitud’ L’estil, encara primitiu, és compensat per la mesura i la recerca poètica Li són atribuïts també reculls de contes, llibres de pensament religiós i el drama allegòric Śāriputra , important com a anterior als drames de Kālidāsa

Fundador de la Schule der Weisheit, centrà el seu pensament en la recerca del sentit de la realitat, que hom pot descobrir en les diverses cultures de la humanitat, i que havia de dur l’home d’un “coneixement creador” a l’autorealització Entre les seves obres hi ha Das Gefüge der Welt ‘L’articulació del món’, 1906, Schöpferische Erkentniss ‘Coneixement creador’, 1922 i Kritik des Denkens ‘Crítica del pensament’, 1948 Les seves conferències al Conferentia Club de Barcelona tingueren un ampli ressò en el món cultural català