Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
L’arquitectura romànica a Catalunya
Historiografia catalana
Obra elaborada per l’arquitecte, historiador de l’art i polític Josep Puig i Cadafalch (1867 — 1956) amb la col·laboració de dos joves arquitectes: Antoni de Falguera (1876 — 1945) i Josep Goday i Casals (1882 — 1936).
Publicada per l’Institut d’Estudis Catalans IEC entre el 1909 i el 1924, Puig i Cadafalch començà a preparar-ne la segona edició, tot i que només en fou publicat un primer volum, l’any 1934 Els quatre volums de la primera edició s’exhauriren ràpidament i es feu molt difícil de consultar-los Per això l’any 1983 foren reeditats en una edició facsímil, que representà una de les primeres activitats de l’IEC durant la democràcia L’obra donà a conèixer el patrimoni arquitectònic de l’època medieval i és formada per tres parts i dividida en quatre volums El primer volum inclou l’arquitectura…
Papers de la Costera
Historiografia catalana
Publicació de l’Associació d’Amics de la Costera, entitat cultural amb seu a Xàtiva.
La revista, de la qual s’han publicat dotze números, nasqué l’any 1981 com a butlletí semestral de l’esmentada associació Aviat es convertí en una publicació periòdica que comptà amb el suport econòmic de la Diputació Provincial de València, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Xàtiva Ha estat dirigida en successives etapes per Germà Ramírez Aledón i Joaquim Corts, i coordinada per un consell assessor format per historiadors i estudiosos de la comarca i professionals de l’ensenyament com ara JJ Antolí, A Boluda, S Garrido, A Martínez, R…
Historia Urbana
Historiografia catalana
Revista sobre la història de les idees i de les transformacions urbanes, editada a València entre el 1992 i el 1995 per la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI), la Universitat Politècnica de València i la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat Valenciana.
Només n’aparegueren quatre números, ja que el 1995 el relleu en la direcció de la IVEI –després de les eleccions autonòmiques i municipals que donaren la victòria al Partit Popular– suposà el final de la publicació Escrita en castellà, tingué una tirada de 1500 exemplars, i fou dirigida per Juan Luis Piñón, professor del Departament d’Urbanisme de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València El consell de redacció estava format per A Álvarez Mora, J Amelang, Carmen Blasco, A Collantes de Terán, María Rosa Jiménez, Rafael Mas, Javier Monclús, el mateix Piñón i Trinitat…
Essai de bibliographie roussillonnaise
Historiografia catalana
Obra publicada per René Noell en quatre volums.
El primer volum abasta el període 1940-60 1969 el segon, el període 1906-40 1973 el tercer volum es titula Des origines à 1906 1976, i el quart, De 1960 à 1980 1983 Des de la publicació del treball bibliogràfic realitzat per P Vidal i J Calmette, l’any 1906, no es disposava de cap altre repertori general S’anaren publicant treballs parcials, però no fou fins l’any 1969, i després de nombrosos anys de treball, que Noell, amb la collaboració de la revista Terra Nostra , aconseguí iniciar la publicació d’aquesta eina indispensable per a qualsevol recerca sobre la Catalunya del Nord El títol,…
Estudis Castellonencs
Historiografia catalana
Revista publicada des del 1983 per la Diputació Provincial de Castelló. Està dedicada fonamentalment als estudis històrics de les terres castellonenques, si bé també s’hi poden trobar, en menor proporció, alguns treballs sobre altres zones valencianes o de l’àmbit de la Corona d’Aragó.
També inclou temàtica no específicament històrica geografia, art i estètica, lingüística i literatura, botànica, arquitectura o cultura popular de l’àmbit territorial que constitueix l’element definidor del seu contingut Pel que fa a la llengua dels treballs hi ha articles tant en castellà com en català, si bé predominen clarament els primers Des del primer número, el director i l’ànima de la revista ha estat Eugeni Díaz Manteca, director de l’Arxiu de la Diputació de Castelló Tot i que, inicialment, semblava orientada a una periodicitat anual ha tendit a la bianualitat, amb un…
Centre d’Estudis Contestans (CEC)
Historiografia catalana
Societat cultural constituïda formalment a Cocentaina (Comtat) l’any 1976, encara que els inicis reals de la seva activitat se situen aproximadament el 1971.
Nasqué amb l’objectiu d’estudiar i promoure el patrimoni històric, arqueològic i etnogràfic del Comtat i, en general, de les comarques centrals valencianes És constituït per uns cinquanta socis i una filial, l’Associació d’Amics del CEC, amb un centenar d’afiliats més N’han estat presidents Josep Joan Prats fins l’any 1980 i Pere Ferrer Entre les seves activitats destaca la notable tasca de catalogació sistemàtica de les pintures rupestres de tot el sud del País Valencià i actualment perllongades a Castella-la Manxa i Múrcia, que han permès reunir una completa documentació gràfica…
Diccionari d’història de Catalunya
Historiografia catalana
Diccionari especialitzat en història, publicat per Edicions 62, que sortí l’any 1992. Jesús Mestre i Campí en fou el director i comptà amb Josep M. Salrach i Josep Termes com a assessors.
L’obra, que conté 4500 veus, només inclou entrades referents a la història en general i exclou les d’història d’altres disciplines literatura, art, arquitectura, llengua, etc, tot i que comprèn entrades de la història general de la cultura S’adreça a un públic ampli, no especialitzat, i està vinculat, a través de referències bibliogràfiques, a l’obra collectiva Història de Catalunya dirigida per Pierre Vilar i editada, també, per Edicions 62 Cronològicament, abraça des de les primeres referències de l’aparició de l’home en el territori de l’actual Catalunya fins al període de la…
Escola de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord de la segona meitat del s. xix (~1850-80) també conegut com a “època Alart”.
Desenvolupament enciclopèdic El moviment només s’entén en un context cronològic que seguí la gent de Le Publicateur i reagrupà individus i estudis molt diversos i difusos del segon terç del s xix en aquest territori L’embrió es troba, segurament, en la fundació a Perpinyà 1833 de la Societat Filomàtica, que inicialment publicà un butlletí de caràcter científic i agrícola El 1839, la SASL, intentà succeir al difunt Le Publicateur , i, sota el guiatge del bibliotecari municipal de Perpinyà, D Henry, rellançar la investigació històrica L’activitat, de tota manera, no s’havia aturat Pere Puiggarí…
Societat Andorrana de Ciències (SAC)
Historiografia catalana
Principal entitat científica i cultural d’Andorra creada el 19 d’agost de 1983 per promoure les activitats de recerca i divulgació científica i les publicacions regulars.
L’any 2002 agrupà 244 persones de procedència diversa amb inquietuds científiques, culturals i cíviques En la seva evolució hi ha dues etapes una primera, presidida per Josep Vilanova i Trias fins el 2002, i una segona iniciada pel seu successor, Antoni Pol i Solé, amb Àngels Mach i Conxita Naudí a la mesa Amb la diversificació de les seves activitats, es crearen seccions de medicina i de filosofia 1985, de llengua catalana i d’arquitectura i urbanisme 1986, d’astronomia i del còmic 1985, i d’història 2002 El 2002 es trià el tema “Una història d’Andorra” per a la Diada andorrana…
Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona
Historiografia catalana
Dipòsit de la documentació de la Diputació Provincial de Catalunya, nascuda a Vic al novembre del 1812, sota la presidència del capità general i inspirada en els principis de la Constitució de Cadis. Deu anys més tard, arran de la reorganització territorial de l’Estat en províncies, es formà la Diputació de Barcelona, una institució que ha perdurat fins els nostres dies malgrat els anys en què fou suspesa: entre el 1822 i el 1836, els anys de la Mancomunitat (1914-23), abolida entre el 1931 i el 1939, o substituïda per una comissió gestora entre el 1939 i el 1949.
Actualment, l’Arxiu Històric està installat en un edifici de la Casa de Maternitat, i garanteix tant la bona conservació com la consulta del fons en condicions excellents En comparació amb altres institucions homònimes de l’Estat, la Diputació de Barcelona fou extraordinàriament prolífica en la creació de serveis i organismes propis, justament per omplir els buits que deixava l’administració central i satisfer així les demandes econòmiques i socials locals Per aquesta raó, els fons de l’arxiu de la Diputació són rics i variats, malgrat que tenen les mateixes competències que arreu Les sèries…