Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià filosofia i dret a Salamanca i Madrid, on es doctorà el 1851 i on entrà en contacte amb els professors krausistes Fou auxiliar de la Facultat de Dret de Salamanca el 1856 guanyà una càtedra a Santiago, passà a Valladolid i el 1858 es traslladà a València, ciutat on s’establí Fou catedràtic de dret civil a la Universitat de València 1858-85, i, arran de la reforma dels plans d’estudi, impartí la nova assignatura d’història del dret espanyol entre el 1885 i el 1888, any en què es jubilà anticipadament També exercí d’advocat Krausista i demòcrata, destacà tant per la seva…

Desenvolupament enciclopèdic Amb l’exemplar de l’any 2002, el BSAL arribà als 856 números publicats Entre els directors de la revista cal esmentar Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló, Bartomeu Ferrà i Perelló, Joan Pons i Marquès, Bartomeu Font i Obrador, Gabriel Llompart i Moragues i Guillem Rosselló i Bordoy La Societat Arqueològica Lulliana es creà al desembre del 1880 a iniciativa de Bartomeu Ferrà i Perelló i fou aprovada l’any següent pel bisbe de Mallorca, Mateu Jaume Els seus objectius inicials foren tres honrar la memòria de Ramon Llull, recollir el màxim nombre d’obres d’art per a…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Entre el final del s IX i l’inici del X es produïren les primeres fundacions benedictines de la noblesa comtal, on destaca el monestir de Ripoll, que en temps de l’abat Oliba, al s XI, arribà a tenir un arxiu molt important i una de les biblioteques més grans de l’Europa cristiana Fins al s XII es fundaren al Principat més d’un centenar de cases benedictines Al s XIII, perderen influència pel creixement de les canòniques augustinianes Santa Maria de l’Estany, Sant Vicenç de Cardona i dels cenobis cistercencs Altres monestirs benedictins que, a més de Ripoll, tingueren arxius importants, foren…

Desenvolupament enciclopèdic L’interès per l’aspecte mental o per l’estudi de l’anomenat “tercer nivell” de les societats pretèrites fou, en part, una reacció a trenta anys de domini de la història socioeconòmica El canvi fou definit metafòricament per un dels seus promotors com el trasllat “del celler al graner”, i comportà l’assumpció de tota una sèrie de temes als quals fins aleshores s’havia atribuït un paper marginal en l’explicació històrica Els pioners de la història de les mentalitats foren, entre d’altres, Philippe Ariès, que treballà sobre la infantesa i la mort, Jean-Louis Flandrin…

Vida i obra Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del s XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal i els mercaders Aquest fet i les relacions familiars determinaren molt la seva adscripció política al partit bigaire barceloní i, en conseqüència, l’oposaren al governador Galceran de Requesens i la seva política probuscaire Fou profundament lleial a la institució que servia i s’identificà ideològicament amb els seus representants Precisament, a causa d’això fou detingut amb el crit de «muyren els traïdors» i confinat 11 d’agost de 1456 a la…

Vida i obra Fou catedràtic d’història i geografia de l’institut d’ensenyament secundari de València i cronista de la ciutat Ingressà com a religiós a l’Escola Pia de València 1827 i hi pronuncià vots solemnes 1829 Fou company de claustre de Joan Arolas i de Pasqual Pérez i s’afeccionà, com ells, a la literatura, aprofitant les lectures del romanticisme de la llibreria de Marià Cabrerizo El 1837 s’exclaustrà voluntàriament S’enrolà en la milícia nacional, lluità en la guerra i, poc després, aconseguí una plaça de professor a Ontinyent El 1838 acompanyà el marquès de Bellisca en un viatge de…

Desenvolupament enciclopèdic La història prospectiva és aquella que analitza els futurs probables Segons això, la ciència històrica es divideix en dues parts la història retrospectiva el 99% de la historiografia i la història prospectiva molt menys estudiada, però cada cop més important La història prospectiva es diferencia de les utopies, que són propostes de models de societat, situades al marge del temps i de l’espai els futurs desitjats, o els futurs temuts o distòpies, i de la literatura de ciència-ficció, que narra futurs possibles i conté, sovint, explicacions prou raonables Tant en el…

Desenvolupament enciclopèdic Fins aleshores, cultura s’associava a la cura i al conreu de la terra, però durant la segona meitat del s XVIII, els pensadors illustrats –sobretot a partir de l’obra de JG Herder– utilitzaren aquesta paraula en sentit figurat, relacionant-la amb el conreu de l’esperit i amb l’estat d’avenç o progrés intellectual, moral o material d’un poble o d’una nació Cultura actuà gairebé com un sinònim del concepte civilització i, com aquest, esdevingué una paraula de definició inestable, sovint també contraposada amb l’estat de barbàrie Els illustrats s’esmerçaren a trobar…