Resultats de la cerca

El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals…

Més particularment, hom anomena així el procés que separa els aspectes accidentals, individuals o contingents dels essencials, universals o necessaris Per exemple, la geometria fa abstracció dels colors i tota altra propietat que no sigui l’extensió

Comporta una decidida oposició a reconèixer a les essències tota mena d’existència real diferenciada en el si dels individus, i, per tant, als conceptes universals els anomenats universals espècies i gèneres tota mena de valor representatiu Els universals són només paraules Roscelin o bé signes naturals mentals Occam que designen d’una manera “indistinta i confusa” una pluralitat d’éssers concrets, amb evident utilitat tant per a la vida ordinària com per al coneixement científic La garantia última, però, de la veritat radica en la sensibilitat Per això ha estat propugnat d’una manera o…

Realista extrem en el problema dels universals, el seu platonisme fou, amb tot, modificat per altres influències Sèneca, Boeci, Sant Agustí i per les conclusions de les seves anàlisis d’índole logicogramatical La seva doctrina és coneguda a través de Joan de Salisbury Entre els seus deixebles cal esmentar Gilbert de la Porrée i Thierry de Chartres

Tradicionalment hom ha distingit diversos tipus de judici de qualitat, de quantitat, de relació i de modalitat Hom destria, en l’ordre de la relació predicat-subjecte, el judici analític del sintètic i en el de la relació a l’experiència, el judici a priori del judici a posteriori Segons llur objecte, hom parla també de judicis de valor, d’existència, reals, ideals, universals, particulars, etc

Deixeble de Plotí i especialment preocupat per la temàtica eticoreligiosa, amb els seus quinze llibres Contra els cristians , que Teodosi II féu cremar el 435, volgué apartar la intellectualitat pagana d’una religió que considerava irracional Influí sobre l’Occident medieval, sobretot amb l' Isagoge , o introducció a les Categories d’Aristòtil, que Boeci traduí al llatí i on era plantejat el problema dels universals un dels temes abordats en l’obra i que ha estat més tradicionalment conegut és el tipificat en l' arbre de Porfiri

Professor a Innsbruck 1949-57, a Kiel i a Bonn, des del 1958 fins a la jubilació ho fou a Munic Seguint Carnap i obert als diversos corrents contemporanis, fou reconeguda autoritat en epistemologia i filosofia de la ciència És autor de Metaphysik-Skepsis-Wissenschaft ‘Metafísica-Escepticisme-Ciència’, 1954, Das Universalienproblem ‘El problema dels universals’, 1957, Probleme und Resultate der Wissenschaftstheorie und analytischen Philosophie ‘Problemes i resultats de la teoria de la ciència i de la filosofia analítica’, en collaboració amb MVarga von Kibéd, 7 volums, 1969-86 i…

La reflexió sobre el temps ha portat la filosofia a reflexionar sobre l’instant Aristòtil tractà del problema de l’instant a partir del concepte de continuïtat utilitzà el concepte d’instant per a definir el temps i distingí entre un instant viscut i un instant objectiu Els instants objectius són aquells que constitueixen i divideixen el temps Un instant viscut està en el continu i, com a tal, és idèntic a l’instant que vindrà després Els instants són idèntics i diferents un instant mai no és un instant, sinó la memòria de l’instant anterior D’altra banda, per Henri Bergson el temps no és una…

El concepte brollà com a mitjà de comprensió de l’ésser de les coses, de llur unitat i multiplicitat i de llur permanència i moviment Per a Plató, la forma eîdos , l’ésser constitutiu de les coses, resta fora d’elles, en el regne de les idees universals de les quals els objectes són còpies o reflexos, i és percebuda per l’enteniment Aristòtil, d’altra banda, dedueix, enfront del problema de l’esdevenir, que l’ésser sensible es compon, com a elements constitutius, de la matèria, o substrat, i la forma eîdos, morfé , determinant, ambdós inseparables el real és el compost d’…

Combinà l’empirisme insular amb la sociologia de Saint-Simon i de Comte i també amb certs elements de l’idealisme hegelià Format en bona mesura a França, adquirí un gran prestigi en el seu país, on el 1865 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns Menà una lluita constant contra el dogmatisme i l’absolutisme A System of Logic 1843 traducció castellana feta a Barcelona, el 1853 és un atac contra tota fonamentació metafísica dels principis i les lleis universals segons ell són producte de l’únic procés lògic vàlid, la inducció , de la qual estudia detingudament els mètodes…