Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Esteve Barellas
Historiografia catalana
Historiador, franciscà i predicador.
És conegut per l’obra Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D Bernardo Barcino y D Zinofre su hijo y otros caballeros de la Provincia de Cataluña 1600 L’autor tracta de persuadir el lector que la seva història està treta d’una altra que escriví un obscur rabí de Montblanc anomenat Capdevila Ja des del s xvii aquesta crònica tenia fama de fabulosa i era qüestionada per autors com Andreu Bosc, Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar i Jaume Caresmar, entre d’altres Fèlix Torres i Amat, en el seu Diccionario de escritores catalanes 1836, és contundent…
Bernat Desclot
Historiografia catalana
Cronista, autor de la segona de les quatre grans cròniques de la tradició historiogràfica catalana medieval ( Llibre del rei En Pere o Crònica de Bernat Desclot, escrita entre el 1283 i el 1288 i centrada en el curt però intens regnat de Pere el Gran (1276-85.
Vida i obra La seva biografia continua essent, avui en dia, un misteri Tot el que se sap es redueix a les paraules que encapçalen el pròleg de la seva crònica «Ací comença lo llibre quen Bernat Desclot dictà o escriví» Desclot compilà els materials necessaris per construir la Crònica i la redactà personalment Això fa pensar que fou un funcionari de la cúria reial que rebé aquest encàrrec, perquè sovint empra documents que devien pertànyer a l’arxiu reial i domina perfectament els mecanismes que dirigien la vida de la institució monàrquica D’altra banda, es fa difícil d’explicar per què…
Philippe Wolff
Historiografia catalana
Historiador.
Catedràtic d’història medieval a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, s’especialitzà en història urbana i econòmica de la Baixa Edat Mitjana Entre les seves obres cal esmentar, entre d’altres Commerces et marchands de Toulouse vers 1350-1450 1954, Histoire de Toulouse 1958, Histoire du Languedoc 1969 i Les origines linguistiques de l’Europe occidentale 1971 L’interès per la història de Catalunya resta palès en diversos treballs, com el titulat “Finances et vie urbaine Barcelona et Tolouse au début du XVè siècle” 1965 i també amb la coodirecció amb Joaquim Nadal i…
Joan Nadal i Cañellas
Historiografia catalana
Bizantinista.
El 1952 ingressà en la Companyia de Jesús Es llicencià en filosofia a la Universitat Pontifícia de Loiola 1960, en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma 1968 i en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona 1979 Des del 1979 és membre numerari de l’Acadèmia Mallorquina de Genealogia des del 1983, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona des del 1986, numerari de la Societat d’Estudis Heràldics d’Atenes, i, des del 1990, membre de l’Acadèmia Internacional per a la Propagació de la Cultura, de Roma El 1976 fundà a Atenes l’Institut Cultural Reina Sofia, que dirigí fins el…
Josep Alcina i Franch
Historiografia catalana
Antropòleg i arqueòleg.
Fou professor de les universitats de València, Sevilla i Complutense de Madrid, i també catedràtic d’arqueologia americana en aquestes dues darreres Desenvolupà una gran tasca acadèmica i d’investigació en temes relacionats amb l’antropologia, l’arqueologia, la relació entre ambdues i la cultura llatinoamericana Fou membre de diverses institucions vinculades a aquestes matèries, escriví nombrosos articles —al voltant de 400— sobre les seves investigacions antropològiques i els seus treballs en excavacions arqueològiques en diversos països de Llatinoamèrica És autor de més d’una…
Mateu Salzet
Historiografia catalana
Cronista, notari i escrivà.
Deixà 17 protocols amb diferents anotacions sobre notícies contemporànies seves En aquests noticiaris, escrits en català i llatí, es descriuen fets civils i eclesiàstics compresos entre el 1372 i el 1408, com el desbordament de sa Riera 1403, o l’assalt al call de Palma 1398, entre d’altres Se’n conserven diferents còpies dels s XVIII i XIX Ha estat publicat per Jaime Villanueva 1851, Tomàs Aguiló i Forteza 1870 i Àlvar Campaner 1881
Josep Vicent Amorós i Barra
Historiografia catalana
Historiador, numismàtic, arqueòleg i músic.
Era fill del músic i compositor Amanci Amorós, director del Conservatori de València 1910-25 Estudià música i belles arts a la Reial Acadèmia de Sant Carles de València i filosofia i lletres a la universitat d’aquesta mateixa ciutat, on es llicencià el 1908 Alumne dels arabistes Luis Gonzalvo, Francisco Codera, Julián Ribera i Antonio Vives, amb aquests dos darrers completà la seva formació numismàtica Es doctorà a Madrid l’any 1910 Fou professor de l’Escola Superior de Bells Oficis de Barcelona i de l’Escola de Bibliotecàries 1925-31, membre del Consell Superior d’Investigacions Científiques…
Étienne Baluze
Historiografia catalana
Historiador francès.
Esdevingué secretari de Pèire de Marca després que aquest fou nomenat bisbe de Tolosa el 1652 Abans de morir 1662, Marca li encarregà de publicar els seus manuscrits, entre els quals hi havia la Marca hispanica , obra a la qual Baluze afegí un prefaci i completà el llibre IV, i que edità el 1688 Fou bibliotecari de JB Colbert Publicà un estudi sobre el bisbat d’Ègara 1663, una biografia de Pèire de Marca 1663 i els estudis d’Antoni Agustí sobre l’edició del Decret de Gracià 1674, entre altres obres
Mateu Rotger i Capllonch
Historiografia catalana
Historiador i eclesiàstic.
Fou ordenat de prevere el 1884 i destinat a la parròquia de Pollença, on fundà la Biblioteca Parroquial Entre el 1891 i el 1899 fou rector de Monti-sion i, des del 1892, director de l’Arxiu Municipal de Pollença Fou professor d’història de Mallorca després, catedràtic i de paleografia del seminari 1898 i arxiver diocesà 1899 El 1901 fou nomenat canonge de la seu i ocupà diferents càrrecs de responsabilitat a la diòcesi Collaborà en La Almudaina , BSAL i Mallorca , entre altres publicacions És fill illustre de Pollença, on té un carrer dedicat Centrà els seus estudis…
Juan Antonio Paniagua Arellano
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i medievalista.
Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s XX seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs A més, fou un dels editors d’ Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina